Passió per Montserrat Roig, de Barcelona a Corea, les lliçons d’una escriptora més traduïda que mai
La traductora coreana Garam Kwon analitza la vigència de l’autora d’'El temps de les cireres' juntament amb l’assagista i biògrafa Betsabé García i l’escriptor i assagista Andreu Navarra: "El dilema de la Natàlia és el mateix per a moltes dones coreanes"
Betsabé Garcia: “Seguir el desig, aquest és el feminisme que reivindica Montserrat Roig”
Passió per Montserrat Roig, una escriptora total que va donar exemple amb la seva pròpia vida d’allò que defensava i va voler reflectir a la seva obra: la llibertat d’acció, el compromís, i un feminisme actiu. En els darrers anys les traduccions dels seus llibres proliferen, més de 25 en deu idiomes. Un d’aquests és el coreà. Montserrat Roig, traspassada amb només 45 anys el 1991, va ser una de les autores escollides per representar la literatura catalana a la Fira Internacional de Literatura de Guadalajara (Mèxic), amb Barcelona com a ciutat convidada.
I aquesta passió per ‘la Roig’ la manifesta Garam Kwon, escriptora i traductora, que està ultimant la traducció d’El temps de les cireres a la llengua coreana. Letra Global debat amb ella, des del seu estudi a Nova York, el llegat de l’escriptora barcelonina juntament amb Betsabé García, escriptora, assagista, biògrafa de Montserrat Roig, i amb Andreu Navarra, professor, historiador i assagista.
Montserrat Roig avui segueix sent una referència. Els seus llibres es llegeixen ara amb més atenció. L’escriptora va cultivar diversos gèneres, en el periodisme i en l’àmbit literari. Amb Els catalans als camps nazis (1977) va provocar un moviment sísmic, sempre defensora de la memòria, de que la transició a la democràcia a Espanya no suposés –com va succeir, però—una mena d’oblit col·lectiu.
Però és autora també de l’anomenada trilogia de l’Eixample, amb Ramona adéu (1970), El temps de les cireres (1977) i L’hora violeta (1980). L’interès se centra en tres generacions de dones d’una mateixa família al llarg del segle XX. L’obra periodística també és de primer nivell. I va ser molt coneguda pels seus treballs com a presentadora de televisió i les seves entrevistes.
Garam Kwon, que parla la llengua catalana a la perfecció, assenyala que va conèixer Roig a partir d’Els catalans als camps nazis. I que va rebre la proposta d’interessar-se per l’obra literària. Un cop submergida en el món de Roig, Kwon assenyala els punts en contacte amb la societat coreana: “A Corea hi ha moltes traduccions d’obres literàries sobre la Guerra Civil, amb autors com Cela, Mendoza, o Cercas. Hi ha similituds perquè a Corea també hi va haver una guerra, i també de caràcter ideològic, una guerra entre germans. A Corea es coneix i es llegeix molt sobre els germans Machado, per exemple”.
Manel Manchón, Betsabé García i Andreu Navarra, en el debat sobre la figura de Montserrat Roig Barcelona
El debat –es pot veure tota la conversa al vídeo de Letra Global—se centra en la defensa del feminisme de Montserrat Roig, i en la condició de la dona. El que s’explica sobre aquella Barcelona dels anys seixanta i setanta a l’obra de Roig, és similar al que també s’ha viscut a la societat coreana.
“La idea que representa la Natàlia –a El temps de les cireres--, el dilema entre cuidar de la família a casa o sortir per seguir una carrera professional, és el mateix que s’ha plantejat a la societat coreana. “La pressió de cuidar es centrava en les dones, no en els homes, i crec que això podia interessar molt a les dones a Corea”.
El que Montserrat Roig va posar sobre la taula és la llibertat de les dones per perseguir el desig, el que fos, i fer-ho compatible amb un model concret: mare i professional, professional i soltera, dona casada, amb fills i professional…és a dir tot allò que fos possible, “sense renunciar a res”, com apunta Betsabé García.
La conversa deriva cap als rols que han d’adoptar avui tant homes com dones. Per Andreu Navarra hi ha una mena de retorn “a un model de masculinitat molt concret, amb aires feixistes”. La dificultat o la negativa de l’home a entendre que “només hi ha un món, no el de les dones o el dels homes”, com indica Betsabé García”, el porta a un retorn al que entén com l’home de sempre, el que “proveeix”.
Andreu Navarra, a 'Letra Global' Barcelona
Garam Kwan posa de manifest un fenomen global, compartit. Les dones es busquen, estableixen llaços d’amistat davant d’un home que, tot i els canvis, manté esquemes estructurals relacionats amb el poder. “El feminisme a Corea és rebel·lia, contra els homes, però també contra l’Estat, que exigeix unes determinades taxes de natalitat. Les dones joves no són necessàriament lesbianes, però estableixen relacions d’amistat, viuen amb amigues, se senten més segures. Això s’ha incrementat els darrers anys després d’alguns casos sonats d’agressions sexuals”.
A El temps de les cireres hi ha relacions intergeneracionals entre dones. Hi ha l’exploració del propi cos de la dona, la masturbació i el coneixement del cos. Per Kwan això és important per a la societat coreana, que ha viscut tot el relacionat amb el sexe com quelcom prohibit, ocult, degut, al seu parer, a la influència del confucianisme.
Betsabé García, en el debat amb 'Letra Global' sobre Montserrat Roig Barcelona
En el debat, Navarra i García exploren com ha evolucionat el feminisme i com s’ha reflectit en l’obra de Montserrat Roig, des de la convicció que als anys setanta a Catalunya es van viure episodis d’enorme llibertat, “la que cadascú es podia prendre”.
L’escriptora i traductora coreana parla de l’interès que genera la literatura catalana, la de joves escriptores com Eva Baltasar o Irene Solà. I assenyala que també hi ha interès per la cultura coreana. “Al setembre vaig estar a Barcelona, i vaig anar a visitar la llibreria La Central, i vaig veure als prestatges obres traduïdes d’escriptores coreanes. Crec que hi ha un interès mutu”, assenyala.
La conversa reflecteix un món compartit, amb reptes similars i també amb reaccions semblants. El món de Montserrat Roig s’entén i es viu avui amb més intensitat que mai, malgrat la distància transcorreguda des de 1991, quan un càncer es va endur massa aviat l’escriptora d’El temps de les cireres, una de les millors obres de la literatura catalana del segle XX.
