Júlia Nueno, en la sede de Galaxia Gutenberg
Idees

Júlia Nueno i el genocidi a Gaza: «Israel ha destruït fleques i hospitals de manera sistemàtica»

La investigadora, que forma part de l'agència Forensic Architecture, ha coordinat el llibre Genocidis en què es posa de manifest la pràctica «colonial» d'Israel a Gaza, amb un intent deliberat d'eliminar o provocar el desplaçament massiu de la població palestina

Pankaj Mishra i la misèria moral d’Occident després de la destrucció de Gaza per Israel

Leer en Castellano
Publicada

“Hi ha empremtes, el territori deixa constància de les violències que pateix”. Ho assenyala Júlia Nueno Guitart, enginyera i investigadora, que forma part de l'equip de Forensic Architecture, on filòsofs, arquitectes i enginyers tracten de recompondre el que s’ha destruït en països que han patit la violència. Nueno ha coordinat el llibre, amb aportacions de diversos experts, Genocidis, una lectura forense (Galaxia Gutenberg), en què es constata la pràctica «colonial» d’Israel, i l’intent del seu govern d’acabar amb la població palestina a Gaza, o bé de forçar-ne un desplaçament massiu.

Nueno afirma, en aquesta entrevista amb Letra Global, que la intenció d’Israel es comprova en el territori. Amb una tecnologia important a disposició, l’equip de Forensic Architecture, amb seu a Londres, ha reconstruït el que ha dut a terme l’Exèrcit israelià, com l’assassinat de la nena palestina Hind Rajab i de la seva família quan intentaven fugir amb cotxe. La curta distància entre els soldats i el cotxe no deixa dubtes: sabien que dins hi havia una nena. Nueno assenyala que “la destrucció de fleques i hospitals ha estat sistemàtica”.

I el que crida l’atenció és, precisament, aquest primer objectiu, el de les fleques. “Amb la idea de desplaçar la població cap al sud de Gaza, la destrucció de fleques al nord va ser sistemàtica, tenint en compte que s’havia bloquejat l’accés d’ajuda humanitària”, assenyala Nueno, que indica que Israel utilitza a fons la seva tecnologia, la Intel·ligència Artificial, per destruir objectius precisos.

L’agència radicada a Londres, amb experts de diferents àmbits, també entre ells jueus, també compta amb tecnologia per reconstruir tots els passos de l’Exèrcit d’Israel. I el que demostra és la destrucció, també, de la infraestructura mèdica a Gaza.

Júlia Nueno, en l'entrevista amb 'Letra Global, a la seu de Galaxia Gutenberg

Júlia Nueno, en l'entrevista amb 'Letra Global, a la seu de Galaxia Gutenberg

Hi ha existit en els darrers dos anys un pla generalitzat de destrucció. Hi ha un patró que es repeteix. Els investigadors comproven atacs en una mateixa direcció: “Primer ambulàncies i generadors elèctrics, després ordres d’evacuació, atacs als voltants, setge i, finalment, invasió. En analitzar milers de missatges sobre els esdeveniments en altres hospitals de Gaza, confirmem que, a mitjans de desembre (2023), els atacs israelians seguien patrons similars, deixant 16 de 17 centres mèdics fora de servei. Aquestes tàctiques es repetiran durant la invasió de Jan Yunis, entre gener i març de 2024, i a Rafah, entre maig i juny de 2024”, assegura Nueno en el pròleg del llibre.

La investigadora parla de Raphael Lemkin, el jurista jueu nascut a Lviv (avui Ucraïna, en el seu dia de cultura jueva-alemanya dins l’Imperi Austrohongarès), que va intentar per tots els mitjans durant els judicis de Nuremberg que els alts jerarques nazis fossin jutjats per genocidi. Ell va ser qui va teoritzar sobre el delicte. Tanmateix, els Estats Units no ho van incorporar als judicis. La idea de destruir un poble i la seva cultura implicava que altres països també hi podrien haver incorregut, com els Estats Units respecte als pobles indígenes. Així ho interpreta l’advocat Philippe Sands en l’extraordinari llibre Carrer Est-Oest.

Però Lemkin segueix molt present. “El que ell defensava no era només una destrucció física d’un poble, sinó també la destrucció de les possibilitats de mantenir una cultura”, afirma Júlia Nueno.

I això és el que es manifesta en el llibre Genocidis, que fa referència a la violència d’altres països, d’Alemanya a Namíbia, per exemple.

La feina de Forensic Architecture ajuda Sud-àfrica a mantenir el cas de Sud-àfrica contra Israel, que segueix viu a la Cort Internacional de Justícia (CIJ). Nueno es refereix al concepte de genocidi de Lemkin, que va ser el jurista que el va posar sobre la taula. “La investigació de Forensic Architecture el que indica és una campanya sistemàtica i organitzada per destruir la vida, les condicions necessàries i infraestructures que la sostenen, com demostra l’exemple de l’atac repetit a hospitals”, assevera Nueno.

Portada del llibre coordinat per Júlia Nueno

Portada del llibre coordinat per Júlia Nueno

Producte d’aquesta investigació és l’assaig visual ‘Cartografia del genocidi’, que s’inclou a la selecció de textos que ha coordinat Nueno. El pla d’Israel ho abasta tot: “S’exposa en la cartografia el disseny estratègic de l’espai a Gaza per al desplaçament i control de la població, així com els patrons de destrucció de l’agricultura, els recursos hídrics, la infraestructura mèdica, civil i d’ajuda humanitària”.

Nueno incideix en un model “colonial”, i entén, per tant, que països com Sud-àfrica hagin estat els més interessats a denunciar davant els tribunals Israel. Davant la passivitat d’Occident, la lentitud de la Unió Europea, “amb exemples importants i diferents com el mostrat per Pedro Sánchez a Espanya”, ha estat “el sud global” el més incisiu davant l’estat d’Israel.

Això porta a la reflexió sobre el model colonial. Occident vol mantenir l’status quo, amb Israel com a soci a l’Orient Pròxim. I el sud global, que presenta una esmena a la totalitat davant aquesta situació, és qui empeny per portar Israel als tribunals.

“L’acord de Trump no ha arreglat res. Veurem què passa els pròxims mesos, però cal tenir paciència. Segurament aquest procés serà llarg”, indica Nueno, que es concentra en aquesta acumulació de proves, en aquesta reconstrucció tècnica i científica sobre “el genocidi” a Gaza.

El llibre impressiona. Les aportacions abasten tots els angles, amb articles de Eyal Weizman; Rabea Eghbariah i Joshua Abramson Cohen; Dima Srouji; Agata Nguyen Chuong; Grégoire Chamayou; Marwa Fatafta i la mateixa Júlia Nueno Guitart, que imparteix classes a la Universitat de Londres.