Ni la Sagrada Família ni Sant Fèlix: aquesta és la catedral amb la façana més ampla de Catalunya
El temple és un dels més importants de la província de Tarragona
Altres notícies: L'ermita medieval de Tarragona que fascina a National Geographic: "Sosté una muntanya"
Notícies relacionades
- Aquest és el poble més ric de Catalunya que és perfecte per viure-hi: té una renda mitjana de 30.352 euros i està a 12 minuts del Camp Nou
- Més enllà del 304 de Lamine Yamal: la ciutat catalana que amaga la primera obra mestra de Gaudí (i ningú ho sap)
- Catalunya es tenyeix de vermell: més de 80 edificis i fonts canvien d'aspecte per una bona causa
La Sagrada Família és, potser, una de les esglésies més importants de Catalunya. També ho és la catedral de Girona, que va aparèixer a la sèrie Joc de Trons, però hi ha altres catedrals d’igual o més importància per diferents raons.
La desconeguda catedral de Tortosa, una joia del barroc català, n’és un clar exemple. Té la façana més ampla de totes les catedrals catalanes i una història i un disseny excepcionals, fruit de la seva rellevància històrica.
Cal viatjar fins a l’Edat Mitjana, quan la ciutat era un dels punts clau de la Corona d’Aragó.
La seva vasta extensió, les grans rendes eclesiàstiques vinculades, el palau episcopal existent i el fet que el municipi concentrés un gran poder econòmic per albergar l’únic pont que travessava el riu Ebre entre la seva desembocadura i Saragossa van fer de la ciutat gairebé una capital, digna d’una catedral com la basílica de Santa Maria.
Sobre un fòrum romà
Això és el que explica, precisament, les dimensions de la seva façana. Tot i que abans de tots aquests fets hi havia altres raons per considerar rellevant la ciutat.
La catedral s’aixeca sobre l’antic fòrum romà i sobre una mesquita transformada en església després de la conquesta cristiana de 1148.
Origen
L’edifici actual va començar a construir-se el 1347, sota l’impuls del bisbe Bernat Oliver, en un context de prosperitat per a la ciutat.
Tot i que l’altar va ser consagrat el 1441, les obres es van perllongar durant gairebé quatre segles, fins a culminar —de manera inacabada— amb la façana barroca del segle XVIII.
Catedral de Tortosa WIKIPEDIA
L’any 1931, un any després de ser catalogada com a Monument Nacional, el temple va ser elevat al rang de basílica, consolidant la seva rellevància dins del patrimoni religiós català.
El traçat inicial va ser obra de Antoni Guarc, tot i que finalment la direcció va recaure en Bernat Dalguaire, qui va adaptar els plànols originals.
Un projecte ambiciós
Una de les parts més complexes va ser la construcció de l’absis i la girola doble, única a Catalunya, desenvolupada entre els segles XIV i XV.
La capçalera presenta una disposició en tres nivells de vitralls, resultat de la disminució progressiva d’alçada entre la nau, el deambulatori i les capelles radials, que inunda de llum el presbiteri.
Quant mesura la façana
Les tres naus del temple, separades per imponents pilars, estan cobertes amb voltes de creueria i flanquejades per capelles laterals.
En els trams finals, a causa de la llarga durada de les obres, l’estil gòtic va anar donant pas a solucions renaixentistes, com la volta de canó amb casetons.
Catedral de Tortosa WIKIPEDIA
Però, sens dubte, un dels elements més destacats és la seva façana. Els seus més de 45 metres d’amplada estan construïts amb pedres procedents de diverses localitats riberes, com Flix o Ascó.
Concebuda en estil barroc a partir de 1620 i executada entre 1728 i 1757 segons el projecte d’Antoni Ferrer, és la façana més ampla de totes les catedrals catalanes.
Les torres
El curiós és que va quedar inacabada. No es van construir les dues torres de 61 metres previstes ni es van assolir els cinc nivells projectats.
No ha estat fins al segle XX quan la façana ha adquirit les dimensions i característiques originals.
Darrera restauració
Des de la seva restauració entre 2021 i 2022, la façana ha recuperat els seus tons originals rosats, blancs i negres i s’obre directament al riu Ebre després de l’enderrocament dels edificis que la ocultaven.
Una altra entrada destacada és la Porta de l’Olivera, accés habitual des del claustre, decorada amb columnes salomòniques, escultures de sants i un coronament barroc amb la Mare de Déu de la Cinta entre Sant Pere i Sant Pau.
Detall de la Catedral de Tortosa PATRIMONI DE CATALUNYA
El retaule
Un altre dels elements més emblemàtics del temple és el retaule de l’altar major, dedicat a la Mare de Déu de l’Estrella. Realitzat el 1351 en fusta policromada i daurada, presenta una complexa composició escultòrica i pictòrica amb escenes de la vida de la Verge i de Crist, i la seva autoria s’atribueix a Pere Moragues.
La tradició indica que aquest retaule ja es trobava a l’anterior església romànica i va ser traslladat al nou presbiteri el 1441. Al llarg del temps, la catedral ha anat acumulant un destacat conjunt d’obres artístiques, com el retaule del Nom de Jesús, del segle XVI, o els dos púlpits amb representacions dels Evangelistes, del segle XV.
El cor
Per la seva banda, el cor, tallat entre 1587 i 1593 per Cristóbal de Salamanca i el seu taller a partir de fusta de roure navarrès, conté 75 estalls ricament decorats. Va ser desmuntat durant la Guerra Civil, restaurat posteriorment i traslladat a l’antic dormitori canonical.
Amb el pas dels anys des de la seva construcció, el canvi estilístic més notable es va produir a partir de 1620, quan es va decidir completar la façana principal en estil barroc. Tot i que el projecte inicial va ser dissenyat per Martí Abaria, la versió que es va executar entre 1728 i 1757 va ser obra d’Antoni Ferrer, més classicista i menys ornamentada.
La Capella de la Cinta
A l’interior destaca també la capella barroca de la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat, iniciada el 1672 i decorada amb jaspis, marbres, pintures i escultures.
La seva cúpula central està adornada amb frescos de Dionís Vidal i Josep Medina, i al seu altar es troba la relíquia de la Santa Cinta en una urna de plata realitzada pels Tramulles.
Catedral de Tortosa TURISME CATALUNYA
A més, el temple conserva la pica baptismal del segle XIV i una capella dedicada a Sant Pere amb relleus atribuïts a Pere Moragues.
El campanar, de planta quadrada i poca alçada, conserva avui vuit campanes que marquen els quarts d’hora amb la melodia dels Goigs de la Mare de Déu de la Cinta. Nou de les deu campanes originals van ser destruïdes durant la Guerra Civil.
El claustre
El claustre, de planta trapezoïdal i arcs ogivals, pertany a la fase romànica i es va construir entre els segles XII i XIII. En les seves galeries es reunia el consell de la ciutat a l’Edat Mitjana i avui conserva una col·lecció de làpides medievals i restes arqueològiques, com una finestra visigòtica i una làpida trilingüe (llatí, hebreu i grec).
Sota el claustre es conserva un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil. Al voltant d’aquest espai s’organitzen les antigues dependències canòniques: el refetor, l’aula major, el dormitori i l’aula menor, on avui es custodia l’arxiu capitular.
Els tresors de la basílica
Finalment, cal destacar que la catedral de l’Ebre alberga un valuós tresor artístic i litúrgic que s’exposa en una mostra permanent oberta al públic des de 2007. Entre les peces destaquen una arqueta àrab del segle XII, reliquiaris gòtics i renaixentistes, una imatge de la Mare de Déu de la Cinta en plata de 1706 i una custòdia valenciana de 1638.
Del parament del bisbe Arnau de Jardí es conserven el seu anell de bronze daurat, uns guants de seda del segle XIII i un bàcul d’ivori amb decoracions figurades.
Un altre dels tresors de l’església es troba en l’àmbit bibliogràfic. Hi destaquen el missal de Sant Ruf d’Avinyó, del segle XII, amb cobertes esmaltades, i un còdex de Sant Agustí del segle XIII. Una joia tèxtil és el tapís flamenc de la Passió, atribuït a Joan Falsison.
