La matamoros i el Teletubby

Carles Puigdemont ha sortit breument del seu letarg flamenc per dir que li sembla molt malament el que ha fet García Albiol amb els desgraciats que malvivien en un institut abandonat de Badalona. Sempre a l'aguait, Sílvia Orriols li ha dit que allotgi els desnonats al seu palauet de Waterloo (versió lazi d'aquesta expressió bàsica del cunyadisme de dretes que diu: “Si tant t'agraden aquests pelacanyes, posa-te'ls a casa!”). I, ja posats, ha definit l'actitud de l'Il·lustre Fugitiu com a pròpia d'un teletubby.

Probablement, la matamoros de Ripoll considera que García Albiol s'ha quedat curt en la seva repressió de l'okupa per no haver-los pujat tots a un vaixell i llençar-los un míssil des d'un dron que els deixés fets fosfatina, que és el que hauria fet ella si tingués comandament a plaça, en comptes de qualsevol d'aquests maricomplejines que tant abunden a Catalunya.

Li preocupen a en Puchi els morts de gana desallotjats per la força pública a Badalona? Ni el més mínim, però l'ocasió la pinten calba i cal aprofitar-la per carregar contra el PP (Albiol) i el PSC (Illa), responsables tots dos, segons ell, del desgavell del Maresme. I per ampliar el focus del seu descontentament, res millor que carregar contra el país del costat per no haver acceptat el traspàs de les competències d'immigració a la Generalitat, cosa que hauria redundat no ja en una millora de la situació, sinó en la solució definitiva per als problemes que genera.

Sílvia Orriols està en guerra amb Espanya, aparentment, però encara ho està més amb el que queda de Convergència, a qui s'ha proposat escombrar del mapa per antiga, amortitzada i farcida de maricomplejines que amb una independència de vuit segons de durada ja en tenen prou. No és que la seva durés gaire més, però la seva vehemència patriòtica i la seva absència de componendes pseudo democràtiques han aconseguit atreure un nombre considerable de convergents que, per fi!, poden deixar anar tota la seva bilis racista sense parar-se a pensar si el que diuen és democràtic o no.

Encara que la independència del teletubby és tan inversemblant com la de la matamoros de Ripoll, aquesta, com a bandera d'enganxada de la segona onada del sobiranisme, s'ho està manegant molt bé per aparentar que el seu va de debò i va a missa. De fet, les últimes ocurrències del lazisme sorgeixen a remolc d'Aliança Catalana.

Què em dieu de Renaixença Demogràfica, aquesta iniciativa que promou el matrimoni entre catalans perquè no se'ns coli sang impura al principat? Sostenen els seus impulsors que els catalans ens reproduïm poc i que això no pot ser, ja que, si seguim així, acabarem extingint-nos. A mi em sembla la idea més rància i vella que he sentit últimament, però, ¿no és tot ranci i vell en el nacionalisme orriolista, que comparteix amb Vox, aquest partit germà, una visió de les coses més pròpia dels anys 30 que del moment present?

Recordo la que es va muntar a Cadaqués, a principis dels anys 50, quan un dels seus fills es va casar amb una noia de Port de la Selva (que és el poble del costat). Els matrimonis entre locals i xarnegos no van arribar fins als anys 60. I les unions amb estrangers no sé si han arribat a consumar-se mai. Aquesta és, precisament, la Catalunya somiada per Sílvia Orriols i, encara que no ho reconeguin, per la resta dels nostres nacionalistes. Jordi Pujol ja ens va dir que cada parella catalana havia de tenir exactament tres fills (per predicar amb l'exemple, ell en tenia set), i si l'haguessin deixat, s'hauria colat als nostres dormitoris per retreure'ns l'escassetat o la manca absoluta de descendència.

Sílvia Orriols es presenta com una alenada d'aire fresc per al nacionalisme, però el seu projecte és tan vell com el de Vox: els fantasmes d'Heribert Barrera i de José Antonio Primo de Rivera planen sobre aquests partits, encara que es presentin com a novedosos. Perduts en el seu respectiu bucle melancòlic, lluiten per un retorn al passat (que va acabar com el rosari de l'aurora, per cert).

I hi ha gent que encara hi cau.