El pla que busca recuperar el pols de Telefónica a borsa després de retrocedir un 56% en l'última dècada

Telefónica presenta aquest dimarts un nou pla estratègic cridat a marcar un abans i un després en la ja centenària història de l'operadora. De la seva acollida per part dels inversors i el seu posterior desenvolupament depèn que un dels tradicionals referents de la borsa espanyola reverdeixi vells llorers i torni a ser un dels títols que marqui tendència al mercat. 

Fa temps que el valor no figura entre els cinc de l'Ibex 35 amb més capitalització. En els darrers anys ha arribat fins i tot a desaparèixer del top ten. Aquella empresa que a començaments de segle estava valorada en més de 100.000 milions d'euros, contempla ara com fins a quatre cotitzades espanyoles sobrepassen aquesta barrera (Inditex, Santander, Iberdrola i el BBVA), mentre que la seva capitalització se situa entorn dels 25.000 milions. 

Telefónica, incapaç d'avançar a borsa tot i l'impuls de 5.000 milions dels accionistes a llarg termini

En l'última dècada, el preu dels títols de Telefónica ha retrocedit una mica més d'un 56%. Lluny de ser una excepció, l'operadora ha replicat el comportament de la majoria de les seves comparables europees.

El sector arrossega diverses dècades de desconfiança per part dels inversors, que han castigat el sector de les telecos europees per la seva manca d'ambició, mentre la distància amb els seus rivals dels EUA i la Xina es fa cada cop més gran. 

No ha estat més pròspera la història borsària de Vodafone en aquests darrers deu anys, en què acumula descensos del 61%. El seu rival BT Group s'ha deixat prop de dos terços del seu valor en aquest mateix període, en què Telecom Italia s'ha devaluat prop d'un 60%.

El preu de l'acció de Telefónica, a les pantalles de la Borsa de Madrid / EP

Telefónica ha estat una víctima més d'un escenari ancorat en el passat, com és el de les telecomunicacions en l'àmbit de la Unió Europea. El focus en la proliferació de la competència per afavorir el client final ha involucrat els principals grups del Vell Continent en una cursa estèril pels ingressos, en detriment de les inversions en tecnologia que sí que han dut a terme les telecos dels EUA i la Xina. 

Mentre les empreses de referència del sector a Europa perdien temps i recursos reclamant un marc regulador que permetés una adequada consolidació que obrís les portes a grans inversions, gegants tecnològics com Google, Apple o Amazon han desenvolupat grans negocis al Vell Continent a costa de les xarxes desenvolupades per les telecos europees. 

Dos realitats molt diferents

Les xifres parlen per si soles. Als EUA competeixen tres grans operadores de telecomunicacions i uns 70 operadors virtuals per donar servei a una població de 335 milions d'habitants. En el cas de la Xina, quatre operadors principals i menys de 20 virtuals estan a disposició dels aproximadament 1.400 milions de persones que habiten el gegant asiàtic. 

Dos realitats molt diferents de la que es dona a la Unió Europea, on fins a 34 companyies principals i entorn de 350 operadors virtuals es reparteixen els 460 milions de potencials clients que componen el mercat. Un escenari que es tradueix en què els ingressos per client de qualsevol de les grans empreses dels EUA triplica els registrats per una comparable europea.

Hemicícle del Parlament Europeu, a Brussel·les EUROPA PRESS

Amb tot, el sector teleco a Europa marxa a remolc del que es desenvolupa en altres grans blocs econòmics del planeta, la qual cosa ha derivat en un escenari de dependència que no resulta atractiu per al mercat. 

A més, les operadores europees també es veuen llastrades a l'hora d'oferir una retribució als seus accionistes adequada per aconseguir un compromís de permanència a llarg termini com a soci.

Criteria augmentarà la seva participació al 10% a Telefónica després del moviment de l'Estat

Telefónica ha experimentat una meritòria reacció borsària en el darrer lustre, després d'haver caigut a mínims com a conseqüència de l'esfondrament dels mercats provocat per la pandèmia. Un rebot entorn del 75% recolzat en l'arribada de nous accionistes de referència, com la saudita STC o el mateix Estat espanyol, a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials. 

Per la seva banda, Criteria Caixa va augmentar la seva participació des de l'entorn de l'1,6% que mantenia fins al 10% amb què compta a continuació. No obstant això, transcorregut l'efecte d'aquestes compres, l'acció ha tornat a estancar-se, a l'espera d'esdeveniments que marquin el futur del sector. El pla estratègic serà un dels més determinants.