Catalunya va elevar el 2025 la seva dependència de la nuclear amb el futur de les centrals a l'aire
La font atòmica va acaparar el 59,7% de la generació elèctrica al territori, sis dècimes més que el 2024, i va contribuir a pal·liar el fort retrocés de l'eòlica
Més informació: La generació renovable a Catalunya cau un 4,5% al tercer trimestre pel desplom de l'eòlica
L'evolució del mercat el 2025 no ha contribuït a dissipar els dubtes sobre el futur energètic de Catalunya. Ans al contrari. Durant l'any que acaba de finalitzar, el pes de les centrals nuclears en la generació d'electricitat s'ha consolidat encara més i ja frega el 60%. Una dependència en augment en l'escenari més inoportú, quan el futur de les plantes d'aquest tipus que operen al territori, Ascó i Vandellòs, encara està a l'aire.
El 2025, el 59,7% de la generació elèctrica que va garantir el subministrament a Catalunya va provenir de l'energia nuclear. El percentatge s'ha elevat sis dècimes respecte al registrat el 2024. Un increment que s'ha produït, a més, en un context de notable descens en la producció.
La generació elèctrica al territori va arribar als 35.214 gigawatts/hora (GW/h), un 6,2% per sota de la registrada a l'exercici anterior, d'acord amb les dades provisionals de Redeia. La tendència a la baixa també va afectar la nuclear, que va generar un 5,3% menys. Aquesta diferència de gairebé un punt ha fet que el seu pes en el total s'hagi incrementat tot i la rebaixa de producció.
Juntament amb aquest factor també ha estat determinant el desplom registrat per la generació a través de l'energia eòlica. Segons la font citada, Catalunya va produir gairebé un 24% menys d'electricitat a partir d'aquesta tecnologia que el 2024; al seu torn, aquell exercici ja s'havia donat un descens considerable del 7,8%.
L'energia eòlica, en un etern debat a Catalunya / EP
El retrocés en la generació eòlica a Catalunya ha reduït el seu pes en el ‘mix’ fins al 6,1%, 1,5 punts per sota del que es va registrar el 2024.
Un buit que ha estat omplert per la nuclear i la hidràulica, en proporcions similars, però sobretot pels cicles combinats. Aquestes centrals han estat les responsables del 14,3% de l'energia elèctrica generada a Catalunya el 2025, davant la dada del 13% que correspon a l'any 2024.
Un mix molt diferent del del sistema
Una altra de les conseqüències ha estat l'increment del percentatge de generació atribuït a fonts no renovables a Catalunya, que en el conjunt de 2025 s'ha situat a la vora del 82%. Una xifra que no resisteix la comparació amb la que presenta el conjunt del sistema, en què només el 44,5% de la producció elèctrica prové d'aquest segment.
En el sistema nacional, l'energia nuclear ocupa el segon lloc pel que fa a l'aportació al mix de generació, però la proporció és del 19,1%, per sota del 21,6% que ha registrat l'eòlica. I amb la solar fotovoltaica ja molt propera (18,4%).
Imatge d'arxiu de la central nuclear de Vandellòs II
L'escenari ratifica les pors davant el complex panorama energètic que es planteja a Catalunya, com a conseqüència del proper tancament de les centrals nuclears, d'acord amb el calendari acordat en el seu dia pel sector i el Govern.
Aquest cronograma preveu el cessament d'activitat dels tres reactors en sòl català (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II) a partir de l'any 2030, quan també està programat el tancament de la central de Cofrents, situada a la Comunitat Valenciana.
![Central nuclear de Ascó I en una foto de archivo / EUROPA PRESS](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2015\/03\/24\/negocis\/20508277_875834_320x180.jpg"])
Nombreosos estudis i informes publicats els darrers mesos apunten que Catalunya es convertiria en un infern energètic si l'escenari es manté com fins ara. La seva excessiva dependència de la nuclear i l'escàs avenç de les renovables condemnen el territori a un panorama de preus elevats i també de prolongats riscos d'apagades, a l'estil del que es va registrar al sistema peninsular a l'abril de 2025.
Una "tornada a l'època de les cavernes", com va assegurar Ignacio Araluce, president de Foro Nuclear, patronal del segment de l'energia nuclear. Per ara, el focus està centrat en el futur de la central d'Almaraz, la primera que hauria de passar a la història conforme a les dates del calendari oficial.
Negociar a marxes forçades
Les companyies propietàries negocien una possible extensió provisional de la seva vida útil amb l'Executiu, encara que el marge temporal cada cop s'estreny més, donats els nombrosos tràmits i operacions que envolten el funcionament d'aquestes instal·lacions.
Aquest factor fa que la inquietud pel futur de les centrals d'Ascó i Vandellòs s'acreixi, tot i el temps que resta per al seu hipotètic tancament. Mentrestant, la dependència nuclear de Catalunya no remet, cosa que afegeix més pressió per a la presa de decisions.
