Junts i les seves dues... ¿ànimes?

Pressuposar que el partit de Carles Puigdemont té ànima pot semblar un excés de wishful thinking, però detecto dos corrents contraposats de pensament (perdó per una mica més de wishful thinking) i no sé quin dels dos acabarà per imposar-se en el món postconvergent.

Els seus principals representants en aquests moments podrien ser Jaume Giró, exconseller d'Economia de la Generalitat, i Salvador Vergés i Tejero (algun parentiu amb el picoleto del bigoti?), actual portaveu del grup parlamentari de Junts en substitució de l'inefable Albert Batet, aquell adinerat a qui en Putxi li agrada tenir a la vora per si cal recórrer, una vegada més, a la clatellada.

Jaume Giró és el militant de Schrödinger, ja que està i, al mateix temps, no està a Junts. Va marxar donant un cop de porta perquè en Putxi no li feia el més mínim cas, però segueix de militant de base, cosa que li permet estar fora de la tenda de campanya, però pixant cap a dins.

Ara ha tornat a denunciar les discutibles prioritats de l'home de Waterloo (la seva amnistia, el català a Europa…), que a ell no li sembla que siguin les dels catalans en general i els votants de Junts en particular. Per això urgeix el partit a sumar-se a ERC i PSC amb això del finançament singular, no fos cas que ens quedéssim sense la transferència de l'IRPF, que és una pasta grossa que permetria obrir moltes més ambaixades fake a l'estranger.

Per la seva banda, Salvador Vergés, tot i que és d'Olot, mostra una catalanitat sense fissures pròpia d'El noi de Tona, molt en la línia de la de Sílvia Orriols, la matamoros de Ripoll (qui li va oferir, sense èxit, la candidatura a l'alcaldia de Barcelona per AC).

No està ell per col·laboracionismes amb Illa i el beat Junqueras, sinó per representar el massís de la raça i intentar evitar, amb el seu gallard patriotisme, que li fugin els votants i se'n vagin a Aliança Catalana. Vergés presumeix de no parlar castellà ni que el matin i de no llegir res que estigui en aquest idioma, llevat que es tracti de les etiquetes dels productes de Natrus, la seva empresa de productes carnis, que estan redactades en castellà perquè la pela és la pela.

L'home ha fet carrera defensant el medi rural i, per donar exemple d'autèntica catalanitat, viu en una masia. No crec que tingui una especial simpatia pel senyor Giró.

Encara que, en el fons, tots dos pretenen el mateix: evitar la irrellevància en què està caient el partit des de fa un temps (per no parlar del seu líder màxim a les enquestes: diuen que la distància és l'oblit i hi ha molta gent que comparteix aquesta raó, digui el que digui la cançó).

Giró, que és un home cabal que ha estat cap de La Caixa, intenta, potser inútilment, que en Putxi baixi del núvol en què viu i faci un esforç per entendre com està el pati a la Catalunya que va abandonar fa vuit anys (anem cap als nou).

Vergés, per contra, ha pres partit pel deliri processista, ajudat pel seu ideòleg particular, Jordi Aragonès, cosí de l'expresident de la Txene i xenòfob màxim de la república catalana que no existeix (segons ell, el millor de la independència seria negar la nacionalitat catalana als espanyols que viuen entre nosaltres amb les tèrboles intencions de menjar-se el nostre pa i cardar-se les nostres dones).

Potser parlar d'ànimes en un partit supremacista sigui un sense sentit, així que deixem-ho en corrents o tendències. Giró és la veu del seny encaminada a què les coses no empitjorin encara més per als seus. Vergés es mostra contumaç en l'error i exhibeix un esperit de croat. I, mentrestant, a Flandes, el cabdill providencial del sobiranisme porta una vida apagada i erràtica mentre vigila Comín perquè no fugi amb la coberteria de plata.

Del lloc d'on tu te'n vas, tornar-hi no podràs. I qui se'n va a Waterloo, temo que tampoc. Esperem a les pròximes eleccions per veure com li va a Junts. Si les enquestes encerten i AC els passa la mà per la cara, potser s'imposarà la teoria que igual cal canviar de líder: Nogueras, Tururull, escalfeu, que sortiu.