Es busquen delators mal pagats

Pot ser que el món estigui mig mort i contribueixi a marcir-nos l’ànima (ahir va ser el Blue Monday, el dia més depriment de l’any, segons un americà que va trobar una nova manera de fer negoci gràcies a la tristesa del consumidor), però si un es limita a cultivar la seva parcel·la de terra i a despreocupar-se de tot el que passi allà fora, pot arribar a passar-s’ho molt bé i fins i tot a no experimentar mai les conseqüències del Blue Monday.

Fixem-nos en Òscar Escuder, qui talla el bacallà a la Plataforma per la Llengua, també coneguda com La Gestapo del català.

Entestat a viure plenament en català, dedica el millor del seu temps a denunciar botigues amb el rètol en castellà, a vigilar en quin idioma parlen els nens a l’hora del pati i a donar un cop de mà a qualsevol que consideri que se li han vulnerat els drets a viure plenament en català.

Compta per això amb 45 sequaços als quals anomena, eufemísticament, tècnics. Però sembla que encara li falta gent. D’aquí que estigui buscant un nou tècnic per al servei de queixes de l’organització (traducció: es busca delator que amplifiqui la suposada ofensa lingüística patida per un ciutadà comú i la converteixi en un casus belli a traslladar a la justícia perquè posi ordre).

Que vostè s’ha trobat amb un guàrdia civil que no parla català i li ha demanat que passi al castellà? Doncs senti’s ofès i truqui a la Plataforma per la Llengua!

Que un cambrer no ha entès què vol dir tallat o gelat de maduixa? Ja triga vostè a trucar a Ca n'Escuder!

Que ha anat a comprar el pa i a l’entrada de l’establiment hi posa Panadería en comptes de Forn? A la plataforma!

Que vostè és un patriota i vol contribuir a la benèfica tasca del senyor Escuder? Doncs aspiri a la nova oferta de feina de la Plataforma per la Llengua al departament de queixes!

Això sí, pensi que aquest lloc de treball no està a l’abast de tothom, encara que es tracti de la versió patriòtica i reivindicativa del teleoperador de tota la vida de Déu. Així i tot, no n’hi ha prou amb despenjar el telèfon i atendre la proverbial iaia queixant-se que ha anat al CAP i l’ha atesa un metge veneçolà que acabava d’arribar de Caracas i no entenia ni un borrall de català.

A l’oferta de feina s’especifica que l’afortunat guanyador de la plaça haurà de tenir estudis de Dret, Polítiques o Administració i Direcció d’Empreses. Així mateix, s’exigeix el nivell C1 de català (el més alt). I una cosa que hauria de donar-se per suposada: una motivació a l’altura de la dels pinxos de l’ICE.

I la remuneració per a tants requisits? Doncs no la veig enlloc, la veritat, ja que el senyor Escuder sembla que busca un CEO a preu de rider de Glovo: 23.500 euros bruts a l’any.

És a dir, menys de 2.000 euros al mes per exercir de delator amb estudis, per passar-se el dia escoltant ofesets, ofesetes i ofesetis que et posen el cap com un timbal mentre t’exigeixen que els ajudis a elevar les seves queixes (absurdes, la majoria d’elles) a les més altes instàncies. Com diuen els americans, és una feina bruta, però algú l’ha de fer. Però no a aquests preus, hi afegeixo jo.

Amb una oferta de sou així, el senyor Escuder queda com un garrepa de nivell cinc. Si vols delators que t’ajudin a amargar l’existència a la part de Catalunya que no suportes, fes el favor de pagar-los decentment, sobretot, si vius gràcies a les subvencions de la Generalitat (que podria trobar un millor destí per aquests diners públics que et dona per fastiguejar els teus conciutadans, per cert).

Cobrar un bon sou per empipar els mals catalans és repugnant, però obeeix a una certa lògica capitalista. Però fer-ho per quatre rals és de gènere ximple.