Passa desapercebuda per a la majoria. És en ple Eixample (Barcelona), envoltada de pisos i trànsit, però gairebé ningú la veu. Ni tan sols s'hi asoma la seva xemeneia. Si no fos perquè gairebé sempre s'hi organitza algun esdeveniment, ningú no hi pararia atenció.
El que sí sorprèn és que, passejant pel que ara és el carrer de vianants Consell de Cent, s'obre un portal. Una entrada que convida a descobrir un d'aquests patis interiors dissenyats per Ildefons Cerdà, però que en realitat condueix a una antiga fàbrica alemanya de joguines.
A alguns potser els sona el nom; d'altres, potser, estan més familiaritzats amb alguns dels productes que s'hi fabricaven, com les nines Edén Bebé. És la Fàbrica Lehmann.
La fàbrica es va instal·lar a l'Eixample en ple apogeu de la indústria catalana i de l'expansió de la ciutat. Corria l'any 1893, a finals del segle XIX.
El passat de l'Eixample
Aleshores, el barri no era una zona residencial, així que el conjunt fabril no desentonava en l'entorn. Avui, en canvi, aquella xemeneia que encara es conserva resulta estranya. Què hi fa allà, al mig d'un pati?
La resposta és a la història de la ciutat. La Fàbrica Lehmann conserva la seva estructura original i resumeix, com pocs llocs, la transformació urbana de Barcelona. D'espai productiu a refugi creatiu. De la indústria al disseny.
Qui hi ha al darrere
Poc podia imaginar el promotor, Ernest Paul Lehmann, que la seva fàbrica arribaria fins al segle XXI i convertida en un dels llocs de moda de la ciutat. Però això arribaria més endavant.
El 1893, l'empresari alemany no pensava en una Barcelona trendy, on s'instal·len mercats de roba de segona mà i articles de col·lecció. Va apostar pel que sabia fer.
Interior de la fàbrica Lehmann
Va apostar per instal·lar-se en un lloc apartat, a l'interior d'una illa. Allà va aixecar la seva fàbrica dedicada a la producció de joguines i objectes de fusta, especialment peces tornejades.
El complex es va dissenyar seguint els criteris de la arquitectura industrial del moment: naus funcionals, maó vist, patis interiors i una organització pensada per al treball manual.
La curta vida de la fàbrica
Durant dècades, l'activitat industrial va conviure amb la vida quotidiana del barri, en una Barcelona que encara no havia separat clarament els usos residencials i fabrils.
La vida de la fàbrica, però, va ser breu. La planta original va deixar de funcionar el 1920, però el recinte no va quedar abandonat. Al contrari.
Reestructuració
El conjunt va ser subdividit i llogat a petits tallers artesanals i industrials, com impremtes, fusteries, magatzems o tallers mecànics.
Aquest ús continuat, encara que fragmentat, va ser clau per a la seva conservació, ja que va evitar l'abandonament i l'enderroc que van patir moltes altres fàbriques urbanes.
En ple segle XXI, la Fàbrica Lehmann segueix viva, encara que transformada. No hi va haver grans reformes ni enderrocs. L'estructura original es va mantenir gairebé intacta, però oculta a la vista de tothom.
Des del carrer, l'edifici amb prou feines s'intueix. Queda ocult darrere d'un bloc d'habitatges. Ocult, però no mort.
La Barcelona del disseny pot haver gentrificat barris, però a vegades ha sabut treure profit dels seus espais emblemàtics. L'antiga Fàbrica Lehmann n'és un dels millors exemples.
A l'edifici es mantenen els patis interiors, les naus originals i els murs de maó; només el soroll i la seva funció industrial han quedat enrere. O, potser, només s'han adaptat als nous temps.
Mercat a la fàbrica Lehmann
Avui, la Fàbrica Lehmann ja no produeix joguines. S'ha convertit en un espai de creació, disseny i activitats culturals. Continua sent un lloc de treball real, amb activitat diària, que en moments puntuals obre les portes al públic amb exposicions, tallers o jornades culturals.
L'edifici acull estudis d'artistes, dissenyadors, arquitectes, artesans, editorials independents i petits projectes creatius. I els caps de setmana o festius també s'hi celebren exposicions, tallers i esdeveniments puntuals oberts al públic.
Patrimoni de Barcelona
Aquest equilibri entre ús professional i obertura ocasional ha contribuït al fet que, tot i passar desapercebuda, l'antiga Fàbrica Lehmann conservi la seva rellevància històrica i patrimonial.
Per aquest motiu, el conjunt està inclòs en el catàleg de patrimoni municipal, cosa que limita les intervencions i en garanteix la preservació. Sigui per això o perquè la seva ubicació continua sent discreta, continua sent un exemple de tradició i conservació. Un racó ocult que segueix funcionant més d'un segle després.