El desastre
"Trump martelleja les democràcies occidentals amb els colzes dels partits antidemòcrates; i mentrestant, l'oposició del PP, a Espanya, arribarà al Govern amb l'absència de discurs"
La permanència del discurs nega la fragilitat del gest: “Hem de fer tot el possible per expulsar les empreses estrangeres que construeixen infraestructures a la nostra regió”, diu literalment la Nova Estratègia de Seguretat Nacional, llançada per Donald Trump. Estem adormits? Sí. La riquesa no es mesura avui pel fons creditici, sinó pel valor dels béns d'equip tecnològics, la fortalesa del demà.
Quan Donald Trump, en el mateix document d'Estratègia de Seguretat, parla de donar suport a la dreta dura europea, els està oferint als “partits patriòtics” el contingut dels fets alternatius.
Vox, el centredreta del sud segons la consultora Ipsos, ha entrat a les classes mitjanes. Propaga falses solucions de benestar per conquerir el vot dels més desafavorits i utilitza el rancor social per instal·lar el seu missatge al centre d'un gran desplegament de vulgaritat i desigualtat. Saben que “un directiu guanya en un any el que un treballador triga cent” (Oxfam-Intermón). I els seus votants s'ho empassen.
Els pares del nostre liberalisme, Valentín de Foronda o Campomanes, s'esquinçarien les vestidures. A les Corts espanyoles, que un dia van senyorejar Romanones i Cánovas, no hi cabia mai tal cabestrell; els ultracatòlics d'aleshores van ser l'antecedent de l'actual president de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, peticionari de confiances, censures o eleccions. El melancòlic mitrat ens proposa uns comicis, però faria bé de guardar-se els sants olis per als seus turiferaris.
Trump martelleja les democràcies occidentals amb els colzes dels partits antidemòcrates. I mentrestant, l'oposició del PP, a Espanya, arribarà al Govern amb l'absència de discurs. Sense doctrina, manen els principis de la postveritat, encarnats en Abascal, Ayuso i MAR.
Fins a quin punt està disposat Pedro Sánchez a cedir davant Puigdemont per un allargament de la legislatura? El PSOE perd pes acceleradament en els sondejos; el sistema només se sosté sobre la base de les majories parlamentàries i el desafiament de Yolanda Díaz, exigint canvis en el Govern, cau en sac foradat per la feblesa parlamentària de Sumar.
Trump amenaça les nostres multinacionals instal·lades a les Amèriques. L'Estat mostra les seves costures, però Feijóo no aprofita el seu avantatge davant Sánchez i perd la cara davant Díaz Ayuso en el darrer sopar de Nadal, a La Alquería d'Alcorcón. El Govern trontolla, però l'alternativa no està llesta per canviar de rostre. Sense el PP no hi ha alternança.
L'assetjament sexual danya el moll del socialisme, més que la corrupció. A Extremadura, l'Alabama de Trump, el PP pot perdre el lideratge nacional que se li atorga avui a les eleccions generals. El clan gallec de Feijóo és un nucli de Cabaña Cividade, aficionat a la truita de Betanzos i l'empanada de llampresa. No serveix per prometre un demà més enllà del desastre de Sánchez.
