Dibuix de De Kooning recuperat

D'aquí a pocs dies tancarà l'exposició que se celebra a la Juan March de Madrid dedicada a l'ús artístic de la fotografia de l'artista Robert Rauschenberg, que va ser la frontissa entre l'expressionisme abstracte i el pop art. Aquesta exposició coincideix amb el centenari del naixement de l'artista (1925-2008). Sobre la que potser sigui la seva obra més famosa, el Dibuix de De Kooning esborrat, vam publicar a Crónica Global una glossa a l'abril de 2024.

Refresquem la història per al lector que no la recordi: un dia de 1953, el jove Rauschenberg visita el mestre De Kooning, aleshores l'artista més destacat dels Estats Units; li porta com a regal una ampolla de whisky, i li demana que li regali un dibuix. Per a què? Per esborrar-lo, com a acció artística, de tipus conceptual.

De Kooning accepta, no sense reticències, “participar en el joc”: “OK. No m'agrada, però te'l donaré, perquè entenc quina és la idea”. I a més, perquè el joc tingués més valor, encara que aquest valor fos el de la seva pròpia iconoclàstia, li va lliurar un dibuix dels bons, un que ell considerava excel·lent, ja que no tindria gràcia destruir-ne un de fallit, un que ja fos un rebuig.

Rauschenberg s'aplica acuradament a esborrar el dibuix –que estava ple de material pictòric, li va costar un mes deixar el full de paper més o menys en blanc, excepte per alguns grumolls de colors, com a restes de l'esborrat— i després l'exposa ben emmarcat, i amb una cartel·la amb el títol Dibuix de De Kooning esborrat. Cal tenir desimboltura, oi? Aquest dibuix desaparegut ja figura en la història de l'art contemporani.

Dibuix de De Kooning esborrat, per Robert Rauschenberg

Bé, qui, que hagi vist la ja mítica obra de Rauschenberg no ha pensat en com seria el dibuix desaparegut? Avui el progrés tecnològic ens permet saber-ho. L'any 2000, el museu de San Francisco que havia adquirit el dibuix esborrat va recórrer a la tecnologia de raigs infrarojos per “recuperar” la imatge esborrada.

A la revista digital Artnet –d'on prové la imatge que aquí reproduïm— l'escriptora Verity Babbs comentava aquesta setmana que l'obra artística original sembla mostrar diverses figures, realitzades amb llapis i carbó. “Aquests escàners són l'única evidència fotogràfica de la peça original de De Kooning”.

Dibuix de De Kooning esborrat, de Robert Rauschenberg, a través de raigs infrarojos

Per a arrissar encara una mica més el ris del caprici, l'osadia i l'autocomplaença artística, la senyora Babbs recorda en el seu text que el 2018, l'artista Nikolas Bentel es va inspirar en Rauschenberg “i va dur a terme una mena de venjança creativa: "esborrar" Sense títol (1973) de Rauschenberg.

Però en comptes d'utilitzar goma, Bentel va desfer l'obra original de Rauschenberg venent espai publicitari per cobrir a poc a poc la seva superfície. Per comprar Sense títol, Bentel necessitava 10.000 dòlars. Els va aconseguir venent espai publicitari a l'obra, a 92,59 dòlars per 2’5 cm quadrats.

Suposadament Bentel pretenia denunciar o riure's de la naturalesa del mercat de l'art. “Atès que el capitalisme del mercat de l'art va ser en el seu dia la força que va crear el valor de l'obra, ara serà la força que la destruirà”, va declarar.

Bentel va vendre en subhasta l'obra esborrada, recoberta d'anuncis, per 21.000 dòlars, el doble del seu valor original. Seria fantàstic saber què va pensar Rauschenberg d'aquesta repetició de la seva joventut temerària, però feia deu anys que era mort.

Només podem celebrar com una magnífica ironia la venjança artística de Bentel.