Antiguas minas de Iberpotash en Sallent (Barcelona)
Business

ICL cancel·la una inversió de gairebé 300 milions d'euros a Sallent

L'empresa israeliana esperava finançar el projecte gràcies a una subvenció de 140 milions d'euros de la Comissió Europea que finalment ha caigut

Continguts relacionats: Els pagesos catalans, contra ICL per l'ús preferent de l'aigua de la depuradora de Manresa

Leer en Castellano
Publicada

La multinacional israeliana ICL i la xinesa Shenzhen Dynanonic han suspès el seu projecte per ubicar a Sallent (Barcelona) una planta de producció de materials per a bateries, un projecte en què havien d'invertir d'entrada 285 milions d'euros.

La multinacional assenyala que ha optat per cancel·lar aquesta inversió a causa d'un canvi d'estratègia global, ja que els vehicles elèctrics tenen una demanda inferior a la prevista inicialment.

Fonts properes a l'empresa detallen que ICL havia sol·licitat una subvenció de 140 milions d'euros a l'Innovation Fund de la Comissió Europea, una ajuda que finalment ha estat denegada. Sense la injecció de capital, l'operació ha caigut.

El passat mes de gener ambdues parts havien anunciat que crearien una societat conjunta (joint venture) per ubicar a Sallent aquestes instal·lacions.

Una de les mines d'Iberpotash que la multinacional israeliana ICL explota a la localitat de Súria, on centralitzarà l'activitat després del tancament dels pous de Sallent / EFE

Una de les mines d'Iberpotash que la multinacional israeliana ICL explota a la localitat de Súria, on centralitzarà l'activitat després del tancament dels pous de Sallent / EFE

ICL havia de controlar el 80% d'aquest projecte, que preveia produir des de Sallent material actiu de càtode de fosfat de ferro i liti a Europa.

La planta estava pensada, per tant, per aprofitar les possibilitats del vehicle elèctric, ja que el sector de l'automoció està augmentant l'ús del fosfat de ferro i liti (LFP) per millorar la competitivitat dels vehicles elèctrics.

Reindustrialitzar el Bages, assignatura pendent

La ubicació escollida eren els terrenys de l'antiga mina de potassa de Vilafruns, tancada el 2020.

La iniciativa no només pretenia aprofitar la infraestructura logística existent, sinó que es presentava com la gran aposta per a la reindustrialització de la comarca del Bages.