Decisions radicals per salvar la humanitat: el llibre de Roman Krznaric que Popper no recomanaria

Tot està inventat i les alternatives per millorar la democràcia liberal o per aconseguir una societat més justa només es poden trobar en una creació artística de ficció.

Aprendre a pensar en quelcom diferent del que tenen avui les societats més avançades ja no està a l'abast de ningú. No es desitja aquest canvi, perquè s'ha interioritzat que no serà possible. Però, quin paper poden tenir els filòsofs que s'encarreguen de l'esfera pública? Qui està en condicions de dir alt i clar que, potser, un senyor com Karl Popper podia estar equivocat?

El filòsof públic Roman Krznaric (Austràlia, 1971) trenca els esquemes. Ho fa mirant al passat, amb l'objectiu d'aprendre de l'experiència històrica. Està explicat a Història per al demà, mirar al passat per caminar cap al futur (Capitán Swing), amb traducció de Clara Ministral.

Eric Storm: “Preval la atracció de l'estat nació, però estar sols al món ara no és tan agradable”

L'envit és important. No és l'únic, però Krznaric planteja quelcom molt complicat. Si Karl Popper –un referent indispensable per a tots aquells interessats en la metodologia de la ciència—defensava l'avenç gradual, amb la lliçó ben apresa que la història no és una successió d'esdeveniments en constant progrés, sinó que els retrocessos són més freqüents del que s'esperava—Krznaric reclama el factor disruptiu, la decisió brusca, radical.

Sense això no hi haurà canvi, ni en la política respecte al medi ambient, --deixant clar que el canvi climàtic comença a ser tràgic—ni tampoc hi haurà una societat menys desigual o una democràcia més viva i participativa, més real.

Portada del llibre de Roman Krznaric

Avançar gradualment, a poc a poc, no porta enlloc si es volen superar els reptes més urgents. Però aquest canvi progressiu, lent, sense que ningú perdi en la transició, és el que demanen, per exemple, les grans empreses energètiques mundials. I les grans institucions. La Unió Europea, per exemple, ha decidit no anar tan ràpid en la transició cap al cotxe elèctric.

Hi ha experiències històriques que portin a aquesta conclusió, a la de prendre decisions realment rupturistes?

L'autor defensa l'anomenat “efecte de l'ala radical”. La pressió dels més radicals en un determinat moviment aconsegueix un canvi real. Ho assenyala a la calor de l'experiència de la rebel·lió dels esclaus a Jamaica el 1831 que va suposar l'inici de la fi de l'esclavitud.

Els cinc millors assaigs de 2025, l'elecció de 'Letra Global'

Hi havia moviments reformistes al Regne Unit, però, quan haurien aconseguit el seu propòsit? Els esclavistes reclamaven temps i compensacions per perdre la massa laboral esclava. En la lluita pels drets civils als Estats Units, ¿no van influir de manera notable els membres de els Panteres Negres que reivindicaven un estat negre separatista?

Es pot establir un paral·lelisme en el cas del canvi climàtic? Quant es pot esperar per reduir les emissions de CO2?

El filòsof recorre mil anys d'experiències humanes per fer veure que l'home occidental ha perdut, fins i tot, els somnis. La revolució de l'anomenada economia de l'oferta, marcada per Thatcher i Reagan als anys vuitanta del segle XX, va inculcar una màxima: no hi ha alternativa. I fins ara, i després de dues grans crisis, la de 2008 i la que va portar a la pandèmia de la Covid el 2020, aquest lema segueix en peu.

Reptes globals

Però la Història és aquí. Krznaric escriu sobre l'economia circular del Japó d'Edo, on els seus ciutadans eren capaços de reciclar gairebé tot, cosa que avui és una invitació a deixar de consumir de manera compulsiva.

L'autor parla del Tribunal de les Aigües de València, que ha dirimit conflictes entre agricultors al llarg dels segles, i que segueix en peu, per deixar clar que un dels grans reptes del present i del futur serà l'escassetat d'aigua dolça. I esmenta també les experiències de tolerància a la península Ibèrica, a Al-Àndalus.

No idealitza res aquest filòsof australià, educat a les universitats britàniques d'Oxford, Londres i Essex, però apunta al passat per fer entendre que pot haver-hi solucions diferents, que hi ha, sí, alternatives.

Vincent Bevins: “Les antigues organitzacions del segle XX han estat destruïdes, la gent està sola

Una d'elles passa pel “bé comú”. L'espai comunal que ha de ser aliè a qualsevol propietat. Ho va veure l'escriptor britànic Chesterton, a la seva Breu Història d'Anglaterra. Denunciava com els grans terratinents van tancar els camps comunals, essencials per als camperols. En aquell moment, per a l'escriptor, es va tallar la pròpia democràcia anglesa.

D'això en parla Roman Krznaric, amb experiències històriques que delecten el lector, i que, miracle! el poden portar a pensar i imaginar.

Millor democràcia

L'autor abasta reptes com el de els combustibles fòssils, la tolerància, el consumisme, les xarxes socials, l'aigua, la democràcia, l'enginyeria genètica, la desigualtat, la intel·ligència artificial i l'ensorrament de la civilització. I exposa experiències històriques. A les ja citades, assenyala la revolució de la impremta, o els cafès de l'època georgiana, per indicar com s'ha deixat de banda la pròpia comunicació entre ciutadans.

En el capítol sobre la democràcia, el lector podrà assistir a les deliberacions de les comunitats de Djenné-Djeno, a Mali, o l'experiència de les ciutats-estat italianes o la de l'Estat Lliure Rètic, a Suïssa. O les formes de govern dels Igbos, a Nigèria. D'elles han après, per exemple, el poble kurd que ha posat en pràctica una democràcia participativa als diferents territoris en què ha aconseguit autogoverns.

Julio Ceballos: “El model liberal democràtic és el millor per a nosaltres quan és eficaç i fa dècades que perd eficàcia”

La idea central és que només hem arribat a interioritzar un model: una democràcia liberal representativa que ha començat a fer aigües. L'autor constata –i això avui és més evident que mai—que països com els Estats Units mai van tenir el major desig de ser una democràcia. El terme causava pànic als pares fundadors, i van intentar posar tants contrapoders que van construir, en realitat, una plutocràcia.

El paper de la dona en aquesta aposta disruptiva és enorme. Es demostra en dos casos, a l'estat de Kerala, a l'Índia, i en la construcció de l'estat del benestar a Finlàndia. En les dues experiències la reducció de la desigualtat és una realitat.

Sense “sacrifici individual” no hi haurà avenç col·lectiu. És el que destaca Krznaric, que recupera la figura de l'intel·lectual àrab Ibn Jaldún, amb la seva idea de la Asabiya, la cohesió social, i que també ha interessat a autors com Peter Turchin, fundador de la disciplina de la cliodinàmica.

Els humans han estat al llarg dels segles grans experts en la “innovació social”. Però impera una idea basada en l'individualisme i en el campi qui pugui, una cursa cap a l'autodestrucció.

Daniel Moreno: “Tots els que editem llibres donem molts pals de cec”

Són convincents tots els casos que exposa aquest filòsof de l'esfera pública? El que aconsegueix, en tot cas, és obrir la ment d'aquells lectors que han decidit pensar per si mateixos, capbussar-se en tot allò que ja han experimentat els humans.

I el gest és extraordinari, perquè Krznaric parla del capità Swing, un agricultor anglès que va mobilitzar els seus contra la decisió de tancar els camps comunals. I aquest és el nom del segell que ha publicat el seu llibre, una editorial que dirigeix Daniel Moreno.

Popper, el pensador més influent per a tots aquells que aposten per les reformes, per l'avenç caut, sabent que pot haver-hi retrocessos, no recomanaria aquest llibre. Però, i si el llegim per debatre amb ell amb tots els arguments als nostres caps?