L'estació d'esquí rebel al Pirineu: sense telesilles i sense cues, el paradís de neu salvatge

Existeix un enclavament a la geografia catalana on l'hivern manté la seva ferocitat original, aliè a la domesticació del turisme de masses. Lluny dels aparcaments asfaltats i la megafonia estrident dels grans dominis, aquest racó del Pallars Sobirà ofereix una banda sonora composta únicament pel vent i el cruixir de la neu. És una destinació reservada per a puristes que busquen una desconnexió real en un entorn d'alta muntanya.

Enguany, les seves vessants regalen una experiència tan insòlita com desafiant: zero motors roncant als cims i cap cua d'espera als accessos. Es tracta d'una tornada radical a l'essència de l'alpinisme, on el luxe no es mesura en la capacitat de transport per hora, sinó en la solitud i la qualitat de l'entorn. Un paisatge blanc, protegit dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, que sembla haver-se aturat en el temps per al gaudi d'uns pocs.

Pausa tècnica

El nom propi d'aquesta resistència és Tavascan. Situada al paratge de la Pleta del Prat, l'estació afronta aquest 2026 amb una singularitat forçosa: el seu únic telesilla, l'icònic biplaza, roman inoperatiu. La causa no és un tancament definitiu, sinó una pausa obligada per una revisió tècnica reglamentària de gran abast que no es va poder completar administrativament abans de l'inici de la campanya d'hivern.

Lluny d'abaixar la persiana i donar l'any per perdut, el complex municipal ha optat per reinventar-se. La direcció ha transformat aquest contratemps logístic en un reclam per a un perfil d'esportista molt específic. L'esquiador de puja i baixa ha deixat pas a l'aventurer que busca conquerir el cim pels seus propis mitjans, consolidant l'etiqueta de l'estació com un terreny d'aventura gestionat i segur.

Neu verge

Sense l'assistència mecànica per a l'esquí alpí convencional, l'estació s'ha erigit com el santuari indiscutible de l'esquí de muntanya (skimo) i de fons. Les seves pistes, que enguany no reben el trànsit intensiu dels descensos turístics, s'han transformat en autopistes de neu pols per a qui ascendeix amb pells de foca. És l'escenari ideal per a la formació i la pràctica segura fora de les estacions massificades, permetent traçar petjades en vessants immaculades.

L'oferta es completa amb una xarxa de circuits d'esquí nòrdic i rutes de raquetes que s'endinsen en boscos de pi negre de gran valor ecològic. Aquestes vies, perfectament balisades, permeten gaudir del paisatge a un ritme pausat i respectuós. El silenci és tal que és habitual albirar fauna local, quelcom impensable als centres hivernals convencionals on l'activitat humana és frenètica.

Base segura

Malgrat la inactivitat del remuntador principal, el cor de l'estació continua bategant amb força gràcies als seus serveis essencials. El Refugi de la Pleta del Prat, situat a peu de pistes, opera a ple rendiment com a base d'operacions i allotjament. Allà, la gastronomia de muntanya i l'escalfor de la xemeneia serveixen de recompensa després de l'esforç físic, mantenint viu l'esperit de companyonia alpina.

Així mateix, l'estació no ha oblidat les famílies ni els debutants. La cinta transportadora de la zona baixa sí que està en funcionament, permetent que els nens i els principiants puguin fer els seus primers girs amb normalitat. És l'únic element mecànic que trenca, lleument, el silenci de la vall, assegurant que la pedrera d'esquiadors tingui el seu espai.

Mirada llarga

La resposta dels usuaris davant d'aquesta temporada atípica està sent positiva, valorant la transparència i la tranquil·litat. Molts esquiadors han trobat aquí una alternativa econòmica i sense estrès. A més, el futur sembla garantit: les negociacions perquè Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) s'impliqui en la gestió a partir de la pròxima temporada avancen, prometent retornar al telesilla la seva activitat habitual, però sense perdre aquesta essència salvatge que avui, més que mai, defineix Tavascan.