La primera de les reformes legislatives posades en marxa en el camí cap a la reforma de l'Administració de la Generalitat ha aplegat un ampli consens en la votació del Parlament de Catalunya aquest dimecres.
La Cambra ha aprovat la proposició de llei que reconeix el dret a l'error dels catalans en la complimentació de tràmits, simplifica el llenguatge en les comunicacions d'aquest tipus i elimina la cita prèvia obligatòria.
Hi han votat a favor grups parlamentaris de colors tan diferents com la majoria progressista que va fer possible la investidura del president Salvador Illa --PSC-Units, ERC i Comuns--, els independentistes de dretes Junts i d'esquerra CUP, i l'extrema dreta de Vox.
Així mateix, no ha rebut vots en contra, només les abstencions del PP i d'Aliança Catalana.
Primera reforma
Es tracta d'una de les principals mesures impulsades pel conseller de Presidència, Albert Dalmau, assessorat per la CETRA, comissió d'experts que presideix Carles Ramió. Aquesta va presentar el seu informe dilluns passat en un solemne acte al qual va ser convidat el president del Parlament, Josep Rull, elevant la qüestió a missió de país.
D'aquesta manera, la reforma aplana el camí cap a la resta de modificacions legislatives destinades a completar la reforma. Una d'elles, la destinada a professionalitzar la direcció pública, establint un procés de selecció meritocràtic de directors generals de conselleries i empreses públiques per evitar cessaments massius quan canviï el Govern.
També la que farà més competencials i menys memorístics els concursos d'oposicions, i els agilitzarà en un 60%, fent també que siguin anuals.
Carles Ramió, president del grup d'experts de la reforma de l'Administració de la Generalitat, en la presentació del seu informe
Dret a l'error
La norma aprovada aquest dimecres contempla el dret de la ciutadania a rectificar i a no ser perjudicada per errors que no ha comès de mala fe, quelcom que sí tenia reconegut a favor seu la pròpia Administració. Això obrirà "una nova relació basada en la confiança mútua" i amb mecanismes per evitar sancions derivades d'errors comesos de manera no fraudulenta.
De la mateixa manera, els empleats públics només podran ser castigats per les seves accions o omissions quan resulti una negligència greu per mala fe, cosa que pal·liarà l'anomenada "burocràcia defensiva", aquella que paralitza tràmits per por a sancions.
Burocràcia proactiva
També obliga l'Administració a prestar serveis proactius i no reactius. Fins ara, només actuava quan el ciutadà feia un tràmit o presentava una sol·licitud, però aquest nou enfocament permetrà, per exemple, oferir a una família tots els serveis que li puguin ser útils en el naixement d'un fill, com ara la tramitació del carnet de família nombrosa o monoparental, entre d'altres.
De fet, està previst que aquest sigui el primer servei que es posi en marxa l'any vinent.
Així mateix, s'emprarà un "llenguatge senzill, entenedor i accessible" en les comunicacions, evitant fórmules tècniques i jurídiques, amb la qual cosa es busca reduir les desigualtats en l'accés als serveis públics. I tot i que poques administracions ja obligaven a demanar cita prèvia per atendre la ciutadania, aquesta imposició queda ja prohibida per llei.