Si Castellfollit de la Roca és famós per estar a la vora d'un precipici a Girona, hi ha una església de la mateixa província que sembla a punt de caure. Per què? Hi ha qui diu que perquè “en aquest punt es va partir el món en dos”. I l'ermita va quedar al marge d'Amer.
Sí, als límits municipals del poble de Puigdemont s'aixeca una petita construcció romànica que desafia des de fa segles les lleis de l'equilibri i del temps: Santa Brígida d’Amer.
No només és curiós el nom, també ho és la seva ubicació extrema. Es troba en una vora rocosa suspesa sobre el paisatge. Un mirador natural amb vistes a la Vall d’Amer, la Vall d’Hostoles i les primeres estribacions del Pirineu.
La màgia l'ofereix l'ermita de Santa Brígida, una construcció que forma part de l'entramat religiós i històric articulat al voltant del monestir benedictí de Santa Maria d’Amer, un dels centres eclesiàstics més influents del medievo a la zona.
De quan és
L'ermita va funcionar durant segles com a capella dependent del cenobi i com a punt de referència espiritual per als habitants dispersos del vall.
La tradició situa l'origen del temple al voltant dels segles XI–XII, coincidint amb l'expansió del romànic a Girona. D'aquella primera construcció es conserven l'estructura bàsica i l'absis semicircular, elements característics de l'arquitectura religiosa rural de l'època.
Els terratrèmols que ho van canviar tot
Però no tot és tan bonic. La història de l'edifici està marcada per un episodi dramàtic: la sèrie de grans terratrèmols dels anys 1427 i 1428, que van devastar bona part de la Garrotxa i la Selva.
Els estudis arquitectònics indiquen que Santa Brígida va quedar danyada i que els murs actuals són fruit d'una reconstrucció posterior, completada entre els segles XVII i XVIII.
Aquestes reformes expliquen el contrast entre l'absis romànic i la façana occidental, més moderna, coronada per un petit campanar d'espadanya.
La maçoneria irregular, reforçada amb carreus a les cantonades, revela successives intervencions que van consolidar el temple sense alterar la seva essència rural.
Arquitectura mínima
En qualsevol cas, Santa Brígida respon al model de nau única coberta amb volta de canó, sense ornamentació i sense elements escultòrics rellevants.
A un costat de l'absis s'adossa un petit cos rectangular que va funcionar com a espai auxiliar i més tard com a habitatge de l'ermità. Actualment, després de la seva restauració, serveix com a refugi d'excursionistes.
Desgast i risc
Encara que el que més impressiona al visitant és la seva ubicació. A la vora del precipici. La pedra natural del turó, visible en el terreny i en gran part de l'aparell, forma gairebé part de la construcció. És una continuació del propi cingle.
No ha estat fàcil mantenir-la així. Han estat dècades de desgast, però després d'una restauració als anys 90 l'ermita presumeix d'espai i robustesa.
📍ERMITA SANTA BRÍGIDA D'AMER
La consolidació definitiva va arribar el 2001, gràcies a les entitats locals vinculades a l'excursionisme. La intervenció recent va buscar preservar la senzillesa de l'edifici sense introduir elements aliens.
La volta, els murs i la coberta es van reforçar seguint criteris de mínima afecció, donada la fragilitat del terreny i el risc d'erosió de l'esperó.
Bé protegit
Avui l'ermita està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i forma part de la Ruta del Romànic Religiós de la Selva, juntament amb altres esglésies i ermites medievals de la zona.
A més, l'església mai no ha perdut la seva funció social. Cada primer diumenge de febrer se celebra el tradicional aplec de Santa Brígida, una romeria que reuneix veïns d'Amer i de municipis propers.
Un lloc especial
Durant la festa es canten salves dedicades a la santa, es ballen sardanes i es porta a terme un particular concurs de xiulet amb "cargolina", una petita caragola vinculada al folklore local.
I és que tot aquí és especial. El mateix turó on s'assenta Santa Brígida va conservar estrats marins antics mentre l'entorn s'erosionava. D'aquí la frase simbòlica que generacions han repetit: “En aquest punt es va partir el món en dos”.