No és Púbol: aquest és l'imponent castell medieval que Dalí va voler comprar i que està vandalitzat

El castell de Púbol va ser el gran caprici de Dalí. Es diu que el va comprar a Gala, perquè va quedar completament captivada per aquesta joia medieval, tot i que en realitat, l'artista el va reconvertir per adaptar-lo al seu imaginari.

Però aquesta fortalesa no va ser l'única per la qual l'artista català va sentir interès. Hi ha una altra fortificació de l'Empordà (Girona) que li va cridar l'atenció. Tant, que va estar a punt de fer-se'n amb ella. És el castell de Requesens.

Sembla un palau però és un hotel: així l'allotjament amb les millors vistes de Besalú

La història d'aquest edifici situat dalt d'un turó, dominant les valls meridionals del mont Neulós, és més que curiosa. Ha estat destruït completament, objecte de saqueigs i vandalitzat en nombroses ocasions. I no només al segle XXI.

El Castell de Requesens, construït a finals del segle XI, té una història marcada per conflictes territorials. Ni la seva construcció inicial va ser erigida en pau. Quan Gausfred II de Rosselló va aixecar aquesta fortificació en terres del comtat de Peralada, ja va generar disputes amb el seu cosí, el comte d'Empúries.

Objecte de batalles

Aquestes hostilitats van persistir fins al segle XII, quan el rei Alfons II va lliurar el castell als comtes d'Empúries. Des de llavors, la fortalesa va passar per diverses mans, no sempre de manera pacífica, fins que al segle XV els vescomtes de Rocabertí se'n van fer propietaris, mantenint-la fins a finals del segle XIX.

Fins a aquella època els saqueigs i el vandalisme patits per aquesta fortificació van ser constants. Tomàs de Rocabertí va intentar restaurar el castell per fer-lo servir com a refugi d'estiu, però va morir abans de completar el seu projecte, seguit per la mort de la seva germana pocs dies abans de la inauguració de la restauració.

De les ruïnes a la resurrecció

L'edifici estava completament en ruïnes quan, a mitjans del segle XIX els ducs de Medinaceli se'n van fer amb ell i van decidir reformar-lo completament. La situació del castell era tan desastrosa que les obres no van acabar fins a principis del XX.

I va arribar la guerra. Durant la Guerra Civil, un batalló franquista va ocupar el castell. Per sort, la renovada fortalesa no va patir grans danys amb el conflicte. Es manté dempeus gairebé intacta i això va fascinar Dalí. L'artista, en canvi, va optar per quedar-se amb el castell de Púbol, deixant Requesens oblidat i buit.

Castell de Requesens | Viquipèdia

L'edifici continua sent propietat dels hereus i ducs de Medinaceli, tot i que no resideixen a les seves dependències, cosa que ha fet que moltes vegades sigui víctima d'actes vandàlics. Tot i així, es pot endinsar-hi de manera legal.

Des de fa uns anys i, prèvia consulta prèvia, les instal·lacions d'aquesta imponent fortalesa es poden visitar en dies puntuals. Entrar-hi és una experiència única.

Fortalesa impressionant

El castell de Requesens no només impressiona per les seves dimensions, sinó també per la seva arquitectura que fusiona elements originals del segle XI amb les renovacions de finals del segle XIX. 

D'aquella primera fortificació medieval es conserven elements estructurals del recinte primitiu: murs de maçoneria, línies defensives adaptades al relleu i restes d'una torre antiga que va formar part del primer cinturó emmurallat.

Com és

En canvi, la característica silueta del Castell de Requesens —torres emmerletades, patis nobles i murs impecables— provenen de la profunda intervenció promoguda pels ducs de Medinaceli. Aquesta reconstrucció, molt extensa, va adoptar un estil neomedieval amb influències romàntiques, seguint el gust historicista de l'època.

El projecte buscava recrear l'aparença d'una fortalesa senyorial idealitzada, seguint criteris estètics més que estrictament arqueològics. Per aquest motiu, moltes parts del castell combinen bases originals amb afegits moderns acuradament integrats.

El 87% dels llogaters de Barcelona resideix en habitatges amb problemes d'habitabilitat

Què va agradar a Dalí

Tot i així, la construcció segueix brillant per la seva arquitectura robusta i defensiva. Compta amb una torre d'estructura quadrangular al flanc nord, murs fortificats i una entrada al nivell superior.

Una de les seves particularitats és l'existència de tres recintes fortificats, amb torres de planta quadrada i rodona, a més de portals, merlets i altres elements defensius. Al seu interior, hi ha una capella i àrees destinades a cavalls. El segon recinte acull la torre de guaita, la part més alta de la fortalesa, i una entrada fortificada.

Fet amb pedra local

El castell està construït amb pedra extreta de la mateixa serra de l'Albera, cosa que dona unitat cromàtica a tot el conjunt. Els murs estan aixecats majoritàriament amb maçoneria regular, reforçada a les cantonades i punts estructurals amb carreus més treballats.

Aquest sistema reprodueix tècniques medievals, tot i que aplicades amb criteris constructius contemporanis en el moment de la reforma. La fusteria —portes, balcons i elements interiors— es va resoldre amb fusta robusta, mentre que els forjats i cobertes incorporen bigues clàssiques i teula àrab, respectant l'estètica rural i defensiva original.

Elements de defensa

D'entre els seus elements de defensa destaquen les seves torres. La més destacada és la Torre de l'Homenatge, que marca la verticalitat del conjunt i presideix un dels flancs principals. El seu volum contundent i la seva alçada superior a la resta generen un efecte visual que subratlla la jerarquia clàssica de les fortaleses medievals. 

Al seu voltant es despleguen diverses torres cilíndriques emmerletades, que contribueixen a crear una silueta fàcilment reconeixible en el paisatge. Tot i que s'inspiren en models històrics, la seva factura respon en bona mesura a la intervenció del segle XIX, que va voler reforçar l'estètica de castell romàntic més que recuperar un disseny defensiu autèntic.

Detall del pati del castell | Castell de Requesens

El sistema de muralles, per la seva banda, combina trams originals —molt transformats— amb segments reconstruïts gairebé per complet. El castell disposa d'un doble cinturó emmurallat, articulat mitjançant passadissos de ronda que envolten la fortalesa i connecten diferents nivells i torres.

Aquestes muralles ofereixen un recorregut continu per la part superior del castell i permeten comprendre com havia de funcionar la vigilància de l'entorn. Amb tot, el seu disseny respon més a una voluntat escenogràfica que a necessitats militars reals, però els seus nous propietaris buscaven sobretot reforçar la monumentalitat de l'edifici.

El pati central

Pel que fa al seu interior, un dels elements més cridaners és el pati central. En la gran reforma del segle XIX es va idear com a eix organitzador de la vida del recinte. 

Aquest espai, ampli i lluminós, actua com a distribuïdor natural: des d'ell s'accedeix a diverses estances i zones nobles del castell. El seu disseny reprodueix el model de pati senyorial característic de moltes residències medievals reinterpretades en clau romàntica.

Escales d'impressió

El paviment de pedra, les arcades i els accessos a diferents nivells contribueixen a conferir-li una presència monumental que contrasta amb la natura salvatge que envolta l'edifici.

També li dona un gran empaque les escales exteriors, també de pedra. El seu traçat està pensat més per impressionar que per resoldre un problema defensiu. 

El restaurant favorit dels camioners en un poble de Tarragona: especialistes en cuina a la brasa

Aquestes escales connecten els diferents volums que conformen el castell i serveixen de transició entre pati, muralles i dependències interiors. 

La seva construcció segueix la lògica monumentalista de la restauració historicista: perfils contundents, graons generosos i baranes de factura sòlida que subratllen la idea de fortalesa habitable.

Com és per dins

Al voltant del recinte es distribueixen diverses galeries i balcons coberts que permeten contemplar el paisatge de la serra de l'Albera des de diferents alçades.

Aquests corredors, sostinguts per pilars de pedra i en alguns casos protegits amb cobertes de fusta, aporten funcionalitat al recorregut interior i, alhora, enriqueixen l'estètica del conjunt. 

Vistes del castell

Des d'ells s'obre una visió panoràmica que explica per què el lloc va ser escollit originalment com a punt estratègic: dominen fondalades, camins forestals i una àmplia franja del relleu fronterer.

Finalment, cal destacar la petita capella, reconstruïda també durant el projecte historicista. Conserva una estètica romànica, però reinterpretada, amb arc de mig punt i decoració sòbria. 

Arcs del castell de Requesens VIQUIPÈDIA

A l'interior es van combinar voltes de pedra a les estances principals amb sostres de fusta, seguint criteris de confort i habitabilitat. Això sí, lamentablement, molts espais manquen avui del mobiliari original.

Barreja d'estils

Llunys de ser un castell “pur”, Requesens és una barreja d'èpoques. Conserva fragments medievals autèntics però mostra, sobretot, la petjada d'una gran restauració romàntica que va voler tornar-li la vida reinterpretant el seu passat. 

Aquest doble caràcter el converteix en un testimoni únic del medievalisme del segle XIX a Catalunya, comparable a altres reconstruccions historicistes d'Europa. I amb la llegenda que Dalí s'hi va interessar.