El poblet visigot ocult en un castell medieval: un nou descobriment que dóna un gir a la seva història

Sorpresa en un conegut castell medieval de Catalunya. Les últimes excavacions junts al castell de Mur, al Pallars Jussà (Lleida), han donat a conèixer més informació sobre els antics habitants de la zona.

La darrera campanya arqueològica, liderada per l'arqueòloga Marta Sancho, es centra en delimitar els murs que definien les estances de l'antic hàbitat associat al castell. I hi ha novetats.

A la part baixa del recinte, els experts han identificat un mur ciclòpic que podria datar de l'època visigoda. "Les evidències ens fan pensar que aquest poblat és anterior a la fortalesa medieval", explica Sancho. 

Els restes trobats a la colina mostren diverses fases d'ocupació entre els segles IX i XI. Es tracta de murs, estructures i el que podria ser un carrer, la qual cosa indica que no es tractava únicament d'una fortificació militar, sinó d'un espai habitat.

Una nova revelació

El destaca dels descobriments és que revelen que aquí habitaven pobles visigots, abans fins i tot de la construcció del castell de Mur. La fortalesa es documenta des de l'any 969 i la seva construcció s'atribueix al segle XI, posteriors als restes trobats.

Encara que al voltant de la Colegiata de Santa María de Mur ja existeixen referències documentades a un hàbitat medieval d'unes cent construccions, fins ara encara no s'ha trobat documentació escrita del poblat que l'envoltava.  

Què s'ha trobat

Marta Sancho apunta que, per ara, és prematur parlar del nombre exacte de construccions. No obstant això, els descobriments de ceràmica del segle IX suggereixen la presència d'estructures molt anteriors a la fortalesa.

Els arqueòlegs treballen ara en excavar progressivament la part superior del mur ciclòpic. Proven d'arribar a nivells inferiors, on esperen trobar més restes que confirmen l'existència d'aquest poblat visigot. 

Per ara, els investigadors es concentren en l'última fase d'ocupació, que no es remunta més enllà del segle XIII-XIV, però esperen que les futures excavacions revelin més sobre la vida quotidiana dels habitants d'aquesta colina mil·lenària.

La campanya busca, a més de delimitar estructures, obtenir suficients evidències per datar amb precisió l'ocupació del lloc. Un espai molt preuat.

El castell

El Castell de Mur s'alça sobre un penya-segat rocallós, la qual cosa li conferia una posició defensiva estratègica a l'Edat Mitjana. La seva torre circular, conservada en molt bon estat, la qual part baixa data del segle X, va ser clau per a aquesta defensa.

Els murs exteriors, adossats a la torre, reforcen el seu caràcter defensiu, amb grans finestrals que probablement s'utilitzaven com a cadalços o punts de vigilància.

Els nobles de la fortalesa

El castell està, i va estar, dividit en dos àmbits: al sud, un espai al voltant de la torre, i al nord, una zona més residencial, connectats mitjançant un petit pati d'armes amb cisterna.

Al llarg dels segles, el castell va passar per mans de diferents nobles, entre ells Arnau Mir de Tost, figura clau en la defensa del territori front a la invasió musulmana a la península ibèrica. 

Ell va defensar el fortí i fins i tot la Colegiata de Santa María de Mur, un temple religiós situat a tan sols 100 metres del castell que defensava els valors cristians d'aleshores. I és que per aquella època es va donar la invasió musulmana d'Ibèria.

Després de la victòria contra els invasors. Ramon IV de Pallars, governant de la zona, va cedir a Mir de Tost el castell de Mur i a la seva filla Valença li va atorgar els de Llimiana i Montañana a canvi de quinze unces d'or de Barcelona. Així es va iniciar una nova organització territorial a la frontera.

Quan visitar-lo

Des de llavors, la fortalesa de Mur va passar per diverses mans i va ser habitat per la família dels Mur i del comte de Pallars. Gràcies a ells, el castell es conserva, si no intacte, en molt bon estat i encara es veu de lluny quan un s'acosta al Montsec.

Per la seva arquitectura i estat de conservació, aquesta fortalesa s'ha convertit en l' emblema dels castells de frontera dels comtats catalans. Tot i que la seva estructura arquitectònica és senzilla els seus murs són impressionants. Una visita a l'interior ho demostra.

Es pot fer perfectament. L'entrada, d'uns sis euros, permet conèixer la història de la fortalesa i accedir a la Colegiata de Santa María de Mur, un temple agustí fundat el 1069 en estil romànic-lombard.

Com arribar-hi

Al castell s'arriba en una hora i mitja des de Lleida. Es pren la carretera C-13 en direcció a Tremp, on ja apareixen les indicacions cap a Castell de Mur, anant per carreteres locals.

Des de Barcelona, es recomana prendre l'autopista AP-2 en direcció a Lleida. Després d'uns 150 quilòmetres, es pren la sortida 5 cap a la carretera C-25 i es continua per la C-13 en direcció a Tremp.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial