S'ha acabat la festa

S'han acabat les festes. Reprendrem les celebracions de Nadal d'aquí a uns mesos. Després de dues setmanes d'excessos per a molts i de felicitat, toca tornar a la realitat. Alegre per a alguns, rutinària per a d'altres, crua per als més desgraciats. No són pocs aquests últims, diu l'estadística. I hi ha notícies i imatges que valen més que la dada pura.

Ahir, dia de Reis, jornada de retrobaments familiars, de regals, de tortells, de brindis, va morir una persona sense sostre a Badalona en plena onada de fred. Un home espanyol de 54 anys. Hores abans, en un bon barri de Barcelona, a pocs metres d'una cavalcada plena d'infants il·lusionats, un grup de persones remenava al contenidor.

Són escenes del dia a dia, com la del rodamon que dorm davant d'una botiga de luxe del passeig de Gràcia. Vivim en un món de contrastos. Desigual. Possiblement injust en moltes ocasions, encara que el cor se'ns encongeix d'una manera especial quan les percebem en dates assenyalades. Després, es tornen invisibles. Tothom té els seus problemes.

Tanmateix, no podem viure aliens a aquesta realitat. Un de cada cinc ciutadans de Catalunya (1,6 milions de persones, segons dades del 2024) es troba en risc de pobresa i exclusió social. Bàrbar. Segons els objectius fixats, hauríem d'estar força per sota. De la mateixa manera, un de cada tres menors pateix pobresa infantil. Va en augment.

Hem de prendre consciència d'aquesta realitat que, al cap i a la fi, afecta la majoria, ja que l'empobriment és generalitzat per les raons ja sabudes: tot s'encareix, però els sous no pugen. Només ho fa el salari mínim, que és el mateix que igualar tothom per baix. Així parem el cop, però no anem enlloc.

Cal ajudar sempre qui ho necessiti, òbviament, però és responsabilitat dels gestors públics fer que tot funcioni. Perquè estem en un moment en què els regals, les almoines i les paguetes comencen a superar de molt la generació de riquesa. Cal incentivar els emprenedors, sacsejar els dormilegues, facilitar les coses en general.

Viure sense treballar era una utopia fa un temps. Avui, molts saben fer-ho. El problema és que no som capaços de generar tants recursos com per sufragar el dispendi. Tant de bo els Reis hagin portat una mica de seny, però, mentre arriba aquest dia, cal canviar massa coses, i alguns semblen conformes amb el com pitjor, millor.