L'habitatge cada cop és més car, cosa que dificulta l'accés, sobretot als més joves. El preu es multiplica si et planteges viure a Barcelona, que és la capital més cara per viure, sent el cost de vida un 38,13% més alt que la mitjana nacional.
A més, els preus del lloguer i de la compra d'habitatge no paren de créixer, i fins i tot han arribat als màxims històrics, multiplicant-se per dos en la darrera dècada.
Aquest és un dels principals problemes de l'habitatge, que genera grans barreres d'accés al sector immobiliari.
Segons el portal immobiliari Idealista, el preu del metre quadrat a la ciutat comtal se situa en 4.991 euros. Dit això, hi ha habitatges que arriben fins als 20 milions d'euros.
Els factors que estan influint perquè Barcelona sigui gairebé inaccessible per als locals són els preus elevats, l'escassetat d'oferta, la precarietat laboral i la pressió creixent pel turisme.
Això es tradueix en què molts joves no es poden permetre la compra d'un habitatge, veient-se obligats a compartir habitació o buscar solucions d'allotjament alternatives.
La bretxa entre la demanda i l'oferta és alarmant: s'estima una necessitat anual d'entre 50.000 i 100.000 noves llars a Espanya, mentre que només se'n construeixen al voltant de 15.000, cosa que projecta una "bretxa tremenda" en 15 anys.
Gabriela és una veneçolana que s'ha mudat recentment a Barcelona per començar la seva nova aventura. Tanmateix, per a ella la principal preocupació és, igual que la resta de catalans, l'habitatge i el seu preu.
La jove, a través del seu compte de TikTok, ha desvelat els preus excessius que han d'afrontar les persones que viuen de lloguer a la ciutat comtal. “No és possible que un lloguer d'un pis petit d'una o dues habitacions costi 1600 euros o 1500 euros. Are you crazy, baby?”.
A més, la jove esclata no només pel preu de l'habitatge sinó també per l'escassa oferta, cosa que l'obliga a tenir contractes temporals i a estar en constant canvi cada sis mesos. També assegura que no és normal que et demanin “4 o 5 mesos de fiança”.
A això, li sumes el salari que “són mínim 1.200 euros”, assegura. El que la porta a plantejar-se com pot fer front una persona sola amb aquest salari i aquests preus de lloguer. Per aquesta regla de tres, es veuen obligats a compartir pis per poder assumir els costos de lloguer i de subministraments bàsics.
Un escenari cada cop més exigent
La situació a Catalunya no sembla que hagi de millorar a curt termini. L'escassetat d'obra nova, la pressió de l'habitatge turístic i les regulacions recents dibuixen un entorn on els compradors han d'actuar amb precisió i rapidesa.
Per a molts, això implica canviar l'enfocament: preparar-se abans de començar la cerca, tenir el banc al seu costat des del primer moment i assumir que la negociació no sempre és possible en un mercat tensionat.