La cimera entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el d'ERC, Oriol Junqueras, servirà per desvetllar alguns dels detalls del finançament singular per a Catalunya, el model concret però singularitzable nascut de l'acord d'investidura del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de la Comissió Bilateral Catalunya-Estat del juliol de l'any passat. Però hi haurà més reunions i compareixences els pròxims mesos.
La principal, és clar, serà la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest mateix mes, en què s'espera que la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, presenti l'esborrany final del pacte.
És qüestió de setmanes que el document sigui final, pendent però de la seva tramitació i eventual aprovació parlamentària. Pel camí han ballat conceptes que no estan clars, com la inclusió o no de l'anomenat principi d'ordinalitat, o la quantia de l'anomenada quota de solidaritat amb la qual, en teoria, s'evitarà que altres regions que no s'acullen al finançament singular resultin massa perjudicades.
El que sí es coneix, perquè ahir ho va traslladar Isaac Albert, portaveu d'ERC, és que els recursos addicionals per a Catalunya que reportarà el nou esquema "s'acostaran als 5.000 milions d'euros" anuals.
Però poc més. Falten els mètodes concrets, l'aplicació detallada, la calendarització i els recursos necessaris. I sobretot, cal veure si el pacte concita prou suport polític a les cambres de representació per veure la llum.
De moment, un Junts enrocat en el no a tot i que sent l'alè de Sílvia Orriols al clatell va reiterar ahir, com ja ha fet en el passat, que no rubricara l'entesa. No és estricta novetat, però no per això deixa de ser inquietant.
Perquè l'acord final, i sobretot els seus detalls i conseqüències, no s'han presentat. Es farà en breu, a partir d'avui. I també perquè els juntaires insisteixen amb un concepte-quimera, el concert econòmic per a Catalunya, la concreció del qual és inviable.
![Salvador Vergés, Mònica Sales, Míriam Nogueras y Eduard Pujol](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/07\/politica\/1003742721379_15577575_320x180.jpg"])
Negre sobre blanc, és raonable tenir una posició de desconfiança o rebuig en matèria de finançament singular, només faltaria. Però l'oposició ex ante apel·lant al maximalisme, a un artefacte il·lusori, costa d'entendre, sobretot si prové del nacionalisme català.
I més encara quan un es pregunta si aquest rebuig seria el mateix si l'esborrany l'hagués pactat la dreta independentista, que es troba en franca pugna amb un nou actor més radical al seu flanc.
Tot plegat, sense saber les clàusules concretes de la componenda, a les quals estarem atents en les pròximes hores.
