“Una empresa ha de ser reflex de la societat”

A Eva Hernampérez (Badalona, 1979) mai li van interessar gaire les nines. "Recordo que, de petita, tenia una revista de mobles d'oficina i retallava les taules i les cadires, els posava preus i jugava a vendre i comprar. Realment, sempre vaig voler treballar en el món de l'empresa", reconeix aquesta empresària del sector metal·lúrgic. Hernampérez és des de l'any 2020 directora general d'Anudal Industrial, una empresa d'accessoris per a fusteria d'alumini que van fundar els seus pares fa gairebé 40 anys en un taller de Badalona, i que avui té planta de producció al Brasil i exporta a més de 35 països. 

"La idea de negoci se li va acudir al meu pare, un home fet a si mateix, que havia passat de l'hostaleria a les vendes en el sector de la fusteria d'alumini, on va detectar la necessitat d'una sèrie d'accessoris, principalment escaires i unions d'alumini,  per a marcs de finestres i portes, encara que era la meva mare qui dirigia l'empresa", explica Hernampérez, recordant com els dinars familiars a casa es van convertir en una oportunitat per aprendre més sobre el món de l'empresa. "Als meus pares els feia moltes preguntes, volia entendre tot el que deien sobre l'empresa, fins i tot els demanava assessorament quan a la universitat havíem de resoldre algun cas empresarial".

Convençuda de la seva vocació, Hernampérez va estudiar Administració i Direcció d'Empreses a Esade (1997-2002) i poc després de graduar-se es va incorporar a l'empresa familiar per cobrir una baixa per maternitat. "La meva intenció inicial no era treballar a l'empresa familiar, volia dedicar-me a treballar en una multinacional, una empresa de gran consum del sector de l'alimentació, moda, perfums…  però es van donar una sèrie de circumstàncies que així ho van propiciar, i al final em vaig adonar que realment ho estava gaudint, que podia prendre moltes decisions i tenir una visió molt global del negoci", explica. Tanmateix, va arribar una etapa, "la pitjor de totes", en què Hernampérez es va cansar de ser "l'eterna adjunta" i de no tenir visibilitat. "Feia accions de valor, però no tenia responsabilitat sobre ningú de l'equip i em sentia una mica a l'ombra, dels meus pares sobretot", recorda.

Crisi

Enmig d'aquesta crisi personal i professional, va esclatar la crisi financera de 2008, que va afectar de ple el sector de la construcció. Anudal, centrada principalment en la fabricació d'escaires i unions d'alumini per a finestres i portes, va veure com la seva facturació queia a un terç del que era. "Si estàvem facturant 12 milions, doncs vam passar a quatre. Va ser molt exagerat".

L'empresa es va veure obligada a fer una dràstica reducció de personal. "Van ser moments durs, especialment perquè el 20% de la nostra plantilla eren persones amb discapacitat psíquica, física, i sabies que aquesta gent tindria encara més dificultats per tornar a reinsertar-se en el món laboral", recorda l'empresària, que aleshores estava embarassada de la seva primera filla.

Els anys posteriors a la crisi van ser durs —a l'empresa li faltava un impuls per tornar a créixer—, fins que el 2012 el seu pare va desenvolupar un producte especial per al mercat brasiler, aleshores un mercat emergent amb molt potencial. Sense pensar-s'ho dues vegades, Hernampérez es va oferir per agafar un avió i fer un viatge de prospecció, que resultaria en el lloguer d'una nau a Indaiatuba, a l'estat de Sao Paulo.

"A causa de la política d'aranzels brasilera, no era possible exportar directament des d'Espanya", explica la CEO d'Anudal, que un any després es traslladava amb la seva família a Indaiatuba per començar l'empresa des de zero. Fins aleshores, Anudal exportava principalment a França i països europeus (Portugal, Bèlgica i Itàlia) amb una latitud similar a l'espanyola, ja que el clima condiciona el tipus de materials utilitzats en els sistemes de tancament de les cases, i Sud-amèrica oferia oportunitats en aquest sentit.

Després d'implementar el negoci al Brasil, el 2016 l'empresa va decidir penetrar el mercat mexicà, aquesta vegada a través d'una oficina de distribució comercial, i des d'allà vendre a altres països americans, des de la República Dominicana fins als Estats Units. Hernampérez, que s'havia traslladat del Brasil a Ciutat de Mèxic, va ser l'artífex d'aquesta fructífera operació.

Relleu generacional

"El creixement que et dona l'experiència de viure fora i la seguretat que obtens en tu mateix quan t'enfrontes a reptes i els superes no té igual", opina Hernampérez. Molt al seu parer, després de tres anys feliçment instal·lada a Mèxic, Hernampérez i els seus germans petits van rebre la trucada dels seus pares anunciant la seva intenció de jubilar-se i que havia arribat el moment d'ordenar el relleu generacional.

"Al principi la idea em va costar, m'agradava viure a Mèxic i vaig haver de passar per una mena de dol de deixar enrere una vida amb molta més emoció. Et lleves i no saps què passarà", diu.

Per assegurar una transició generacional fluida, l'empresa va contractar un consultor estratègic i un coach per entendre les expectatives i capacitats dels accionistes i reorganitzar la direcció d'Anudal. Es va decidir que la seva germana petita assumiria la direcció comercial, mentre que l'Eva assumiria la direcció general.

"Semblava l'opció de successió més natural, tenint en compte la meva formació, trajectòria i les diferències d'edat amb la meva germana, deu anys més jove", va explicar. D'altra banda, els consultors van tenir en compte la seva ferma voluntat de liderar l'empresa familiar, seguint el referent de la seva mare. "La meva mare ha tingut una manera de dirigir l'empresa molt enfocada a les persones, i això segueix sent igual avui", afegeix. No debades, un 20% de la plantilla són llocs d'integració social i la presència femenina a fàbrica és alta. Un dels reptes d'Hernampérez és continuar involucrant gent de col·lectius socials vulnerables, a més de mantenir l'enfocament respectuós amb l'ecologia i la diversitat. "Al final, una empresa ha de ser reflex de la societat", diu.

Etapa post-pandèmia

Des que Hernampérez està al capdavant, l'empresa ha sobreviscut a una pandèmia i ha promogut a més la incorporació de gent més jove, "becaris universitaris que ens aportin més vitalitat i nous punts de vista", explica.

D'altra banda, el 2023 la companyia, que avui factura 11 milions d'euros a l'any, va decidir absorbir l'empresa navarresa Manufacturas Mendavia, que els permetia diversificar i entrar en el segment de fusteria en PVC, a més de posar el focus en la digitalització de processos que permetin estalviar en costos estructurals i regular les discontínues tarifes de proveïdors, que depenen de la cotització diària de l'alumini al mercat de metalls de Londres (LME). "Si hi ha incertesa i les cotitzacions de l'alumini fluctuen molt, no és fàcil repercutir-ho al client. Has de tenir una bona estratègia de compra per assegurar el preu de la matèria primera".

Un altre dels seus reptes personals és treure "aquesta imatge que les empreses industrials, encara més d'un sector com és el metall, són un espai brut i avorrit, i demostrar que realment tenen ànima, hi ha coses que es fabriquen amb molta passió", conclou Hernampérez. "Crec que un bon líder ha de sentir alegria, passió, i voluntat de fer les coses cada dia una mica millor".

El seu referent en el dia a dia, però, continua sent la seva mare. "Ara ja tinc el meu propi criteri, però sempre hi ha moments en què preguntes, i això com ho faria la mama?" Hernampérez ha perpetuat la seva manera de gestió, totalment enfocada a les persones, a més d'explorar noves formes de millorar la rendibilitat en els processos productius i fomentar la diversificació. "Mentre durava el procés de transició, els meus pares sempre em preguntaven, realment vols ser directora general?"  A la qual cosa jo, força ofesa, responia: "Si no, no seria aquí", conclou.