Zelenski, el cursi que ens clava sablazos
"Pertany a la classe de pidolaires que aconsegueixen el que volen per pesats"
Estan els temps que no pots anar enlloc sense que un pobre et demani diners. Per si no en teníem prou amb els indigents que ens demanen unes monedes al metro, a la sortida del súper o al racó habitual, ara ve Zelenski a Espanya i també es posa en pla menesterós, que l’home no té ni per comprar-se uns míssils de segona mà, de segona explosió o com es diguin. A sobre, ni tan sols ens canta una cançó, ens delecta amb uns malabars o ens neteja el parabrises, com sí que fan els altres captaires del nostre dia a dia.
Alguna cosa li haurem de donar al pobre home, ni que sigui perquè ens deixi en pau. Zelenski pertany a la classe de pidolaires que aconsegueixen el que volen per pesats, per insistir fins que ens rasquem la butxaca, el paio ve a Espanya i és capaç de quedar-se acampat a les portes del Congrés fins que no se li prometen almenys un parell de carros de combat i uns quants milers d’euros.
Estaria bé que, com fan les senyores a la sortida de missa amb els seus pobres de capçalera, algú li recomanés que no s’ho gasti en vi. Ni en vi ni en cap altre caprici, que les notícies de corrupció a Ucraïna són a l’ordre del dia i ningú sap on aniran a parar els diners que havien de servir per matar enemics. Per convèncer-nos que no, que el seu és seriós i que s’ho gastarà en pistoles i coets, sol aparèixer vestit de caqui, encara que no hagi trepitjat en tota la seva vida el front de combat. Hi ha qui sosté que fa servir sempre uniforme militar com a homenatge a tots els del seu entorn que es veuen obligats a vestir així, si això és veritat, en justa correspondència, Pedro Sánchez l’hauria d’haver rebut vestit amb un vestit de ratlles, de presidiari.
Zelenski és com l’amic que cada vegada que ens veu ens clava un sablazo, al final haurem de tancar-nos tots a casa tan bon punt anunciï una nova visita a Espanya, encara que seria capaç aleshores de venir per sorpresa, sense anunciar-se. El pitjor, amb tot, no és que hagi pres per costum venir a buidar-nos la cartera, el pitjor és la seva manera d’agrair-ho: "els espanyols són persones de llum", va deixar anar a mode de reconeixement, ja amb les butxaques plenes.
Algú li hauria d’haver advertit que no cal posar-se cursi perquè ens rasquem la butxaca. És més, si jo fos el president del govern, a més de dir-li a la meva esposa que es quedi a casa i no emboliqui a la universitat, que ja en tinc prou amb el meu, li exigiria a Zelenski que em tornés fins a l’última bala i l’últim euro que li he donat. Si el meu pobre de capçalera em deixa anar un "gràcies, persona de llum" quan li dono per un entrepà, en lloc del típic "gràcies i que passi un bon dia", li trec el que li he donat més tot el que hagi recaptat fins aleshores. Un mandatari estranger no pot venir a insultar els espanyols dient-los persones de llum, com si fóssim tots cuques de llum o com si portéssim una bombeta a la boca o, pitjor encara, al cul. Un respecte, si us plau. A més, un país on es produeixen apagades generals i mesos després ningú sap encara el motiu, no és el millor lloc per anomenar els seus ciutadans persones de llum, es diria que Zelenski va venir aquí a riure’s de nosaltres, i això sí que no.
Un president cursi és el pitjor que li pot passar a un país, molt pitjor que una guerra, i a Ucraïna tenen tan mala sort que els han tocat les dues coses alhora. Per si no en tinguessin prou amb els drons russos, a sobre han d’aguantar que el seu màxim representant vagi pel món com si fos una adolescent acabada de menstruar.
