Rodalies torna de nou
"La solució no és només organitzativa ni tecnològica, sinó fonamentalment de governança, confiança institucional i una informació a l'usuari, àgil i transparent"
Seria poc professional i faltaria al respecte que es mereixen els familiars de les víctimes si exposés arguments tècnics d'urgència sense esperar a la informació tècnica contrastada sobre els accidents ferroviaris esdevinguts aquests dies, amb especial èmfasi en el del tren de Rodalies de Catalunya a Gelida (Barcelona) la nit del 20 de gener de 2026.
Aquest accident ha suposat la mort d'un maquinista en pràctiques i 37 ferits després de col·lidir el comboi de la línia R4 amb un mur de contenció que es va ensorrar sobre les vies.
Tanmateix, sí que m'atreveixo a fer una sèrie de reflexions basades en la meva experiència professional, molt vinculada al món ferroviari.
La situació de Rodalies reflecteix un problema estructural on conflueixen responsabilitats compartides entre diferents administracions —Estat, Generalitat, gestor d'infraestructures— sense una governança clara, ni mecanismes eficaços de coordinació.
Aquesta fragmentació dilueix responsabilitats i dificulta la planificació estratègica, generant una percepció ciutadana d'abandó que va més enllà de la mera manca d'inversió.
Si bé el dèficit històric d'inversions en infraestructures ferroviàries és innegable, el problema central no és només quant s'hi inverteix, sinó com es decideix, s'executa i se supervisa aquesta inversió.
Rodalies necessita una governança estable, professionalitzada i orientada a resultats, que prioritzi la fiabilitat del servei i l'experiència de l'usuari per sobre de lògiques administratives o partidistes.
Rodalies s'ha convertit en un instrument recurrent de desgast polític, utilitzat com a arma llancívola entre administracions, cosa que sens dubte impedeix debats tècnics serens i bloqueja solucions estructurals, substituïdes per anuncis reactius i de curt termini.
La liberalització ferroviària va afegir un nou element de complexitat. A Espanya, com a la majoria dels països europeus, va suposar la separació entre el gestor d'infraestructures i l'operador.
Tanmateix, xarxes ferroviàries molt sòlides i prestigioses, com les de França i Alemanya, van crear hòldings estatals que asseguren la coordinació entre el gestor d'infraestructures i l'operador.
Això ens indica que models més integrats poden facilitar una gestió operacional més àgil i coherent, especialment en xarxes suburbanes denses, on la coordinació institucional i administrativa és totalment necessària.
La manca de coordinació a vegades entre Adif (gestor d'infraestructures) i l'operador Renfe no ha estat positiva per a la gestió del sistema ferroviari espanyol.
En aquest context, el futur de Rodalies dependrà menys de reformes organitzatives formals i més de la capacitat d'articular un sistema de governança cooperativa, estable i tècnica, que blindi el servei davant la volatilitat política i situï la mobilitat quotidiana de la ciutadania com a prioritat estratègica.
El debat sobre Rodalies s'articula, en primer lloc, al voltant del traspàs de la titularitat del servei. Més enllà del canvi formal de competències, el repte real rau a assegurar que aquest traspàs es tradueixi en una millora tangible de la qualitat, la fiabilitat i la rendició de comptes.
Sense una definició clara de responsabilitats entre administracions i operadors, el risc és reproduir els problemes existents sota una nova arquitectura institucional.
Entrant en el tema de les recomanacions, seria de gran utilitat la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) en la gestió del sistema.
Sense dubte, la creació de l'empresa mixta obre oportunitats rellevants per aplicar-la en la planificació d'horaris, el manteniment predictiu i la gestió d'incidències en temps real.
Tanmateix, el seu impacte dependrà menys de la tecnologia en si, que de la seva integració efectiva en els processos operatius i en la capacitat de prendre decisions útils i factibles que millorin la gestió operacional.
Apuntarem algunes reflexions a tall de recomanacions. La percepció del servei per part dels usuaris continua sent un dels principals dèficits del sistema.
Retards recurrents, interrupcions i una comunicació deficient durant algunes incidències, que erosionen la confiança i reforcen una imatge de precarietat que no sempre es correspon amb l'esforç inversor realitzat, però sí amb els resultats percebuts.
L'anàlisi de retards, incidències i accidents mostra que molts problemes no són episòdics, sinó estructurals, vinculats a l'envelliment d'infraestructures, a colls d'ampolla històrics i a una governança fragmentada.
Això exigeix passar d'una gestió reactiva a una cultura preventiva, basada en dades, manteniment avançat i planificació a llarg termini.
Sense dubte, la creació de l'empresa mixta el gener de 2026 podria tenir alguns avantatges potencials: més proximitat al territori i podent incorporar més flexibilitat operativa, clau per millorar fiabilitat, absorbir creixements de demanda i reduir l'impacte de pertorbacions.
No obstant això, també planteja riscos, com la complexitat decisòria, la possible duplicació d'estructures i la dilució de responsabilitats si no es defineixen amb claredat els rols entre socis públics.
En conjunt, entendre Rodalies implica assumir que la solució no és només organitzativa ni tecnològica, sinó fonamentalment de governança, confiança institucional i una informació a l'usuari, àgil i transparent.
Només així es podrà superar la bretxa entre expectatives ciutadanes i resultats reals del sistema ferroviari metropolità.
Per acabar, considero insòlita la mesura presa de paralitzar la xarxa de Rodalies. S'han tingut en compte les repercussions i limitacions a la mobilitat dels ciutadans (400.000 diaris)?
La paralització del trànsit ferroviari a tota la xarxa argumentant motius de "seguretat" sembra dubtes sobre el seu funcionament i transmet un missatge de pànic i desconfiança sobre el transport públic. La decisió sembla dissenyada per assessors de Vox…
