La pressió d'Orriols precipita Junts a la irrelevància també a Madrid

Era un secret a crits i Carles Puigdemont ho va confirmar a la tarda després de tres hores llargues de reunió amb l'executiva del seu partit. Junts trenca amb el PSOE i "passarà a l'oposició" si la militància ho avala entre demà i dijous mitjançant una consulta que pretén repartir la responsabilitat de dinamitar la legislatura.

La decisió deixarà Pedro Sánchez sense majoria al Congrés i als postconvergents sense el seu gran actiu polític. La irrelevància, forçada per l'auge de Sílvia Orriols, arriba també a Madrid.

El líder postconvergent, assetjat per la seva cúpula en el polígon Les 5 Éléments de Perpinyà, va voler culpar als socialistes de "incomplir els acords de Brussel·les", remarcant que "són els qui tenen el poder" i desafiant al president del Govern a explicar "què pretén fer ara".

Sense arriscar-se, això sí, a demanar eleccions i difuminant la hipòtesi d'una moció de censura que no es va descartar públicament, però que no va generar cap simpatia en el cònclave en implicar un acord amb PP i Vox. 

Puigdemont emplaça a Sánchez a dir com anirà a continuar a la Moncloa: "Podrà ocupar butaques, però no governar"

Va haver-hi ruptura, però res més. Puigdemont va parlar com sempre de independència–recordant el vuitè aniversari de la DUI i exigint la celebració d'un "referèndum sense repressió"–, va culpar de nou a Espanya dels problemes en habitatge, Rodalies o fiscalitat.

També va aprofitar per atiar a ERC –"per fer el mateix que ells, no som els socis que cerca Sánchez"– i a Salvador Illa, a qui va acusar d'"espanyolitzar" Catalunya i "blocar" les propostes de Junts al Parlament. 

Una retahíla d'excuses per justificar que "Junts no tenia alternativa" després de més de dos anys de mandat de Sánchez. Temps "suficient per esgotar la paciència" d'un Puigdemont que, trist com la resta de polítics presents en l'peculiar coworking de la capital de la Rosselló francesa, no ha sabut gestionar la pressió de sostenir un Govern que, tot i que el propi expresident va voler reivindicar alguns "fites" com el català al Congrés o La2Cat, ha enfonsat els postconvergents en les enquestes. 

Govern "triler" i "tactista"

La compareixença de l'expresident de la Generalitat va arribar plena de reprotxes. Mentre reivindicava haver-li donat al PSOE una oportunitat el 2023, acusava els socialistes de "trilers" i "tactistes". I, des de la formació, asseguren que d'ara endavant no negociaran "absolutament res". Ja ho han comunicat a José Luis Rodríguez Zapatero, que des del primer moment va ser un dels noms clau en les gairebé 20 reunions clandestines que es van mantenir amb mediador a Suïssa. 

La direcció de Junts acorda per unanimitat la ruptura amb Sánchez a Perpinyà

El Govern, d'altra banda, està "molt tranquil". Així ho expliquen des de la Moncloa les mateixes fonts que indiquen que l'"precipitat anunci" de Puigdemont no modifica la ruta d'un Executiu que s'ha compromès a esgotar el mandat amb o sense pressupostos i amb o sense majoria.

Com ha fet sempre, Sánchez convocarà eleccions quan, efectivament, cregui que li convé més. I celebren que podran apuntar-se el tant de l'oficialitat del català a Europa, que veuen "al caure", en el cas que la ruptura de Junts no sigui "un òrdag més", alguna cosa que segueixen considerant des de la Moncloa. 

Consulta a la militància

La consulta a la militància de Junts avalarà la decisió d'una cúpula que, de forma unànime, va donar suport a Puigdemont en el cònclave de Perpinyà. El líder postconvergent no va cedir davant les trucades d'última hora del ministre Félix Bolaños i ningú va osar contradir-lo en una reunió que es va produir amb la decisió presa "des de fa setmanes".

Aquesta mateixa tarda se celebrarà un consell extraordinari per habilitar una votació telemàtica entre demà a les 10:00 hores i dijous a les 18:00, quan es coneixerà el resultat.

Orriols, determinant

L'opció que les bases de Junts tombin l'acord de ruptura no es va contemplar durant la conferència de l'expresident, donant per fet que legitimaran un gir estratègic dedicat únicament i exclusivament a acallar una corrent que, des de l'entorn d'Aliança Catalana, pretén mostrar Junts com "la muleta del PSOE".

La pressió ha estat determinant un cop més en un partit que maniobra en funció dels seus complexos i que ara només té ulls per a Orriols, la seva principal preocupació.

I després, què?

Si compleixen la seva paraula, el Govern assistirà a cada votació al Congrés sense saber el que farà Junts, que fixarà posicions en funció de si "és bo per a Catalunya o no". Però poca cosa més s'aventuren a dir en un partit que, en tot cas, ha renunciat a l'únic poder que li quedava després d'una ruptura que ha quedat a mitges. Ni canvi de Govern, ni capacitat per seguir influïnt en Sánchez. Un pla que ja només pot evitar una militància que prefereixi arrencar pocs concessions de Madrid a no arrencar cap i que assumeixi que no sempre es tenen set escons imprescindibles. 

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial