Un desig per al 2026
"La situació internacional convida al pessimisme, la crisi de l'accés a l'habitatge no té visos de millorar, i l'augment de preus per a les classes mitjanes està sent molt difícil de suportar. Encara que també és cert que, en conjuntures ja adverses, es van tancar aliances el valor de les quals encara perdura"
Un any d'inversions. El 2026 ha de ser un exercici en què Catalunya confirmi la recuperació de la seva empenta econòmica --i la creació d'ocupació--, deixant enrere èpoques passades en què els debats eren uns altres. En els 12 mesos que començaran aquest divendres, poques coses beneficiarien més la regió que l'arribada de nous projectes empresarials com el pol que acaba d'inaugurar la farmacèutica AstraZeneca al bell mig de Barcelona, per posar un exemple.
Aquesta és l'única via. El territori ha de consolidar les iniciatives existents i captar nous projectes nacionals i internacionals. Només així hi haurà empenta econòmica, més recaptació fiscal --i sosteniment digne dels sempre tensionats serveis públics--, creació de llocs de treball i reforç de la xarxa social.
La plaça necessita conjurar-se per no perdre ni una d'aquestes intervencions que dolorosament vam deixar escapar en el passat. Sobretot, les que aportaven molt valor afegit i que vam ser incapaços de captar.
La conjuntura actual ho ha de facilitar: governs del mateix color a la nació, l'autonomia i la capital catalana, situació sociopolítica relativament plàcida, talent pertot arreu, i taxes de creixement desvinculades de l'apatia que es respira en altres confins del continent.
És cert que els desafiaments són incomptables: la situació internacional convida al pessimisme, la crisi de l'accés a l'habitatge no té visos de millorar, i l'augment de preus per a les classes mitjanes està sent molt difícil de suportar, entre d'altres. Encara que també és cert que en conjuntures ja adverses es van tancar aliances el valor de les quals encara perdura.
Serà una obvietat, però sense dinamisme econòmic en el sector privat, no valdrà l'empenta del públic, ni les idees que tingui la ciutadania arribaran a bon port ni es multiplicaran. Per això, cal exigir el suport de les administracions, un entorn fiscal favorable i uns serveis públics que funcionin, a més d'un cert consens polític per postular-se com una regió atractiva per invertir-hi.
L'any que comença ha de ser un exercici de bones notícies en l'àmbit econòmic, amb la política abandonant definitivament el paper hipertrofiat que va tenir en el passat a Catalunya. Cal abordar i resoldre debats, sí --habitatge, mobilitat, educació i sanitat de qualitat, immigració i convivència, entre d'altres--, però sobretot procurar que es creï ocupació de qualitat per al màxim nombre possible de ciutadans. Feina que, al seu torn, ajudi a accedir a un sostre digne a tothom.
I això només serà possible si alguns arrisquen el seu patrimoni, i si la majoria els donem facilitats per fer-ho. Que el 2026 sigui l'any de les inversions a Catalunya, i que els mitjans hi siguem per explicar-ho i divulgar-ho amb el màxim rigor. Aquest és el meu desig per a l'exercici que comença.
Que tingueu un feliç any.
