L'extrapolació de resultats electorals poques hores després de produir-se sol ser una especialitat de risc. Isabel Díaz Ayuso ha guanyat folgadament els comicis autonòmics de la Comunitat de Madrid amb un discurs molt particular i en una situació emocional molt especial per la crisi sanitària i econòmica. Aviat farà un any, Alberto Núñez Feijóo obtenia a Galícia uns resultats autonòmics molt semblants. I la projecció sempre és la mateixa, el PP surt reforçat i el govern del PSOE i Unidas Podemos debilitat. Encara que ningú ha sabut explicar com pot Pablo Casado mimetitzar-se amb el president de la Xunta i amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, sense caure en la contradicció. Això en cas de voler fer-ho.

Així doncs, passada l'eufòria dels primers dies, la qüestió és saber si el Viva Madrid dels bars lliures i els impostos baixos es pot traduir o no en un discurs de caràcter general que pronunciar a qualsevol racó d'Espanya i des de la tribuna del Congrés per Pablo Casado. Els assessors de l'encara líder del PP i cap de l'oposició li estaran donant voltes al repte retòric i els seus peons a l'executiva avaluaran el grau de protagonisme que hauran de cedir-li a Ayuso sense reconèixer-li el títol de lideressa del partit, que seria tant com admetre la existència d'una alternativa al president en el càrrec.

Aquí a casa el que preocupa és com afectarà la victòria madrilenya del PP al que és nostre, sent el que és nostre el que vostès ja saben, el dia a dia del conflicte permanent amb el govern de l'Estat: la taula de negociació, els indults, les reformes del Codi Penal, l'amnistia, el referèndum d'autodeterminació, etcètera, etcètera. En resum, canviarà d'actitud Pedro Sánchez per l'èxit electoral d'Ayuso i el fracàs del PSOE a Madrid o seguirà com fins ara? Tampoc és fàcil determinar el “com fins ara” perquè, pel que fa a l'agenda catalana, hi ha poc més que paraules ben intencionades, però s'entén la por al Palau de la Generalitat que les expectatives voluntarioses es puguin desfer per por a l'empenta del PP a les autonòmiques de Galícia i Madrid o les que es puguin celebrar a Andalusia.

El Congrés dels Diputats manté la mateixa correlació de forces que la setmana passada i no s'albiren eleccions generals pels pròxims mesos perquè els diners d'Europa encara no han arribat i caldrà algun temps per materialitzar-los. Si hi havia alguna temptació d'anar a les urnes a curt termini, aquesta quedarà ofegada per l'èxtasi provocat per Ayuso i el sorpasso de Més Madrid per l'esquerra. Al govern de PSOE i Unidas Podemos, l'única novetat substancial és la desaparició de Pablo Iglesias de l'escenari, l'home que un dia no tan llunyà li va discutir a Sánchez el lideratge de l'esquerra. I al Congrés, el PSOE no té cap altra alternativa real que mantenir la seva coalició amb independentistes republicans i bascos de centredreta i esquerra radical.       

Aquesta coalició que en la terminologia creativa d'Ayuso es converteix en un “pacte a la veneçolana amb terroristes i separatistes” li haurà perjudicat (juntament amb altres factors com la gestió de la pandèmia o la política fiscal) al candidat seriós, avorrit i formal del PSOE, però, el marge de maniobra dels socialistes és mínim. Els únics que poden forçar realment el president Sánchez a modificar la seva agenda catalana són els diputats d'ERC, no els d'Ayuso a la Comunitat de Madrid.

Avui, els republicans tenen més força que dilluns perquè els socialistes tenen menys capacitat de moviment: calendari electoral més incert, crisi potser definitiva dels seus eventuals nous socis de Ciutadans i suposada major crispació del PP que l'allunyarà per un temps de tot consens, especialment en l'agenda catalana. ERC no ha resolt encara el seu pols amb JxCat sobre qui mana a l'independentisme i se'ls esgota el temps per investir Pere Aragonès. Però, de sobte, el cop d'efecte d'Ayuso podria fer-los creure que se'ls obre una finestra d'oportunitat per pressionar el president Sánchez i de passada convèncer els seus deslleials i incrèduls socis de JxCat de la fermesa dels seus plans. Ayuso no hauria de provocar-li insomni a Sánchez, Oriol Junqueras, sí.