Hi ha esglésies que neixen per ser icòniques i poc importa el que passi amb elles. No només la Sagrada Família ho és. A la mateixa Barcelona, l'església de Santa Maria del Mar s'ha convertit en un icona, sobretot després del llibre d'Ildefonso Falcones.
Sant Feliu i la catedral de Girona tenen fama internacional des que les seves escalinates van servir d'escenari de Joc de Trons. I, a una desena de quilòmetres de la capital gironina, n'hi ha una altra: la Catedral de l'Empordà.
Aquesta església medieval de Castelló d’Empúries va néixer per convertir-se en un referent i competir amb Girona i fins i tot Barcelona. Un temple de proporcions tan imponents que sorprèn qualsevol visitant desprevingut.
La Basílica de Santa Maria és, sens dubte, un símbol de l'Empordà. Una església que, malgrat la seva fama i l'ambició dels seus creadors, mai no va ser seu episcopal ni va tenir bisbe. Això sí, va comptar amb la benedicció papal: Joan Pau II li va concedir l'any 2001 el títol de basílica menor.
Una església monumental
La notícia va ser ben rebuda, però sap a poc si es té en compte la història i les aspiracions d'un dels temples gòtics més importants de Catalunya.
La seva mida, la seva monumentalitat i l'extraordinària riquesa del seu patrimoni interior responen a una aspiració que avui podria semblar esbojarrada: competir amb Girona i Barcelona per una nova diòcesi que mai no va arribar a existir.
Vocació de catedral
La història comença al segle XIII, quan els comtes d'Empúries van impulsar la construcció d'un gran temple que substituís l'antiga església romànica. Castelló d’Empúries era aleshores la capital del comtat, un nucli urbà pròsper, amb activitat comercial, vida cortesana i rellevància estratègica a la frontera marítima del nord català.
Tots aquests factors justificaven, en la mentalitat de l'època, la creació d'una seu episcopal pròpia. Els comtes no es van aturar: volien dotar el territori d'una catedral que estigués a l'alçada del seu poder.
La basílica de Santa Maria
Santa Maria es va construir precisament amb aquest propòsit: arribar a ser, algun dia, el cap espiritual de l'Empordà.
L'església va créixer durant els segles XIII, XIV i XV seguint un patró gòtic de gran puresa, amb una nau àmplia, un absis profund, capelles laterals i una façana que competia en ambició amb els grans temples de la Corona d'Aragó.
Tensió política i episcopal
Però l'aspiració política va topar amb la realitat eclesiàstica. La creació d'una nova diòcesi depenia del Papat i, sobretot, de l'equilibri de poders amb les sèus veïnes. I Girona mai no va estar disposada a veure mutilat el seu territori ni a permetre l'aparició d'un bisbat rival a pocs quilòmetres.
La tensió entre ambdós centres va ser constant, i el projecte episcopal va quedar finalment descartat. L'església de Santa Maria, per tant, va néixer catedral però es va quedar sense títol ni bisbe.
Arquitectura monumental
Tot i que el seu rang jurídic mai no va arribar, el temple conserva l'escala i la solemnitat d'un edifici catedralici. La façana occidental, presidida per un gran rosetó i un portal gòtic d'escultura fina, és una de les mostres més elegants del gòtic català tardà.
Al seu costat s'alça el campanar, amb base romànica del segle XI–XII i remats posteriors, un dels elements més antics del conjunt. Tot i que la sorpresa més gran és al seu interior.
Interior de la Basílica de Santa Maria
L'amplitud de la seva nau única, il·luminada per capelles que conserven retaules, sepulcres i elements devocionals de diferents èpoques, impressiona. Tant com la seva pica baptismal del segle XI. Feta de marbre i amb decoració romànica excepcional, és una de les millors de Catalunya.
Tot i que si per alguna cosa destaca és pel retaule major. Aquesta obra de 6,5 metres d'alçada és una genialitat de l'escultor Pere Joan al segle XV.
Retaule
Es tracta d'una estructura monumental dedicada a la Verge de la Candelera, d'estil gòtic flamíger, plena de detalls narratius i escultòrics. A més, va ser una obra col·lectiva en la qual van participar artistes com Ponç Gaspar i Vicenç Borràs, entre d'altres.
També imposa el seu orgue barroc. Datat al segle XVIII, és un dels retaules històrics més importants del país, encara avui utilitzat en concerts i litúrgia.
Per què no va tenir bisbe
Tot digne d'una catedral que es va veure afectada per problemes de geopolítica medieval i pragmatisme eclesiàstic. El Papat i la Corona veien innecessari crear una nova diòcesi tan a prop de Girona, que a més va exercir pressió per mantenir la seva influència territorial.
Castelló d’Empúries era important, per aquí van passar grecs i romans, però va perdre progressivament pes polític davant Figueres i altres ciutats emergents de l'Empordà. Una catedral li va semblar massa a l'Església.
Santa Maria de Castelló d'Empúries
Així, Santa Maria va quedar com un temple imponent sense el rang que la seva arquitectura semblava reclamar. Això no li ha impedit funcionar com a parròquia, tot i que subordinada sempre al bisbat de Girona.
La seva elevació a basílica menor el 2005 va ser, d'alguna manera, aquest reconeixement tardà a la grandesa arquitectònica a la qual aspirava. Un títol honorífic que no crea bisbats, però sí que confirma que el Vaticà considera Santa Maria un temple de rellevància excepcional.
Patrimoni nacional
Avui, la basílica presideix un dels nuclis antics més ben conservats de Catalunya. Va ser catalogada Monument Nacional el 1931 i, a més, impressiona tothom qui la veu per primera vegada.
Santa Maria serà una basílica menor, però se sent com la catedral de l'Empordà. Una catedral sense bisbe, sí, però una de les esglésies més belles, completes i orgulloses de Catalunya.