Un president viatger

“Lladren, llavors cavalquem”. Encara que associada al Quixot, sembla que va ser Goethe qui va escriure aquesta coneguda frase i Rubén Darío qui la va estendre. Sigui quin sigui el seu origen és de total aplicació en la nostra política. Després d'anys d'estar centrats en el nostre melic pensant que el món ens mirava, el MHP Salvador Illa ha reprès el molt sa costum de vendre Catalunya pel món, tant per facilitar les exportacions com per atreure inversions. Viatges discrets, però productius, a Xina, Japó, Itàlia, Anglaterra, a més de Brussel·les. I l'últim, Mèxic, però amb la mala sort de coincidir amb un brot d'una malaltia -la pesta porcina africana- que farà molt de mal a les nostres exportacions ramaderes; un fet aprofitat per l'oposició, sempre constructiva, com totes les oposicions actuals, per fer soroll.

No es tractava, ni de bon tros, d'un viatge improvisat. El principal detonant va ser el més que rellevant fet que Barcelona hagi estat Ciutat Convidada d'Honor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara 2025, la més important de parla hispana, i una de les més importants del món. Aquest nomenament es va oficialitzar a finals de 2023, però s'hi ha estat treballant durant força temps. La presència de la nostra ciutat ha potenciat la feina de més de 60 autors, a més de publicitar el nostre cinema, teatre, música i gastronomia, en un esforç de vendre la ciutat i, per tant, la comunitat autònoma.

Per molt que s'hi entestin els habitants de la immortal tractoria, la marca Barcelona és molt més potent que la de Catalunya, superant en alguns àmbits la d'Espanya. La marca Barcelona està en el top 7 en tots els rànquings internacionals, competint amb Nova York, Londres o París, i està clarament per sobre de Milà, Roma o Venècia. Aprofitar un esdeveniment de Barcelona per empènyer la nostra economia té tot el sentit del món.

L'agenda del MHP no ha estat gens malament. S'ha reunit amb diversos empresaris, destacant l'enginyer Slim, primera fortuna de Mèxic i, durant força temps, abans de l'eclosió dels tecno-oligarques, primera fortuna del món.

Així mateix, Illa s'ha vist amb el president del Consell Mexicà de Negocis (CMN), Daniel Servitje, qui també és president i accionista de la multinacional Bimbo. El CMN reuneix els 50 majors empresaris de Mèxic.

A més, s'ha reunit amb el Cercle Català de Negocis i amb la Cambra de Comerç Espanyola a Mèxic, per no parlar de la seva intervenció al Senat mexicà i l'emotiu encontre amb exiliats i descendents d'exiliats espanyols a Mèxic, a més de la delegació a Mèxic de l'Orfeó Català. Un viatge realment intens.

El viatge, com ha de ser, s'ha fet en coordinació amb el Ministeri d'Exteriors, una cosa que no venia sent l'habitual, igual que ara alguna presidenta gens afí al sanchisme tampoc fa. En un temps en què les institucions espanyoles no passen pel seu millor moment, fer el que toca, respectar-les, hauria de ser reconegut. El gamberrisme en política no hauria de tenir cabuda.

L'oposició ha muntat rebombori pel fet que Illa mantingués la seva agenda malgrat la crisi sanitària derivada de l'aparició de diversos senglars morts a Collserola. Aquesta crisi, que pot fer un forat molt seriós a la nostra ramaderia, s'està gestionant tan bé com es pot, donada la sobrepoblació de senglars i el descuit dels boscos, conseqüència d'aquesta moda absurda de mirar, però no tocar. Que el MHP estigués al Palau o a vuit hores de diferència no ha influït pràcticament en res, més enllà del ball de son que han patit els encarregats de la gestió d'aquesta crisi. S'han pres les decisions que calia prendre en temps i forma.

Més aviat que tard arribaran els fruits d'aquesta visita i de les anteriors. Un d'ells ja va arribar abans de sortir cap a Mèxic. Aeroméxico va anunciar fa poc més de dues setmanes que des de finals de març es reprendran els vols directes entre Barcelona i Ciutat de Mèxic, en un exemple d'eficàcia i poc foc d'artifici. Perquè l'aerolínia tingués temps de comercialitzar els bitllets, la comunicació no va esperar a la visita, en un gest que honra els nostres polítics. Aquest és el camí, fer molt i explicar el just.

El mercat immobiliari de luxe a Madrid s'ha disparat gràcies a inversors mexicans. L'Eixample no és el barri de Salamanca, ni falta que ens fa, entre altres coses perquè la nostra oferta pot ser més rica i variada. I les nostres institucions acadèmiques no tenen res a envejar a les de Madrid, de manera que el model d'èxit es podria repetir molt fàcilment, especialment ara que Madrid mostra senyals de saturació.

L'hotel Formentor de Mallorca és avui un Four Seasons, però la propietat de l'immoble és d'un magnat mexicà. Diversos hotels icònics catalans necessiten inversions. Diversos mexicans han invertit en constructores, i també en empreses d'alimentació. La llista de possibilitats és interminable.

Tant de bo aquest viatge serveixi per reposicionar-nos al mapa i també vingui diners mexicà, que n'hi ha molt, per aquestes terres. La llista de possibles inversions és molt llarga, molt més que les enteniments d'alguns polítics que protesten perquè el nostre MHP faci, simplement, el que ha de fer.