Espadaler i Pané tanquen un pacte històric per reforçar la salut mental a les presons catalanes
L'acord, signat aquest dijous a Brians 1, garanteix una atenció sanitària integral i equitativa per a les persones internes en centres penitenciaris i de justícia juvenil
Contingut relacionat: Les presons catalanes declaren la guerra als drones i creixeran per evitar la seva saturació
Aquest dijous, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i la consellera de Salut, Olga Pané, han tancat un acord històric en l'àmbit penitenciari català.
Ambdós han signat, des del Centre Penitenciari Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires), un nou acord de coordinació per millorar l'atenció en salut mental i el tractament de les addiccions de les persones privades de llibertat a Catalunya.
L'acte ha comptat amb la presència de professionals dels àmbits sanitari i penitenciari, i reforça una línia de treball iniciada el 2017 entre ambdós departaments.
Des de llavors, la col·laboració entre Salut i Justícia ha permès adaptar el model sanitari comunitari al context penitenciari, desenvolupant programes específics d'atenció integral en salut mental i addiccions. La renovació d'aquest compromís marca un nou pas endavant cap a un model més humà, equitatiu i coordinat.
El 60% pateix trastorns mentals
Segons dades del Departament de Salut, sis de cada deu persones internes presenten algun tipus de trastorn mental, una prevalença set vegades superior a la del conjunt de la població.
En molts casos, els quadres estan associats al consum de cànnabis, cocaïna o heroïna, i corresponen a pacients crònics que requereixen atenció continuada i multidisciplinària.
Façana del Centre Penitenciari Brians 2 a Sant Esteve Sesrovires, Barcelona Europa Press
Aquesta realitat evidencia la necessitat d'un abordatge integral, que no es limiti al tractament puntual, sinó que inclogui prevenció, rehabilitació i acompanyament en el medi obert.
Assistència integral i equitativa
El nou acord busca garantir que les persones internes rebin una cartera de serveis sanitaris equivalent a la que s'ofereix fora de presó, reconeixent el seu dret a una assistència integral i equitativa.
Entre els seus eixos principals es troben: l'ampliació de l'atenció en salut mental --més enllà del trastorn greu--; el reforç de les estratègies de prevenció del suïcidi i sobredosis, i la millora dels tractaments de les addiccions en totes les fases de l'execució penal --des de les presons fins als centres de justícia juvenil i el medi obert--.
Un model pioner
En l'àmbit penitenciari, l'assistència primària recau en l'Institut Català de la Salut (ICS), mentre que els serveis especialitzats en salut mental són contractats pel CatSalut amb cinc entitats proveïdores: Sant Joan de Déu, Altaia, Institut d’Assistència Sanitària de Girona, Institut Pere Mata i Hospital Santa Maria.
A més, la Fundació Salut i Comunitat gestiona els Centres d'Assistència Sanitària (CAS) a Brians 1 i 2, dedicats a les drogodependències, mentre que l'ICS manté els programes de reducció de danys.
Vista de la presó de Wad Ras, a Barcelona Barcelona
L'acord garanteix la continuïtat assistencial, incloent hospitalització, rehabilitació intensiva, atenció ambulatoria i seguiment individualitzat per als interns en règim obert.
Prevenció del suïcidi
La prevenció del suïcidi constitueix un altre dels eixos prioritaris. Justícia i Salut es comprometen a reforçar les accions conjuntes i coordinar programes específics en col·laboració amb el Programa Benestar, orientat a abordar la salut emocional dins dels centres penitenciaris i de justícia juvenil.
L'objectiu és reduir el sofriment i prevenir conductes autolesives, desplegant mesures tant en l'àmbit tancat com en el medi obert.
Imatge del Centre Penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada
Addiccions: tractament integral i continu
En matèria d'addiccions, el pacte aposta per un model d'atenció integrada i integral, que combini estratègies de reducció de danys (com els programes de metadona) amb tractaments lliures de drogues i programes de sensibilització i prevenció.
El repte és millorar la intervenció psicosocial i garantir la coordinació entre els serveis sanitaris i penitenciaris, facilitant l'accés a recursos terapèutics i assegurant la continuïtat assistencial després de la sortida de presó, clau per a la reinserció social.
Unitats d'Intervenció Compensatòria
El nou acord també consolida les Unitats d'Intervenció Compensatòria (UIC), creades per atendre persones amb vulnerabilitat acumulada —com discapacitat intel·lectual, trastorns mentals, addiccions severes o fragilitat física— que no compleixen els criteris d'ingrés en unitats psiquiàtriques.
Actualment, operen a Brians 1 (dones) i Puig de les Basses (Figueres), amb resultats molt positius, i l'objectiu és que tots els centres penitenciaris de Catalunya disposin progressivament d'aquestes unitats.
Les UIC busquen millorar les condicions de vida i el tractament d'aquest col·lectiu, alhora que afavoreixen un clima emocional més saludable en el conjunt de l'entorn penitenciari, beneficiant interns, familiars, professionals i entitats col·laboradores.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
