Catalunya no és Espanya. Bé, serà que sí
No deuen saber tota aquesta fauna, que l'independentisme no és un moviment ètnic, sinó transversal, on una bona part dels fills d'aquests immigrants espanyols van militar durant el procés
La normalitat va arribar a Catalunya amb Salvador Illa, però en aquesta normalitat sempre hi trobarem intolerants amb un punt de racisme i odi niat a les seves entranyes. Són els posseïdors de la veritat i de les essències.
Aquests que odien els que no tenen vuit cognoms catalans, els que no són independentistes de soca-rel i els que parlen en català i també en castellà. Són els irredempts que no accepten la inclusió, aposten per l'exclusió i es consideren els legítims propietaris de Catalunya.
De la nostra terra, dit sigui de pas. Aquests dies, la jauría s'ha descontrolat i ha tret gripaus i serps per la boca, col·locant epítets contra Rosalía, l'Escolania de Montserrat i contra una sentència que va condemnar per assetjament un radical que es va cebar contra una família que exigia el 25% de castellà a les aules.
Els propietaris del país han carregat contra tots ells, excepte contra el molt patriota assetjador, i han esgrimit per als atacs la seva incultura històrica, acompanyada d'una forta dosi de miopia mental.
A més del conegut, i profund, "fills de p...", es llancen contra els “colons feixistes catalanòfobs” que van arribar durant el franquisme. La seva incultura és d'alt standing, perquè una bona part d'aquests colons van ser els que van lluitar per les llibertats de Catalunya a la transició i van plantar cara, al carrer, al règim.
No contents amb això, aposten per expulsar-los d'una Catalunya independent, un cop perseguits de forma oportuna, of course. “Aneu fent les maletes”, deien ufanosos aquests covards des de l'anonimat de les xarxes socials.
Ja només ens falta que facin llistes negres. Una altra vegada, perquè ho van fer en els pitjors moments de la revolució del sofà. No deuen saber tota aquesta fauna, que l'independentisme no és un moviment ètnic, sinó transversal, on una bona part dels fills d'aquests immigrants espanyols van militar durant el procés.
Que aquests immigrants espanyols, van ser col·laboradors necessaris en defensa de la immersió lingüística i que van vetar un model segregat com al País Basc. Estic encantat de viure en un país que tot i les seves misèries no expulsa els seus ciutadans per pensar diferent. Tampoc els jutja. Això es diu feixisme, senyors meus.
Però, què més els dóna. Van amb orelleres que els impedeixen veure. Com a Joel Joan que va posar el crit al cel per no rebre una alerta en català. Va ser l'únic que no la va rebre en la nostra llengua, perquè l'alerta la vam rebre tots en català, en castellà i en anglès.
Mai millor dit que no hi ha pitjor cec que el que no vol veure. Per sort d'aquest país el català és la llengua de tothom i no és propietat de ningú. I menys d'aquells que diuen tenir vuit cognoms catalans.
L'altre affaire el protagonitza Rosalía. Aquesta tropa de cervell atrofiat ha posat el crit al cel perquè la cantant de Sant Esteve Sesrovires -de les Roures en argot de l'ara inefable Guàrdia Civil- va cantar en castellà juntament amb l'Escolania de Montserrat.
De la cançó que Rosalía canta en català a l'àlbum no n'hi ha vestigis des de les hordes super catalanes. Recomano recuperar l'article que va signar la nostra companya Miriam Saint-Germain on recorda que l'artista recorda la seva identitat catalana per on va sense dubtes i que el cant de l'Escolania “representa Catalunya allà on ressona, sigui en català, en llatí, en castellà o en qualsevol altra llengua.
La força d'una institució com aquesta no depèn de l'idioma en què articula una peça musical, sinó de la seva història, la seva tradició i la seva significació col·lectiva. L'Escolania no necessita demostrar la seva catalanitat cada vegada que obre la boca: "ja la porta inscrita”.
Es pot dir més alt, però no més clar. Però per a aquesta insultant piara dir l'evident és un insult. Encara que l'insult el llancen ells a la intel·ligència. Defensar el català no és el seu patrimoni, i defensar una llengua no es fa en detriment d'una altra. Som bilingües encara que els pesi a tota aquesta tropa.
