No és Reus: aquí hi ha l'única obra que Gaudí va fer a Tarragona

Si és de sobres coneguda la històrica rivalitat entre Reus i Tarragona, a Antoni Gaudí semblava no molestar-li gens. L'arquitecte, nascut a Reus, no va dubtar a crear la seva primera obra arquitectònica a l'antiga Tàrraco, avui.

Pocs ho saben, però a la capital tarragonina, discretament integrada en un conjunt religiós i durant dècades fora del focus turístic, s'hi amaga una petita joia signada pel geni del modernisme.

El mercat de Nadal més esperat en un poble del Pirineu de Lleida: només aquest dissabte

La majoria de visitants associa el nom de Gaudí a Barcelona o, com a molt, a la seva ciutat natal. Tanmateix, Tarragona guarda l'honor d'albergar l'única obra documentada de l'arquitecte a tota la província, i a més, la primera de la seva carrera.

La primera obra de Gaudí

Cal matisar que és força normal que, fins fa relativament poc, aquesta obra hagi passat desapercebuda. Durant anys va romandre oculta al gran públic, integrada en un recinte educatiu i religiós d'accés limitat. Des de fa uns anys, però, aquesta situació ha començat a canviar.

L'obra en qüestió és el Santuari de la Mare de Déu del Sagrat Cor, originalment conegut com l'església del col·legi de Jesús i Maria. Es tracta de la primera obra d'Antoni Gaudí, dissenyada i construïda fins i tot abans d'obtenir el títol oficial d'arquitecte.

Quan es va fer

El santuari va ser projectat el 1877 i finalitzat el 1882, en una etapa primerenca de la trajectòria de Gaudí, quan encara buscava el seu llenguatge arquitectònic propi. Per això, l'obra no es pot definir encara com a plenament modernista, tot i que ja anticipa alguns dels trets que marcarien el seu estil posterior.

L'edifici compta, a més, amb un altre reconeixement singular: va ser el primer santuari d'Espanya dedicat a la Mare de Déu del Sagrat Cor. Però més enllà d'aquesta distinció, el conjunt destaca per diversos elements artístics dissenyats directament per Gaudí.

Un dels més rellevants és el sagrari, també conegut com a manifestador. Data de 1879 i estava elaborat originalment en fusta sobredaurada, una mostra primerenca de la cura artesanal que caracteritzaria l'arquitecte.

Santuari de la Mare de Déu del Sagrat Cor

Aquest sagrari, que descansa sobre una columna de marbre, impressionava per les seves proporcions i per la seva detallada ornamentació. Tanmateix, l'original va ser destruït durant la Guerra Civil. Poc després del cop d'Estat de 1936, el temple va ser profanat i van desaparèixer la primitiva imatge de la Mare de Déu, el sagrari, la silleria conventual, també dissenyada per Gaudí, i el manifestador.

Per aquest motiu, el sagrari que es pot contemplar avui és una rèplica exacta, realitzada posteriorment per Ferran de Castellarnau, seguint fidelment el disseny original.

Com és

L'altar, datat el 1880, és un altre dels elements destacats. Consta d'una taula robusta i un antipendi dividit en tres espais quadrats que allotgen bustos angèlics, emmarcats per columnes. Aquestes peces són, juntament amb el sagrari, les únices obres documentades de Gaudí que es conserven a les comarques tarragonines.

La presència de Gaudí a Tarragona està íntimament lligada a una història personal i familiar. Després de la mort prematura de la seva germana, l'arquitecte es va fer càrrec de la seva única neboda, Rosa Egea Gaudí, de la qual va ser tutor legal. Gaudí la va inscriure al col·legi religiós de Jesús i Maria i, com a forma d'agraïment, es va oferir a dissenyar la capella-santuari del centre.

Obres similars

Aquesta creació guarda similituds amb altres obres religioses de Gaudí, com la capella del Palau Episcopal d'Astorga, encarregada també a l'arquitecte per l'arquebisbe Joan Baptista Grau Vallespinós.

L'obra s'integra en una església d'estil neogòtic, construïda el 1879, amb un espai de tres naus separades per dotze columnes de ferro colat, extremadament esveltes, i decorades amb una ornamentació floral geometrizada.

No és un escape room: la sala de jocs de Barcelona 1.000 metres quadrats on els adults s'ho passen com nens

L'església disposa de cor i cambril, on, al tambor de la volta, es poden observar arcs catenaris, un dels recursos arquitectònics més característics de Gaudí. Tot i això, l'obra no està signada, cosa que durant anys ha generat dubtes sobre la seva autoria, encara que els experts coincideixen a atribuir-li-la plenament.

Estat actual: pèssim

El més cridaner és que aquesta església es troba en un estat de conservació delicat, tal com ha reconegut el Diari de Tarragona. Durant dècades, el temple només s'obria per a actes puntuals, cosa que ha provocat l'acumulació d'humitats i danys estructurals.

Per revertir la situació, l'Arquebisbat de Tarragona, amb el suport de la Generalitat, ha elaborat un estudi tècnic que xifra la inversió necessària en 700.000 euros. Paral·lelament, el temple s'ha obert al públic.

Actualment, es pot visitar de dilluns a dissabte durant el mes de juliol i tots els dies de la setmana a l'agost, una oportunitat excepcional per descobrir la primera obra d'Antoni Gaudí i l'única que va realitzar a Tarragona, lluny dels focus habituals, però carregada d'història.