La Justícia lliura a l'empresa de pagar la indemnització addicional de 5.410 euros per acomiadament improcedent.

El Tribunal Suprem (TS) ha dictat una sentència en Ple que senta jurisprudència clau en matèria de acomiadaments. En la Sentència núm. 736/2025, de 16 de juliol de 2025, la Sala de lo Social va desestimar el recurs d'un treballador, D. Paulino, i va confirmar que la indemnització per acomiadament improcedent a Espanya no pot ser complementada automàticament pels jutges amb una quantitat addicional, fins i tot quan s'invoquin normes internacionals.

La decisió allibera l'empresa Conillas Garden Center, S.L. d'abonar una quantitat de 5.410,36 euros que li havia estat imposada inicialment per un Jutjat de lo Social de Barcelona en concepte de "indemnització addicional per lucro cessant".

Confirmat per Hisenda: més de 1.000 euros per aquells que conviuen amb persones majors de 65 anys

D. Paulino va ser acomiadat disciplinàriament el 23 de setembre de 2022. Tot i que el Jutjat de lo Social núm. 3 de Barcelona va declarar l'acomiadament improcedent, la controvèrsia principal es va centrar en si la indemnització legalment taxada, que ascendia a 1.506,78 euros, en el seu cas, era suficient.

"Indemnització adequada"

En aquest context, el treballador va al·legar que la indemnització fixada a l'article 56.1 de l'Estatut dels Treballadors (ET) no li semblava "suficientment" per la pèrdua de l'ocupació. Per això, sostenia la seva pretensió de rebre els 5.410,36 euros addicionals, justificant-ho amb l'article 10 del Conveni 158 de l'OIT i, especialment, l'article 24 de la Carta Social Europea revisada (CSE), que estableix el dret dels treballadors acomiadats sense raó vàlida a "una indemnització adequada o a una altra reparació adequada".

És zero turístic, però la gent s'hi desvia per menjar al seu restaurant: autèntica cuina casolana catalana

El Jutjat de lo Social de Barcelona va acollir aquesta tesi en primera instància. No obstant això, la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va revocar aquest pronunciament, estimant el recurs de suplicació de l'empresa i deixant sense efecte la indemnització addicional.

El recurs de cassació per a la unificació de doctrina va ser plantejat pel treballador per determinar si el jutge podia fixar aquesta indemnització addicional en virtut de les normes internacionals.

Naiara Mas, propietària de la seva immobiliària: “Al 2024 vaig facturar més de 500.000 euros amb les hipoteques”

El Tribunal Suprem, en un pronunciament en Ple, va confirmar la decisió del TSJ de Catalunya. L'argument central de la Sala va ser que les disposicions internacionals que estableixen el dret a una "indemnització adequada" no són directament aplicables pels tribunals espanyols.

En definitiva, la sentència conclou que la indemnització taxada fixada pel legislador nacional a l'article 56 de l'ET és la "indemnització adequada per l'acomiadament injustificat". En desestimar el recurs de D. Paulino, el Tribunal Suprem va consolidar la doctrina que els jutges no poden establir una indemnització complementària a la legalment taxada basant-se en la Carta Social Europea o el Conveni 158 de l'OIT.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial