La pesta porcina africana: Una tragèdia o un ensurt?

La pesta porcina africana és una de les malalties més greus, a causa de la seva facilitat de transmissió i elevada mortalitat. Els afectats són els porcs domèstics i els senglars, però no els humans, fins i tot encara que consumeixin carn procedent d'animals infectats. A diferència de la pesta porcina clàssica, no existeix una vacuna que immunitzi els animals. Quan la malaltia entra en una granja, excepte si les soques tenen una escassa virulència, gairebé tots els porcs acaben morint en pocs dies. 

La malaltia es transmet per contacte directe entre animals vius (sang, femtes, orina, saliva) i amb cadàvers de porcs i senglars. També es pot propagar a través d'aliments infectats (restes de menjar, carn de porc crua, pernil i altres embotits), objectes contaminats (roba, calçat, menjadores i abeuradors) i fins i tot per mitjà de determinades espècies de paparres.

L'any 1957, la pesta porcina africana va arribar per primera vegada a Europa. La porta d'entrada va ser l'aeroport de Lisboa i els aliments del càtering d'un avió procedent d'Angola van actuar com a transmissors, ja que les seves sobres van ser consumides pels porcs d'una granja propera a l'aeròdrom. L'any 1960, la malaltia es va traslladar a Espanya, va entrar per Badajoz i s'hi va quedar 35 anys. En els períodes següents, es va estendre pel continent europeu.

Fins al 1995, no va ser possible eradicar-la al nostre país. La seva eliminació va trigar tants anys principalment per tres factors. En primer lloc, pel costum d'alimentar els porcs amb restes de menjar humà. En segon, per l'ocultació de casos per part d'alguns ramaders per evitar el perjudici econòmic causat per les quarantenes. En tercer, per la dificultat d'aplicar un control sanitari eficaç a les explotacions extensives de Salamanca, Extremadura i algunes províncies d'Andalusia. 

Durant molts anys, la pesta porcina africana va ser un llast per al desenvolupament de les nostres explotacions ramaderes. Per evitar la propagació de la malaltia al seu territori, nombrosos països van restringir o vetar la importació de carn de porc procedent d'Espanya. Per tant, l'eradicació de la malaltia va obrir els mercats exteriors al porcí espanyol i va estimular la creació d'un gran nombre de granges, la mida de les quals va superar clarament la de la majoria de les existents. 

L'any 2024, Espanya estava considerada com un dels gegants de la indústria porcina. D'una banda, comptava amb la major cabana de bestiar del continent (34.565.000 animals), una xifra que representava el 26,2% dels porcs de la Unió Europea (UE). De l'altra, era el tercer productor mundial de carn de porc amb 4.918.000 tones, només superat per la Xina i els EUA. En l'últim exercici, la producció espanyola va tenir tres destinacions: el mercat nacional (43,9%), altres països de la UE (29,9%) i la resta del món (26,2%). 

El 26 de novembre, la pesta porcina africana va tornar a Espanya després de detectar-se dos senglars morts i infectats a la serra de Collserola (Barcelona). Era un risc latent des de feia temps, ja que la malaltia és present en 13 països europeus. Des del gener de 2022, més d'1,5 milions de porcs han mort o han estat sacrificats al vell continent per frenar-ne la propagació. La inexistència d'una vacuna i medicaments eficaços converteix el sacrifici d'animals en la principal eina de control de la malaltia.

A Barcelona, el mètode més plausible de transmissió de la pesta ha estat la ingestió d'aliments contaminats per part de senglars, ja sigui perquè algú els ha proporcionat productes elaborats a l'estranger o perquè els animals han accedit a llocs freqüentats per les persones. Per exemple, poden haver entrat en un aparcament d'una àrea de servei de l'A – 7 i consumit restes de menjar infectades deixades per un automobilista o camioner procedents d'altres països de la UE.

El retorn de la malaltia només deixarà fora del mercat nacional la carn de porc contaminada, ja que els controls sanitaris vigents en impediràn la venda a supermercats i carnisseries. Per ara, les úniques exportacions vetades a la UE són les de les granges situades en 91 municipis propers a Collserola. Les comarques d'Osona i el Segrià, que concentren un gran nombre d'empreses càrnies, ho podran continuar fent.

El consum de carn de porc no hauria de disminuir a Espanya. En primer lloc, a causa dels estrictes controls sanitaris aplicats. En segon, pels nuls efectes sobre la salut de les persones de la ingesta de carn contaminada. No obstant això, és probable que sí que ho faci en els pròxims dies a causa de la poca informació obtinguda per nombroses famílies i a una por infundada. Si així succeeix, la negativa repercussió sobre la indústria càrnia tindrà una durada limitada. 

Tanmateix, la malaltia sí que perjudicarà les vendes efectuades a països no pertanyents a l'àrea comuna europea. A algunes nacions, com els EUA, el Japó, el Brasil i Mèxic, no es podrà exportar carn de porc espanyola. Altres, com la Xina, sí que l'acceptaran, sempre que no procedeixi de la província de Barcelona. Al Regne Unit, aplicaran les mateixes normes que a la UE. La diferència entre unes i altres és que les primeres no han signat un acord de regionalització de les exportacions i les últimes sí. 

En definitiva, després de tres dècades, Espanya ha deixat de ser un país lliure de pesta porcina. En el millor dels casos, aquesta qualificació la recuperarà d'aquí a un any. Per tant, les explotacions ramaderes i la indústria agroalimentària patiran un perjudici econòmic derivat de la disminució simultània del preu i les vendes. Així doncs, no seria estrany que un nombre substancial d'empreses del sector prescindís d'una part dels seus empleats.

D'altra banda, a Mercolleida, la llotja europea més rellevant per als productors i comercialitzadors de bestiar porcí, el preu del porc viu s'ha desplomat. Entre el 27 de novembre i el 4 de desembre, el seu import va disminuir un 15,3%, en passar d'1,3 a 1,1 €/Kg. 

Encara que aquest producte presenta en ocasions una elevada volatilitat, en l'actual segle mai havia registrat una caiguda tan pronunciada en un període tan breu.

No obstant això, seria prematur afirmar que el preu de la carn de porc ha tocat fons, ja que existeix una gran incertesa sobre la magnitud del descens de vendes als països no pertanyents a l'àrea comuna europea. La primera incògnita a resoldre és si algun animal d'una granja propera a la serra de Collserola s'ha infectat de pesta porcina. 

Si així succeís i la malaltia es propagava, el sector porcí espanyol viuria una tragèdia. Fins i tot si només afectés les granges de Catalunya i Aragó, tindria un impacte considerable, ja que ambdues comunitats posseeixen el 51,9% dels porcs del nostre país. La repercussió seria encara més gran si arribés a tot el territori nacional, ja que les empreses no podrien accedir a cap mercat exterior.

A Alemanya, la pesta porcina africana va arribar al setembre de 2020 i encara continua al país. Les seves principals repercussions han estat la disminució del nombre d'animals, la reducció del preu de la carn de porc, una caiguda pronunciada de les exportacions i l'augment dels diners destinats a la bioseguretat. En resum, el resultat ha estat una gran reducció de la rendibilitat de les granges, el tancament de moltes d'elles i la pèrdua del lideratge europeu en el sector.

Per acabar, no crec que l'arribada de la malaltia acabi convertint-se en una tragèdia ni que sigui un simple ensurt per a les empreses espanyoles. En primer lloc, perquè estic convençut que la gran inversió en bioseguretat de les granges catalanes impedirà l'entrada de la pesta porcina en elles. En segon, si no s'amplien a més nacions els acords de regionalització de les exportacions, les nostres companyies trigaran força temps a recuperar la quota de mercat perduda en diferents països importadors.

De la situació actual, l'Administració ha d'extreure diverses lliçons. En primer lloc, ha de donar més suport a les empreses del sector porcí, ja que constitueix un dels segments de mercat més importants dins de la indústria agroalimentària. L'any 2024, els ingressos obtinguts pels productors de carn de porc van equivaldre al 39,9% dels generats pel conjunt dels ramaders.

En segon lloc, ha de minimitzar el perill de transmissió de la malaltia. Per aconseguir aquest objectiu, és necessari reduir de manera substancial el nombre de senglars al nostre país, ja que són uns eficaços transmissors de la pesta porcina. En les darreres dues dècades, ha passat el contrari, ja que la seva població s'ha multiplicat per quatre i ha passat de 500.000 a 2.000.000 exemplars. Encara que el risc zero no existeix, una gestió pública encertada pot portar-lo a un nivell mínim. A Catalunya, fa molts anys que deixa molt a desitjar.