‘El Robatori’: Nova volta de rosca al cop del segle

Un dia aparentment normal en una companyia d'inversions i capital risc de Londres. Zara (Sophie Turner) i el seu amic Luke (Archie Madekwe) comenten el seu respectiu cap de setmana mentre seuen davant l'ordinador a seguir jugant amb els diners aliens. Tot de lo més normal fins que apareixen uns tipus amb cares molt estranyes (després sabrem que han recorregut a pròtesis i maquillatge per escapar de les càmeres de reconeixement facial), armats amb metralladores i disposats a saquejar les oficines: 400.000 milions de lliures d'estalvis, pensions i altres coixins pel futur. Un parell d'empleats que es fan els llestos ho paguen amb uns quants cops de culata a la cara i alguna puntada de peu a l'estómac. Zara i Luke són els que han d'autoritzar la transferència, i ho fan a punta de pistola. En un termini molt raonable de temps, els atracadors desapareixen.

Els meus problemes amb Godard

Així comença Steal (El robatori), nova minisèrie britànica a Amazon Prime (sis episodis), creada pel grec Sotiris Nikias en la seva primera incursió internacional.

Ajuda interna

Sobre el paper, una nova ficció sobre el robatori del segle no mou a excessius entusiasmes, però, afortunadament per a l'espectador, Steal va força més enllà de la tradicional intriga d'atracaments, gràcies bàsicament als seus personatges protagonistes, la desastrosa Zara, que mai no ha sabut gaire bé què fer amb la seva vida, i l'inspector Rhys (Jacob Fortune-Lloyd), ludòpata incurable i carregat de deutes que potser troba una sortida als seus problemes en aquesta insegura analista d'inversions que, segons tot sembla indicar, és l'ajuda interna que han necessitat els atracadors per dur a terme la seva missió recaptatòria.

Imatge promocional de la sèrie 'Steal'

Quan Luke la va ficar en aquest embolic, la Zara va pensar que ja li tocava sortir de pobra i que ningú trobaria a faltar les 100.000 lliures promeses pels seus corruptors. Després les coses es van tòrcer. I de quina manera. En Luke és segrestat abans que s'ensorri davant la policia i ho expliqui tot. Les investigacions de l'inspector Rhys no avancen perquè el MI5 ha ficat la pota en l'assumpte i no sembla tenir gaire ganes de resoldre'l.

Nova veu del thriller

S'estén la impressió (també en l'espectador) que estem ficats en alguna cosa més gran que un robatori, quelcom que sembla afectar les altes esferes i el govern britànic: quan es descobreix que la transferència dels atracadors es va fer a un dels tipus més rics de la Gran Bretanya, el MI5 desaconsella seriosament investigar-ho. Què està passant aquí?

Imatge de la sèrie 'Steal'

Això és el que la Zara i en Rhys hauran de descobrir al llarg dels sis vibrants capítols de El robatori, mentre el segon considera molt seriosament la possibilitat de sablejar la primera (que ha cobrat amb escreix la tarifa promesa): s'ha establert entre ells una estranya relació de certa confiança mútua, en la seva condició de pestifrats socials per culpa de la malversació i la ludopatia que no poden confiar pràcticament en ningú (a en Rhys ja li han dit els seus superiors que abandoni la investigació si vol conservar la feina i la vida).

‘En Fuga’, un misteri trepidant

Dins el subgènere d'atracaments, El robatori aporta les suficients novetats com per captar l'interès de l'espectador. Aquí no hi ha clares diferències entre els bons i els dolents, i fins i tot els integrants del grup d'assalt no semblen tenir gaire clar per a qui treballen. En Rhys, el poli ludòpata que perd fins la camisa en partides clandestines, és un descobriment molt notable. I el mateix es pot dir de la Zara, que no sap si la mataran els atracadors o algun agent del MI5, donat l'interès de l'espionatge britànic per no aclarir el misteri que sobrevola tota aquesta enrevessada minisèrie.

En qualsevol cas, donem la benvinguda al senyor Nikias com a nova veu del thriller contemporani a qui caldrà seguir escoltant en el futur.