Les mentides contra Griñó, la gestora de residus vinculada a la màfia italiana: així es va fabricar el cas
Una querella criminal presentada als jutjats de Tarragona denuncia una trama de desinformació, guerra bruta i engany judicial per construir una causa penal
Contingut relacionat: Els nous negocis de Josep Maria Tost, el senyor de les escombraries de Catalunya
El passat 14 de gener, la Guàrdia Civil va detenir diversos directius de Griñó Ecològic en el marc d'una investigació per la suposada importació il·lícita de residus des d'Itàlia al port de Tarragona.
Aquella operació, que va acabar amb els detinguts en llibertat poques hores després, va provocar un fort impacte mediàtic i un greu dany reputacional i econòmic a l'empresa.
Ara, gairebé un any després, Griñó sosté que aquella causa va néixer d'una manipulació deliberada i ha decidit contraatacar als tribunals.
Griñó es defensa
La successió d'informacions que vinculaven l'empresa catalana amb la màfia italiana i el tràfic de residus tòxics va portar Griñó a contractar a mitjans de 2025 l'agència de detectius Método 3.
Planta de residus Griñó Ecològic
L'encàrrec responia a la sospita que la investigació del SEPRONA de la Guàrdia Civil no s'havia activat de manera espontània, sinó després de l'actuació premeditada i coordinada de diverses persones amb interessos particulars.
Les conclusions d'aquesta investigació privada van acabar desembocant en la presentació d'una querella criminal als jutjats de Tarragona, en què l'empresa denuncia l'existència d'una trama organitzada destinada a fabricar un relat fals i provocar una causa penal que la defensa qualifica d'"artificial".
D'investigada a querellant
La querella, ja admesa a tràmit, dibuixa una trama l'objectiu de la qual hauria estat destruir la reputació de Griñó i enfonsar el seu valor borsari.
Part del contingut d'aquesta querella va ser avançat per 'La Vanguardia'. Crónica Global, per la seva banda, ha tingut accés íntegre a l'escrit, signat pel lletrat Fermín Morales, un document que detalla els mecanismes, els actors implicats i l'impacte econòmic immediat que —segons l'empresa— va tenir aquesta presumpta guerra bruta.
El nucli financer
La querella situa al centre de la presumpta operació Gerardo Jara, empresari del sector agroalimentari i propietari de Certified Origins i Candor Capital, a qui atribueix el paper d'ideòleg i finançador de tota l'estratègia.
Segons l'escrit, l'ofensiva mediàtica i judicial s'hauria articulat a través del seu entorn empresarial i fundacional, en concret mitjançant la Fundació Jara Barceló, utilitzada —sempre segons l'acusació— com a vehicle financer per canalitzar pagaments sota l'aparença de mecenatge cultural i ambiental.
Pagaments que, segons ha pogut constatar aquest mitjà, servien per finançar projectes en contra de Griñó.
Pressupost destinat als projectes de la Fundació Jara Barceló
De fet, Crónica Global ha pogut concretar que la Fundació Jara Barceló va destinar almenys 43.200 euros a finançar directament el digital portaenrere.cat, dirigit per Rafael Marrasé Brull, des d'on es van publicar les principals informacions que vinculaven Griñó amb el tràfic de residus tòxics i el crim organitzat italià.
L'objectiu? Netejar la seva imatge
L'escrit judicial sosté que la motivació de fons no seria una competència directa en el sector dels residus, sinó una operació de neteja d'imatge corporativa —'greenwashing'— per part del mateix Jara.
La querella recorda que empreses vinculades al seu grup van ser objecte d'investigacions passades, on se les hauria assenyalat per comercialitzar productes presumptament contaminats amb substàncies cancerígenes com el plom o el mercuri.
Segons l'escrit, desviar el focus cap a una suposada contaminació ambiental a Tarragona —atribuïda a la indústria petroquímica i a gestors de residus— permetia a Jara justificar problemes de qualitat en els seus productes.
El document que va sembrar el relat
Un altre dels pilars d'aquesta estratègia, sempre segons la querella, va ser el documental 'INSOSTENIBLE – Rere la brossa', dirigit per Christophe Sion i estrenat a TV3 el 2023, un any i mig abans que el SEPRONA activés l'operació policial contra Griñó.
El treball audiovisual sostenia que part del sector dels residus a Tarragona estaria controlat pel crim organitzat italià i apuntava directament a l'empresa catalana com a importadora d'escombraries tòxiques.
![Cartell promocional del documental INSOSTENIBLE – rere la brossa](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/12\/22\/negocis\/1003742718532_15543774_1706x2443.jpg"])
Cartell promocional del documental INSOSTENIBLE – rere la brossa
La defensa subratlla que aquest treball audiovisual va precedir i alimentar el relat que posteriorment acabaria transformant-se en causa penal.
Actualment, però, el documental ja no es troba disponible a la plataforma 3Cat, un extrem que també es recull a la querella com a indici de la fragilitat del relat construït.
El 'gola profunda'
Així mateix, la investigació que serveix de base per a la querella recull el testimoni de Jesús Llungueras, exdirector de màrqueting del grup empresarial de Gerardo Jara durant 12 anys.
La seva declaració constitueix —sempre segons la defensa— una prova clau per acreditar l'existència d'una "estratègia deliberada".
D'acord amb l'informe, Llungueras va confessar que era ell mateix qui indicava els titulars que s'havien de publicar a portaenrere.cat i qui ordenava retirar o modificar continguts que no encaixaven amb el relat dissenyat.
Conseqüències econòmiques
En paral·lel, la querella també detalla que la campanya de desprestigi va tenir conseqüències econòmiques i reputacionals immediates.
En l'àmbit borsari, la Griñó va patir un desplom del 27,87% del valor de l'acció, cosa que es va traduir en una pèrdua de més de 3,64 milions d'euros de capitalització en un curt espai de temps.
Grup Griñó
La realitat davant del relat
L'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses va dictaminar que no existien residus perillosos, descartant la presència de materials tòxics com els descrits al documental.
En paral·lel, la suposada connexió amb la màfia italiana es va diluir durant la investigació policial davant l'absència de proves que la sostinguessin. A més, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) va confirmar que les plantes de Griñó havien superat desenes d'inspeccions sense irregularitats, desmentint l'escenari de caos ambiental i manca de control descrit en el relat mediàtic.
![Imagen de una planta de reciclaje](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/07\/07\/vida\/1003742671802_14834045_320x180.jpg"])
La qualificació penal
Segons la querella, els fets descrits podrien constituir diversos delictes greus, entre ells estafa processal, per induir presumptament a error l'autoritat judicial mitjançant informacions manipulades; manipulació de preus i abús de mercat, per la difusió de notícies falses amb impacte directe en la cotització borsària de la companyia.
Fins i tot, pertinença a grup criminal, en entendre que va existir una actuació organitzada i estable amb fins il·lícits. Uns delictes que, en cas de confirmar-se, comportarien penes de presó.
