Economistes i polítics alerten d'un "deteriorament institucional" per la pròrroga dels pressupostos
Mentrestant Catalunya treballa en els pressupostos de 2026, sense acords a la vista, veus com ara Alberto Nadal, Jordi Sevilla i Cristina Herrero adverteixen del risc de governar sense control parlamentari
Més informació: El PSC assegura que Comuns i ERC estan més a prop dels pressupostos després del Debat de Política General
Catalunya ha prorrogat els pressupostos del 2023 al 2024 i al 2025 per la manca d'acords per tirar endavant les comptes, i el Govern de Salvador Illa encara no té tancades les comptes ni els suports del 2026.
En aquest escenari, que no només es produeix en aquesta comunitat autònoma.
L'exsecretari d'Estat de Pressupostos i Despeses i actual vicesecretari d'Economia del Partit Popular, Alberto Nadal, i l'exministre socialista d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, han mostrat una posició molt clara aquest dilluns al Cercle d'Economia: la pròrroga reiterada dels Pressupostos Generals i la manca de control parlamentari sobre la despesa pública suposen un "deteriorament institucional".
El control parlamentari
El Govern treballa sota la mirada atenta de la majoria progressista que va permetre la investidura d'Illa. Malgrat la bona relació amb els seus socis, encara no existeixen acords, ni hi ha previsió d'ells.
Aquesta pròrroga pressupostària suposa un panorama d'incertesa que, segons Nadal, implica governar sense sotmetre's al control del poder legislatiu: "Els parlaments van sorgir precisament per controlar l'Executiu a través dels pressupostos. Estirar el xiclet i no sotmetre's a aquest control és un problema d'incompliment institucional", ha assenyalat.
El món al revés
Durant la seva intervenció, Sevilla ha coincidit amb Nadal, alhora que ha subratllat que, tenint en compte la continuada pròrroga, "el veritable repte és governar amb pressupostos".
El polític socialista també ha aprofitat per posar l'accent en aquesta tendència que s'està estenent també a tot el món. "Estem veient trucs legals que van en la mateixa línia de la presidència de Donald Trump: restar poder al Parlament per controlar l'Executiu", ha advertit.
Alberto Nadal (c), Jordi Sevilla (d) i Jordi Gual en el debat del Cercle d’Economia
Crítiques als governs
El debat —moderat per Jordi Gual, vicepresident del Cercle d’Economia— s'ha desenvolupat sota premisses comunes, però amb postures contràries davant el Govern d'Espanya i el de Catalunya.
Amb una crítica molt més clara a Pedro Sánchez que a Illa, Nadal ha aprofitat per fer campanya: "Si els espanyols donen la seva confiança al PP, demostrarem el nostre compromís amb la governança i amb els pressupostos".
En contraposició, Sevilla s'ha mostrat molt més conciliador i ha explicat que des del seu punt de vista la polarització política és la responsable de la situació. "El problema és que, per qüestions partidistes, PP i PSOE no es posen d'acord. Si ho fessin, tindríem pressupostos i acords".
Perspectiva fiscal
L'acte no s'ha centrat només en el debat polític. Cristina Herrero, presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), s'ha sumat als advertiments sobre l'impacte "negatiu" institucional i econòmic que suposa la reiterada pròrroga dels pressupostos a Espanya i Catalunya.
Una pràctica que "hauria de ser excepcional" i que la legislació recull com a tal, però que, segons ha subratllat, "s'està convertint en quelcom recurrent".
Cristina Herrero (d) i Teresa Garcia-Milà en el debat del Cercle d’Economia
La presidenta de l'Airef ha insistit en el risc de seguir ajornant els pressupostos, ja que "debilita el marc institucional" i limita la capacitat de les Administracions per adaptar-se als nous reptes econòmics i socials.
A més, ha alertat també sobre la perillositat que aquesta "filosofia" de flexibilitzar les exigències pressupostàries estigui calant en el marc europeu, al·ludint al fet que Espanya no va presentar un pla pressupostari al 2024.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
