Reindustrialitzar i innovar, essencials per al futur d'Europa, xoquen amb la burocràcia i la divisió interna

La recurrent frase Els EUA inventen, la Xina produeix i Europa regula dibuixa grosso modo com funciona avui el món, i com el Vell Continent queda endarrerit en el panorama internacional mentre es distreu amb qüestions que llasten la seva competitivitat i la seva força econòmica; és a dir, minen la seva independència.

D'aquest assumpte, la competitivitat, des de diferents angles i visions, se n'ha debatut al XXIV Congrés de Directius CEDE, celebrat aquest dijous a Saragossa, per on han passat ponents de la talla del ministre d'Indústria, Jordi Hereu; del vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos; dels presidents executius de Naturgy, Francisco Reynés, i Telefónica, Marc Murtra; de l'ex primer ministre italià Enrico Letta, i del director país de Veolia Espanya, Daniel Tugues, entre d'altres.

Llast per a la competitivitat

El fil conductor de la jornada era què vol ser Europa de gran, “del diagnòstic a l'acció”. I els participants no han dubtat a comentar les seves receptes, diferents, però amb molts ingredients en comú. Tres per sobre de tots: cal recuperar la indústria, cal innovar, i cal simplificar els tràmits administratius.

Tanmateix, les companyies han “perdut el relat davant de veus extremistes”, en paraules de Fernando Rodrigo, president del comitè organitzador, que ha afegit que són necessàries “més empreses i menys Estat”, però també saber comunicar els beneficis de les corporacions, sigui quina sigui la seva dimensió, per a la societat. En aquesta línia, ha apostil·lat, “la burocràcia s'ha convertit en un llast per a la competitivitat”.

Reindustrialització

Hereu, per la seva banda, ha destacat la necessitat de reforçar la base productiva econòmica d'Europa –relocalitzar activitat, reindustrialitzar–, cabdal per mantenir el model de benestar i els valors europeus, i on Espanya pot aprofitar la seva aposta per les renovables com a avantatge competitiu. Perquè, amb dades a la mà, ha recordat també que, en cas de crisi, els països que més resisteixen són aquells que tenen un PIB industrial més gran. Això sí, assumeix que “la simplificació administrativa és un repte”.

També Susana Alejandro, presidenta del Grup Saica, ha lamentat “l'excés de normatives”, que suposa un llast, mentre Tugues, ha manifestat que la “regulació” sí que és necessària per generar béns públics, però que la burocràcia –que ell diferencia– mina la innovació. En aquest escenari, “la innovació ha de ser una obligació estratègica per mantenir la competitivitat”, segons Alfons Buxó, de Deloitte.

El nou turisme

El representant de Veolia ha insistit que la innovació en recursos essencials és ja “un imperatiu” davant la pressió sobre l'aigua i l'energia, i ha defensat que “les tecnologies globals aplicades a escala local estan disponibles”. Ha posat com a exemples la innovació aplicada amb casos reals com la regeneració d'aigua o la recuperació de fred industrial, apuntant que “quan es donen les condicions, apareixen tecnologies que redefineixen el futur”.

Tanmateix, Espanya és líder en turisme, i no s'ha de desatendre aquesta pota vital per a l'economia, però no a qualsevol preu. La proposta d'Hereu: diversificar l'oferta, desestacionalitzar i digitalitzar.

El 'trilema' energètic

Ara bé, és possible aplicar aquestes teories amb un mercat europeu fragmentat i sense una adequada provisió d'energia? El president executiu de Naturgy ha parlat dels grans reptes als quals s'enfronta el continent en aquesta matèria, i que ha de resoldre, de fet, per donar resposta als punts anteriors: descarbonitzar, sense oblidar la seguretat del subministrament i proporcionar un nivell de preus que mantingui la competitivitat, en un moment en què hi ha més necessitat de disponibilitat energètica.

Reynés ha dialogat sobre aquest “trilema” amb Cristina Lobillo, directora de política energètica a la Direcció General d'Energia de la Comissió Europea. Per a ella, la Unió Europea ha de “guanyar independència estratègica produint energies renovables i nuclear a casa”, per fer-se forta davant d'uns EUA centrats en la producció de combustibles fòssils i davant de la gran aposta de la Xina per les renovables.

Integració

No obstant això, per fer-se fort cal estar units, la unió fa la força, diuen, i aquest repte, que afecta tota Europa, és un dels més complicats. Per a De Guindos, un dels grans riscos és la inestabilitat política; un altre, les disparitats i desafiaments entorn de la política fiscal. En resum, la divisió i la incapacitat d'arribar a acords. Més llast.

Per la seva banda, Letta ha fet una crida al pragmatisme davant la ideologia, a l'alliberament del potencial del mercat únic –“el que ens manté units”–, i a integrar “telecomunicacions, connectivitat, energia i serveis financers”. “El mercat únic europeu ha impulsat la prosperitat”, ha manifestat en un vídeo gravat.

L'irrupció de la IA

Sobre telecomunicacions ha pres la paraula Murtra, que aposta per una “concentració” del sector. Perquè, davant la potència i el domini dels EUA i la Xina en el marc de la intel·ligència artificial, el president executiu de Telefónica entén que cal enfortir-se, unir-se, amb l'objectiu de “desenvolupar tecnologies digitals” que afavoreixin la “sobirania i la presa de decisions”. Aquesta “revolució tecnològica” implica inversió en ciberseguretat, una de les prioritats, en paraules seves: “Ens hem de protegir”.

“Per això necessitem empreses eficaces i eficients i empreses amb escala, amb capacitat d'invertir, pràctica i eficient”, ha afegit, després de defensar el seu pla estratègic, que inclou un ERO de més de 6.000 empleats a les filials de Telefónica. “Moltes decisions doloroses que es prenen avui es fan per rebre retorns a futur”, ha explicat a l'Auditori Princesa Leonor, abans de cedir la paraula a les últimes ponències, que han girat entorn de la integració europea i a la visió des dels EUA.