Assegui un senglar a taula

Que el Govern català hagi creat la Taula del senglar hauria d'alegrar-nos a tots, tot i que el seu nom faci riure. A Catalunya no solucionem problemes, però a crear taules, comissions, seminaris, assemblees, conclaves, juntes i plenaris, no hi ha qui ens guanyi. Després tot segueix igual, és clar, però la gent que participa en aquests saraus agraeix tenir aquests moments d'esbarjo, en què ocuparien el temps, si no.

Un altre motiu d'alegria, aquest més egoista, és que amb tanta taula i tanta comissió, molt mala sort seria que no ens toqués a cada català participar en una. A la del senglar ja no hi arribem, però n'hi haurà moltes altres, com sempre n'hi ha hagut i, siguin remunerades o no --cal esperar que sí--, sempre se'n pot treure alguna cosa, encara que sigui inflant dietes i desplaçaments, com també s'ha fet sempre.

La pesta porcina ha obligat a Catalunya al sacrifici de 30.000 porcs, així que el més lògic hauria estat crear una Taula del porc, però, amb aquest nom, a veure qui s'hi presta després a formar-ne part, és molt més discreta la Taula del senglar. No és que els senglars siguin més nets que els porcs, però aquests arrosseguen una fama de bruts que fa enrere qualsevol voluntari.

Imagini's sortint de casa de bon matí, amb vestit i corbata --a aquests llocs cal anar polit i guapo, acostuma a haver-hi fotògrafs a l'entrada, almenys a la primera reunió--, trobar el veí a l'ascensor i que li pregunti on va. Si vostè respon “a la Taula del porc” perd tot el prestigi que hagués guanyat a l'escala.

En canvi, si contesta “a la Taula del senglar”, el veí no sabrà per a què serveix una cosa amb aquest nom, però això li conferirà a vostè una aura de misteri que avui està molt ben valorada. Tan bon punt corri la veu es convertirà vostè en líder indiscutible del veïnat.

A més, per a la Taula del porc seria difícil trobar voluntaris entre els diferents partits, prou desprestigiats estan ja els polítics per a relacionar-los amb animals que gaudeixen rebolcant-se en la merda, al final els ciutadans no distingirien entre uns i altres. En canvi, a la Taula del senglar tothom voldrà seure-hi.

--On cal apuntar-se per formar part d'aquesta taula? M'ofereixo voluntari.
--No es tracta de menjar senglar, senyor Junqueras, sinó de parlar sobre ells.
--Llavors res.

Més enllà d'aquestes comprensibles confusions, les reunions de la Taula del senglar es preveuen apassionants, amb uns afirmant que hi ha un excés d'aquests animals, altres culpant l'urbanisme desmesurat que avui rondin pels nostres carrers, i els de més enllà clamant per donar carta blanca als caçadors perquè puguin organitzar batudes no només al bosc, també als voltants d'escoles i hospitals. No hi faltarà qui aprofiti per compartir la recepta d'un bon estofat o un exquisit civet.

--Segur que no queda una plaça lliure a la taula?
--Ho sento, senyor Junqueras, ja està completa.

Caldria asseure algun senglar a la taula, ni que fos per cortesia. És de mala educació parlar de tot un col·lectiu, debatre fins i tot sobre la seva exterminació o almenys sobre la seva delma, sense que hi sigui present cap representant seu.

Alguna cosa hauria de dir sobre això de culpar-los d'una pesta que ni tan sols porta el seu nom, o sobre l'horrible tradició de penjar caps dissecats d'algun avantpassat en restaurants de poble i fins i tot en algunes llars d'humans sense escrúpols. Parlant la gent s'entén, i polítics i porcs no parlen un llenguatge gaire diferent.