Del contraban de cotó al cinema: la nova vida d'aquesta centenària finca de Sarrià
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, revela el nou ús d'aquest palauet
Et pot interessar: No és de Gaudí: l'església modernista de Tarragona que trenca totes les normes
Notícies relacionades
- L'hotel de la Girona rural que enamora a Aitana: “És com estar literalment en plena naturalesa”
- El bucòlic poble de Lleida que sorprèn pels seus paisatges: una església derruïda i una vall convertida en patrimoni
- El càmping perfecte per als amants de la neu i l'esquí: cabanes i bungalous de luxe al cor de la Vall d'Aran
Hi ha vegades en què el present ajuda a entendre el passat i d'altres en què facilita oblidar-lo o resignificar espais. Això darrer és el que sembla voler fer l'Ajuntament de Barcelona.
El consistori de la capital catalana ha fet públic que la Torre Avenir de la finca Muñoz Ramonet, antiga propietat d'un dels reis del contraban de cotó, serà la nova seu de l'Acadèmia del Cinema Català.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha assegurat que les oficines de la institució s'instal·laran allà en règim de cessió d'espais. Abans, s'executaran obres de rehabilitació, que estima que duraran un any, per dotar l'entitat de la seu que “es mereix” i obrir-la a la ciutadania.
La nova “casa del cinema català” estarà ubicada a la planta superior de la Torre Avenir, amb 131 metres quadrats de superfície, i es preveu que obri el 2027. “Guanyem la Torre Avenir per a la cultura”, ha assegurat l'alcalde.
Origen
No és l'única victòria: també es dona una nova rentada de cara a una finca que remet al passat colonitzador de Catalunya.
La propietat va ser de l'empresari i financer Julio Muñoz Ramonet, l'home que va controlar a la postguerra el contraban de cotó i els negocis de l'estraperlo, activitats amb les quals va amassar una gran fortuna.
Contraban
Muñoz Ramonet i el seu germà Álvaro van aprofitar la conjuntura dels anys quaranta i els seus negocis opacs per fer-se amb el control d'un ampli entramat d'empreses cotoneres, entre elles Unió Industrial Cotonaire i Can Batlló.
Gràcies a això, van arribar a conformar un trust tèxtil que va donar feina a desenes de milers de treballadors i va acumular una gran riquesa. L'empresari va expandir a més la seva influència als sectors immobiliari i financer.
Façana de la Torre Avenir a la finca Muñoz Ramonet de Barcelona
Aquest creixement accelerat va tenir també una dimensió patrimonial. Muñoz Ramonet va passar a ocupar el palauet del Marquès d'Alella, al barri de Sarrià, una finca construïda a principis del segle XX per a la família Fabra i concebuda com a residència burgesa envoltada de jardins.
La finca, situada entre els carrers Muntaner i Avenir, és un dels exemples més representatius de l'arquitectura residencial de l'alta burgesia del primer terç del segle XX a Barcelona. Però l'empresari va voler donar-li un toc especial.
Arquitecte modernista
Amb el modernisme encara present a l'imaginari arquitectònic de l'època, Muñoz Ramonet va contactar amb l'arquitecte Enric Sagnier, un dels més reconeguts del moment. Ell va ser l'encarregat de reformar la finca, que avui llueix un estil neoclàssic d'acord amb els gustos del seu propietari d'aleshores.
Rebatejada com a finca Muñoz Ramonet, el conjunt va ser projectat per Enric Sagnier entre 1917 i 1922 i inclou diversos edificis envoltats de jardins, concebuts com una unitat patrimonial.
Una finca clàssica
Un d'aquests edificis és la coneguda Torre Avenir, una construcció de més de 800 metres quadrats distribuïts en quatre plantes, amb una composició simètrica i una organització interna entorn d'una escala central.
El seu llenguatge arquitectònic respon al classicisme acadèmic de l'època, amb referències al neorenaixement i a les viles europees que la burgesia catalana prenia com a model.
![Un castillo a la venta](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/09\/vida\/1003742722050_15585518_320x180.jpg"])
El conjunt reflecteix una etapa en què les grans fortunes buscaven legitimar la seva posició social a través de l'arquitectura, el col·leccionisme artístic i la creació d'espais residencials que combinaven representació i privacitat.
Muñoz Ramonet va aprofitar aquesta disposició per penjar a les parets de la seva mansió peces atribuïdes a Goya, El Greco, Ribera, Velázquez i Grünewald. Amb el pas del temps, però, moltes d'aquestes col·leccions es van dispersar, van ser venudes o van acabar integrades en fons públics.
Jardins
La finca inclou la torre i un jardí històric dissenyat originalment per Jean-Claude Nicolas Forestier, posteriorment remodelat per Joan Mirambell i Ferran. Res d'això va estar obert al públic durant dècades.
Abans de morir, Muñoz Ramonet va deixar la finca i el seu contingut en herència a la ciutat de Barcelona, a través d'una fundació que havia de portar el seu nom. No obstant això, el testament va ser ocultat per les seves filles i el llegat va donar lloc a un llarg litigi judicial entre la família i l'Ajuntament, que es va prolongar durant quinze anys.
Patrimoni dispersat
Quan finalment el consistori va poder accedir a la finca, l'estat del patrimoni artístic distava molt del descrit.
Moltes peces havien desaparegut i d'altres no corresponien a la col·lecció original. Part de les obres recuperades van ser traslladades a institucions com el MNAC, mentre que el conjunt arquitectònic va passar a mans municipals.
Presentació de la nova seu de l'Acadèmia del Cinema Català AJUNTAMENT DE BARCELONA
L'estat dels edificis tampoc era millor. Les construccions requerien actuacions de conservació i adaptació, per la qual cosa el recinte va romandre tancat al públic. Fins ara.
En els darrers anys, l'Ajuntament ha definit un nou projecte per a la finca, orientat al seu ús com a equipament cultural de caràcter públic. Fins ara, el recinte acollia la seu catalana de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE).
Nou ús
En un any, la Torre Avenir de la finca Muñoz Ramonet canviarà d'inquilí. La nova casa del cinema català comença així el seu camí.
Està previst que les obres de la nova seu de l'Acadèmia del Cinema Català s'iniciïn al setembre d'enguany i finalitzin el 2027. Per això, Ajuntament, Generalitat i la Fundació Julio Muñoz Ramonet, de caràcter públic, destinaran uns 2,8 milions d'euros.
Anunci de Collboni
L'alcalde ha explicat que l'Acadèmia del Cinema Català s'instal·larà en règim de cessió d'espais després de les obres de rehabilitació, que estima que duraran un any, amb l'objectiu de dotar la institució d'una seu adequada i obrir-la a la ciutadania.
Collboni ha assegurat que es tracta d'una “contribució a les alegries del cinema català” per part de les administracions, que arriba a les portes del lliurament dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català i dels Goya, de la celebració dels quals aquest any a Barcelona ha desvinculat l'anunci de la nova seu, esdeveniments que convertiran la ciutat en capital del cinema.
![El pueblo con el nombre más desafortunado de Cataluña, Malmercat](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/07\/vida\/1003742721328_15577064_320x180.jpg"])
La consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, ha afirmat que l'Acadèmia mereixia disposar d'una seu com aquesta i ha considerat que aportarà a la institució una nova dimensió pública i ciutadana.
Hernández ha reiterat el “moment molt dolç” que viu el cinema català i l'aposta de les institucions per ell com a sector estratègic i generador d'imaginaris compartits.
Un lloc per a tothom
Per la seva banda, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha assegurat que la institució necessitava una nova seu i que ubicar-se a la Torre Avenir permetrà “posar-se a l'alçada de qualsevol acadèmia europea”.
Colell ha explicat que la seu estarà oberta a la ciutadania amb activitats durant tot l'any entorn del cinema català, perquè “sentin com a seu el que és seu”, i ha afirmat que aquest impuls contribuirà a que l'Acadèmia segueixi creixent.
