Franco ha tornat amb el suport de Vox i permís del PP
Aquest afany per blanquejar el franquisme, un règim autoritari i assassí, sorprèn des d’una òptica democràtica, però les enquestes manen
No són notícies falses, és incultura pura i dura. Desconeixement i oblit per blanquejar el franquisme. L’alcaldessa de València, María José Català, n’és tot un exemple. La va entrevistar fa uns dies Carlos Alsina i es va esmerçar a defensar la dictadura. Va dir sense enrojolar-se que, per exemple, Franco va fer obres hidràuliques; com si això, en si mateix, suposés no concebre que Espanya era una dictadura.
En primer lloc, les obres hidràuliques estaven projectades per la II República. Fins i tot algunes, temps abans. No va ser una planificació de Paquito Rana, com se li va apodar, en silenci i entre bambolines, pels qui patien la repressió. En segon lloc, les obres es van realitzar pel treball esclau de més de 100.000 presoners del bàndol republicà. Molts d’ells, senyora Català, van morir de fred, esgotament i fam perquè estaven mal nodrits. I molts, massa, víctimes d’accidents laborals que eren més que previsibles, perquè la seguretat brillava per la seva absència. Això va passar a Navarra, Catalunya, Andalusia, Aragó, Extremadura, Madrid, Castella i Lleó, Castella-La Manxa i, evidentment, a València. Van construir preses i carreteres en condicions insalubres i d’esclavatge per poder accedir a la llibertat.
Un dia de pena menys per dos de treball, en jornades eternes i condicions de seguretat nul·les, era el destí dels enquadrats als batallons de treballadors. En van morir a milers. Això sí, cobraven 2 pessetes al dia, encara que només en percebien 50 cèntims, perquè la resta l’havien de lliurar per a la seva manutenció i allotjament. De fet, ni ho percebien. Les penes es commutaven si el pres, a més, s’integrava a la nova Espanya de Franco. L’informe preceptiu l’executava la Falange. Tota una garantia, sens dubte.
Recomanaria a l’alcaldessa de València que per mitigar la seva ignorància còmplice llegís l’Ordre del Ministeri de Justícia d’1 d’octubre de 1938 sobre Redempció de penes pel Treball, aplicable als presos que havien estat condemnats per adhesió o auxili a la rebel·lió, és a dir, als presoners republicans. El seu delicte va ser no participar en un cop d’Estat, senyora alcaldessa, una cosa que justifica sense cap prejudici.
Aquest afany per blanquejar el franquisme, un règim autoritari i assassí, sorprèn des d’una òptica democràtica, però les enquestes manen. El PP té una fidelitat de vot del 61%, cosa que implica una sagnia cap a Vox, on el 63% dels seus votants consideren que la dictadura és la viva imatge d’una Espanya millor. Al PP, aquest percentatge és del 30%.
Això quadra amb la creixent visió de la joventut espanyola, on un 25% considera que, en determinades circumstàncies, un règim autoritari és desitjable. I no queda lluny de la condemna a mort als demòcrates que s’oposen a les polítiques de Trump, com es va encarregar de dir el gens demòcrata president americà. I menys, de la justificació del ranci franquisme que va considerar el cop del 36 com a necessari per posar fi al que consideraven "excessos" de la República. El mateix que els que consideren ara el Govern "il·legítim".
Aquesta tornada a l’autoritarisme és un fenomen mundial. Xile està a punt d’entrar en aquest escenari de democràcies autoritàries que comanda Trump. La dreta com l’hem coneguda ja no existeix, perquè ara es lliura en cos i ànima –amb la judicatura al seu costat– a lluitar contra la democràcia aprofitant la crisi del sistema.
Vox pot trepitjar els talons al PP o superar-lo, encara que la seva pedra a la sabata és aquest franquisme que els impregna, que ens presenta el dictador com un ídol del rock. Tant blanqueig de Franco per alimentar l’extrema dreta. Tot un èxit del PP. Sense aquest llast, ves a saber. I, si no, mireu Aliança Catalana, que sense l’àguila darrere s’enfila a cotes de vot mai vistes, perquè l’extrema dreta està de moda. Tant, que la seva màxima expressió política és el seu crit de guerra “Sánchez, fill de puta”. No em direu que no tenen nivell.
I així, seguiran creixent, no perquè hi sigui Pedro Sánchez com a president, sinó perquè el PP els ho està posant fàcil. I tot això amb el suport inestimable de la justícia, que no està cega, sinó que està cara al sol.
