La pròrroga d'Almaraz tensiona el calendari nuclear a Catalunya i dona ales a Ascó i Vandellòs
L'única sol·licitud formal de pròrroga ha estat l'extremenya, però ANAV assegura que les plantes d'Ascó i Vandellòs estan "preparades" per allargar la seva vida útil més enllà de les dates pactades
Contingut relacionat: Junts oblida la ruptura i 'salva' la fulla de ruta del Govern amb les nuclears
El procés activat pel Govern central per estudiar la pròrroga de la central nuclear d'Almaraz (Càceres) ha obert la porta a una possible reproducció de l'estratègia a Catalunya, concretament a les tres plantes atòmiques de Tarragona.
Mentre la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, confirmava aquest dimarts a la cimera climàtica COP30 de Belém (Brasil) que Almaraz és l'"única" central que ha sol·licitat formalment l'ampliació del seu funcionament, l'empresa que gestiona les plantes catalanes, l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), ha revelat el seu interès per seguir els mateixos passos.
Expectació pel CSN
Aagesen ha recordat que el calendari de tancament de les centrals es va pactar el 2019 amb els seus propietaris, però va subratllar les condicions imposades pel Govern: "No anàvem a permetre que el cost de qualsevol ampliació repercutís sobre els consumidors o sobre els ciutadans", i ara es prioritza "veure si la seguretat nuclear hi és", tal com apunta l'Agència EFE.
El Ministeri per a la Transició Ecològica ha enviat aquest dilluns al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) l'informe preceptiu sobre la petició de pròrroga d'Almaraz, els reactors de la qual tenen previst el tancament per al 2027 i 2028.
La vicepresidenta ha recalcat el "màxim respecte" per l'informe tècnic del CSN, que té fins a l'1 de setembre de 2027 per emetre la seva valoració, evitant així "invadir" les seves competències.
Imatge d'arxiu de la central nuclear de Vandellòs II
ANAV s'alinea amb la pròrroga
En paral·lel a les declaracions d'Aagesen, el director general d'ANAV, Paulo Santos, ha manifestat aquest dimarts que les centrals d'Ascó I, Ascó II i Vandellòs II estan "preparades" tècnicament per continuar operant si el Govern obre la possibilitat.
La possibilitat d'allargar la vida útil de les plantes tarragonines ha estat rebuda com una "bona notícia" per ANAV, que veu en el cas d'Almaraz un camí a seguir per ajornar els tancaments programats. Segons el calendari vigent, Ascó I ha de tancar el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035.
ANAV, la gestora de les tres plantes situades a la Ribera d'Ebre i el Baix Camp, ha assegurat —en una trobada amb mitjans recollida per El Periódico— que les instal·lacions es troben en "perfectes condicions tècniques" per operar més enllà de les quatre dècades que ja han superat.
Tanmateix, el director general d'ANAV es manté "a l'expectativa dels tràmits del Consell de Seguretat Nuclear, esperant a veure la reacció del poder polític", i ha reconegut que la decisió formal de sol·licitar la pròrroga encara no és al seu abast.
L'empresa ha destacat la seva inversió anual d'entre 90 i 100 milions d'euros en seguretat i fiabilitat, i ha recordat que per a una hipotètica cinquena dècada de funcionament seria necessària una nova revisió periòdica de seguretat a la qual se sotmeten cada deu anys (superada per darrera vegada el 2020-2021). Les centrals d'Ascó i Vandellòs II van produir el 59% de l'energia consumida a Catalunya el 2024.
L'apagada d'abril i el debat nuclear
La nova posició d'ANAV a favor de la pròrroga coincideix amb un intens debat tècnic i polític sobre la viabilitat del sistema elèctric espanyol, reactivat després del "zero energètic" que va afectar la península el passat 28 d'abril.
Les tres centrals catalanes van patir una aturada automàtica per la caiguda de freqüència a la xarxa elèctrica, un esdeveniment que va portar les plantes a ser alimentades per generadors dièsel, tal com està previst als seus sistemes de seguretat. La reactivació de les operacions es va endarrerir diverses hores.
![El economista, exministro de Administraciones Públicas y expresidente de Red Eléctrica, Jordi Sevilla, durante un coloquio en un encuentro informativo de Europa Press, en el Campus de ACCIONA.](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/05\/27\/politica\/1003742660820_14636659_320x180.jpg"])
Aquest incident ha servit com a argument per a aquells que defensen l'extensió de la vida útil de les nuclears. L'expresident de Red Eléctrica, Jordi Sevilla, va explicar a Crónica Global que Espanya hauria de concedir una pròrroga al parc nuclear i ajornar la decisió final fins al 2030.
Sevilla va argumentar que "fa molta por que ens precipitem a un tancament quan tot l'altre és una hipòtesi", defensant la potència de les nuclears com a reforç davant d'un sistema cada cop més dependent de les renovables.
