El PIB per càpita català creix a un ritme més gran que el de Madrid per primera vegada des del procés

L'economia catalana va aconseguir créixer per sobre de la mitjana del conjunt d'Espanya el 2024 i, a més, va assolir una fita inèdita en els set anys anteriors: el seu PIB per càpita es va elevar a un ritme superior al de la Comunitat de Madrid, l'altre motor principal del creixement econòmic nacional. Una cosa que no passava des del 2016, a les vigílies de l'esclat final del procés.

En concret, el Producte Interior Brut (PIB) per habitant a Catalunya es va situar al tancament de 2024 en 37.477 euros, un 5,3% per sobre del registrat l'any anterior. L'evolució està en línia amb la mitjana d'Espanya, però supera en quatre dècimes la que va experimentar la Comunitat de Madrid, que es va quedar per tant en el 4,9%.

L'economia catalana tanca el procés i obre una nova etapa: "Madrid ens ha substituït, però podem revertir-ho"

Per trobar el precedent immediatament anterior cal remuntar-se a l'exercici de 2016. Aleshores, l'increment del PIB per habitant de Catalunya va ser del 3,5%, davant del 3,3% de la Comunitat de Madrid.

La deriva del procés

Des de llavors, el transcurs de l'economia catalana s'ha vist notablement condicionat per la deriva sobiranista, plasmada en els esdeveniments de la tardor de 2017.

Les anomenades lleis de desconnexió, el referèndum il·legal de l'1 d'octubre i la efímera declaració unilateral d'independència van tenir com a conseqüència un trasllat massiu de seus socials d'empreses, incloses les de més gran mida, a altres autonomies espanyoles. També es van detectar notables fugues de dipòsits i una contracció de la inversió estrangera a causa del clima d'inseguretat jurídica que es va generar.

Urnes de l'1-O Europa Press

Les dades de comptabilitat regional elaborades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), harmonitzades en utilitzar la mateixa metodologia comptable per a tots els territoris, afloren un punt d'inflexió que coincideix amb el canvi de Govern de la Generalitat i l'arribada del primer Executiu no nacionalista en més d'una dècada. 

El gir polític ha tingut com a primers efectes una considerable millora del clima empresarial, reflectida en la sintonia entre aquest àmbit i el Govern que encapçala el líder del PSC, Salvador Illa. La conseqüència s'ha plasmat en un retorn paulatí d'empreses, incloses grans corporacions com el Banc Sabadell, la Fundació Bancària La Caixa i Criteria Caixa.

La Fundació La Caixa i Criteria tornen la seva seu social a Catalunya

Igualment, el saldo negatiu de societats que abandonen Catalunya cap a altres territoris d'Espanya s'ha reduït durant el conjunt de 2025 i, fins i tot, ha registrat una dada simbòlica positiva en el segon trimestre. 

Les xifres oficials de comptabilitat regional donen compte dels primers senyals d'inflexió que van començar a apreciar-se el 2024. La del PIB per habitant no ha estat l'única. De fet, la dada absoluta també dona pistes sobre el canvi d'escenari.

El 2024, el creixement del PIB català va ser molt similar al de la Comunitat de Madrid, amb una distància de només una dècima (6,7% davant del 6,8%). Xifres que contrasten de manera notable amb les que es van donar durant els exercicis immediatament anteriors, condicionats per la recuperació de la crisi de la pandèmia i la inestabilitat del Govern liderat aleshores per Pere Aragonès. 

Frenar la distància amb Madrid

Durant el 2022 i el 2023, el creixement econòmic de la Comunitat de Madrid va superar en més d'un punt el de Catalunya. Segons la sèrie publicada per l'INE, la distància a favor de la regió que acull la capital d'Espanya va ser d'1,2 punts el 2022 (11,4% davant del 10,2%) i d'1,3 punts el 2023 (10,8% davant del 9,5%). 

D'aquesta manera, el 2024 Catalunya va evitar que la distància respecte a la seva competidora per liderar l'economia espanyola s'incrementés encara més, una cosa que no ha deixat de succeir des que el 2017 es produís l'històric sorpasso. 

Porta d'Alcalá (Madrid) Wikipedia

Des de llavors, la Comunitat de Madrid lidera el panorama econòmic també en termes absoluts. La diferència gairebé simbòlica que es va donar el 2017 s'ha incrementat en aquests set anys fins a l'entorn dels 4,5 punts, en què s'ha estabilitzat el 2024.

L'any passat, el PIB de totes dues CCAA va superar la barrera dels 300.000 milions d'euros per primera vegada (316.000 milions en el cas de Madrid, davant de 302.000 milions de Catalunya).

La diferència en valor absolut és encara més significativa si es té en compte que la Comunitat de Madrid compta amb un milió d'habitants menys que Catalunya. De fet, la distància en el PIB per càpita s'amplia fins a l'entorn del 19,5%. Durant els set anys transcorreguts des de l'esclat del procés, Madrid ha incrementat prop d'un 10% la seva població, mentre que Catalunya ho ha fet en una mica més d'un 8%.