El combat de la ciència contra l'activisme interessat
José María Baldasano, catedràtic d'Enginyeria Ambiental de la UPC, ha escrit una impecable història del negacionisme climàtic difícilment superable per la seva documentació i la seva claredat expositiva: Dos graus més no són per tant (Càtedra)
L'argumentació científica no es basa en votacions a mà alçada, però tampoc en una qüestió de fe. Es basa en l'observació, en la recollida de dades, en configurar models i patrons i en acumular evidències i anàlisis rigorosos. Tancats a la credulitat, però oberts a l'evidència. Disposats a l'escepticisme, en el seu sentit etimològic d'observar-ho tot de prop i amb sentit crític. Però enfrontats a actituds pròpies de la pseudociència, com el negacionisme. El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola el presenta com l'“actitud que consisteix en la negació de determinades realitats i fets històrics o naturals rellevants”, no només l'Holocaust.
Per exemple, el negacionisme climàtic consisteix a negar que el clima de la Terra estigui patint actualment un canvi provocat per l'activitat de l'espècie humana, i especialment per l'ús de combustibles fòssils. Suposa rebutjar o dubtar sense justificació del consens científic. El negacionista és algú tancat a les evidències i que pot canviar les regles del joc quan es refuten els seus arguments. L'observació directa de moltes mesures realitzades de forma independent mostra que les nits s'escalfen més ràpid que els dies, els hiverns s'atempten més ràpid que els estius i que la baixa atmosfera s'escalfa mentre que l'alta es refreda.
José María Baldasano és un científic excel·lent que ha escrit una impecable història del negacionisme climàtic, difícilment superable per la seva assenyada documentació i la seva claredat expositiva: Dos graus més no són per tant (Càtedra). És fundador del departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i catedràtic d'Enginyeria Ambiental de la UPC. El títol que ha triat és provocador: un augment de 2º C en la temperatura del planeta no sembla greu, però implica transformacions profundes i duradores en els sistemes climàtics que sostenen la vida a la Terra.
Retrat de Joseph Fourier
El 1988, l'ONU va promoure una organització internacional de caràcter estrictament científic: el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, l'IPCC (de l'anglès Intergovernmental Panel on Climate Change), estructurat en tres grups de treball i un grup d'operacions. Les seves avaluacions han de ser comprensives, objectives, transparents i políticament neutres. Baldasano és un membre reconegut del col·lectiu IPCC i, com a tal, va obtenir el Premi Nobel de la Pau (2007).
El físic matemàtic Fourier, col·laborador de Napoleó Bonaparte, va ser el primer a sostenir que l'atmosfera terrestre reté la calor i escalfa la superfície de la Terra. Posteriorment, en acabar el segle XIX i pocs anys abans de rebre el premi Nobel de Química, el químic suec Arrhenius va avisar que utilitzar com a font d'energia combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) augmenta la concentració de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera, cosa que produeix un augment de la temperatura de la Terra. Abans d'iniciar-se la Revolució Industrial, l'any 1750, les emissions humanes de diòxid de carboni eren mínimes. El 1900, emetíem 2.000 milions de tones de CO2, quantitat que es va triplicar mig segle després i que el 1990 es va multiplicar per deu; i continuen creixent, estem en un altre ordre de magnitud. Aquesta acció humana implica un escalfament global antropogènic.
Cal parlar dels gasos d'efecte hivernacle (GEH): els principals són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l'òxid nitrós (N2O) i el vapor d'aigua (H2O); també l'ozó (O3) i els CFC (clorofluorocarburs, gasos artificials que s'empren en diverses aplicacions). Sense l'acció d'aquests gasos, la temperatura mitjana de la superfície terrestre seria de -18º C en lloc dels 15º C que té ara. Tots aquests gasos tenen diferències considerables entre ells, mentre que el diòxid de carboni perdura a l'atmosfera uns mil anys, el vapor d'aigua només ho fa uns nou dies. L'atmosfera és el principal receptor immediat de les emissions de CO2, amb el 46%. Després els oceans amb el 25% i, finalment, els ecosistemes terrestres (amb boscos i sòls agrícoles) amb el 29%.
L'augment de temperatura que aquests gasos generen implica greus canvis en els patrons meteorològics i climàtics de la Terra: una erosió accelerada amb un augment del nivell del mar (un dels efectes més greus i tangibles de l'actual canvi climàtic), el desgel dels glacials, la desertificació, la destrucció de l'ecosistema i pèrdua de la biodiversitat; una variada gamma de conseqüències de la concentració dels GEH. Es pot dir que, per sort, la ciència no ho és tot en una societat. Però el seu desenvolupament és absolutament imprescindible perquè aquesta funcioni amb la millor previsió possible.
'Dos graus més no són per tant'
Està en polsió amb la pseudociència i la credulitat. Aquestes s'agiten socialment per interessos econòmics. Des d'una perspectiva personal i científica, el professor Baldasano dissecciona de forma magistral, detallada i objectiva els incomptables i milionaris esforços per desacreditar la ciència del clima i soscavar la consciència pública de la gravetat del que s'està dirimint: un creixement exponencial de la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems. Es vol evitar, a tota costa, amb mites i bulos, que s'emprenguin les accions necessàries en l'esfera política per modificar el model energètic vigent.En una obra estructurada en onze capítols (i un imprescindible colofó de reflexions finals) Baldasano detalla les narratives del negacionisme climàtic, també de retardisme que relativitza i oculta la petjada del carboni, promogudes especialment per les companyies de combustibles fòssils; així com ha resumit una guia de tècniques de desinformació i de fal·làcies lògiques esgrimides.
Eppur si muove. Perquè no s'agreugin els impactes d'aquest canvi climàtic és imprescindible reduir les emissions de forma urgent i ràpida. Baldasano és una garantia de saber i responsabilitat científica i humana, no s'aparta ni un mil·límetre del rail de la ciència i rebutja la ideologia com a argument. Amb la ciència no es regateja ni es negocia. Tanmateix, aquesta qüestió fonamental del canvi climàtic d'origen humà està en mans de grups ideològics antagònics, aficionats a jugar al Camp d'Agramant, és a dir, en un terreny on hi ha molta confusió i on ningú s'entén ni vol entendre's. El nostre autor és conscient que cal promoure sense descans la valoració objectiva de la realitat, i establir una connexió emocional amb el greu problema que, si no es remeia, esclatarà amb conseqüències atroces. El desenvolupament dels superordinadors ha fet possible conèixer, simular i predir el comportament del clima de la Terra amb una precisió sense igual.
Amb aquesta joia, que serà una obra de referència obligada en el seu àmbit, Baldasano s'esforça en la formació de la ciutadania, amb una educació climàtica efectiva, i en la promoció de conductes socials responsables, allunyades d'un activisme ideològic estèril i contagiat per aquells que febrilment i astutament neguen el fenomen indiscutible, i de gran abast, del cost social del carboni.