L'ordre dels factors sí altera el producte: així s'ha d'amanir una amanida, segons Jordi Cruz

Un gest tan quotidià com amanir una amanida amaga més tècnica de la que sembla a simple vista. Lluny de ser un acte improvisat, l'ordre en què s'afegeixen els ingredients pot marcar una diferència notable en el sabor i la textura del plat. Així ho explica Jordi Cruz, xef català amb diverses estrelles Michelin, que ha volgut aclarir un dels dubtes més habituals a la cuina domèstica: com amanir correctament una amanida perquè el resultat sigui equilibrat i agradable al paladar.

La passarel·la del milió d'euros: així serà el nou accés al polígon de Mataró

A través d'un vídeo difós a Instagram, el cuiner desmunta la idea que tot val a l'hora d'amanir. Encara que deixa clar que cada persona pot fer-ho a la seva manera, defensa que existeix una seqüència lògica basada en principis bàsics de cuina i química. No es tracta de sofisticació innecessària, sinó de comprendre com reaccionen els ingredients entre si per aconseguir un amaniment ben integrat, sense excessos ni sabors descompensats.

Com amanir una amanida

Segons Jordi Cruz, el procés ha de començar sempre per l'element àcid, normalment el vinagre. Aquest ingredient crea el medi adequat perquè la sal pugui dissoldre's de forma homogènia. Si s'afegeix la sal directament sobre l'oli, explica el xef, queda atrapada i no es reparteix correctament, provocant zones massa salades i altres insípides. Per això, recomana barrejar primer el vinagre amb la sal i remenar lleugerament fins que aquesta desaparegui completament.

El sopar perfecte de Dani García amb només una llauna de tonyina: "És recomanable utilitzar tots els productes a temperatura ambient"

Una vegada integrada la sal, arriba el moment d'incorporar l'oli d'oliva. En aquesta fase, l'oli actua com un protector: recobreix les fulles i la resta d'ingredients, limitant l'acció de l'àcid i evitant que l'amanida perdi fermesa. Aquest pas és clau per mantenir una bona textura i evitar que les fulles es marceixin o es 'cuinin' en excés. Seguir aquest ordre, insisteix Cruz, garanteix un amaniment més equilibrat, net i ben repartit.

Altres recomanacions

El xef va un pas més enllà i proposa una vinagreta base que, segons assegura, funciona sempre. La fórmula parteix d'una proporció clara: 150 mil·lilitres d'oli d'oliva, 50 mil·lilitres de vinagre i entre tres i quatre grams de sal. A aquesta barreja afegeix un detall poc habitual, però fonamental: un petit raig d'aigua, que ajuda a aconseguir una emulsió més estable i duradora.

A partir d'aquí, la recepta admet variacions, segons el gust personal. Es poden incorporar uns deu grams de mostassa per a un toc més intens o de mel si es busca un perfil més suau i arrodonit. N'hi ha prou amb triturar la barreja durant uns segons, el just perquè els ingredients s'integrin sense perdre la seva estructura. El resultat és una vinagreta brillant i equilibrada, capaç d'elevar qualsevol amanida.

Amanida CANVA

Ingredients en una amanida

Una amanida admet una base molt àmplia d'ingredients clàssics i saludables. En el punt de partida solen estar les fulles verdes com l'enciam romà, iceberg, batavia, escarola, canonges, ruca, espinacs o mescles baby. A això se li sumen les hortalisses fresques com tomàquet, cogombre, ceba, pastanaga, pebrot, ravenets, remolatxa o blat de moro.

Després, per aportar volum i sacietat se li poden afegir llegums (cigrons, llenties, mongetes), cereals i pseudocereals (arròs, quinoa, cuscús, bulgur) i fruites fresques o deshidratades, que introdueixen contrast dolç, com poma, pera, taronja, maduixes, mango, magrana, panses o nabius.

Els greixos saludables arriben a través de l'alvocat, les olives i els fruits secs com les nous, ametlles, avellanes, anacards, mentre que les llavors (sèsam, xia, lli, gira-sol o carbassa) reforcen el perfil nutricional. Opcions, n'hi ha massa!