Dani García y pasta al pesto
Gastronomia

La pasta ideal de Dani García: "Amb festuc, una mica de mantega i llesta en menys de 15 minuts"

Aquesta recepta s'associa a la seva faceta més quotidiana i personal i més propera a la cuina de casa

Altres notícies: És zero turístic, però es menja de luxe en aquest poble de menys de 160 habitants: "Un dels plats més destacats és la pularda"

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

El festuc ha passat de ser un fruit sec més a convertir-se en un dels ingredients més cobejats del moment. El seu consum s'ha estès de forma notable en els darrers anys, impulsat pel seu sabor i la seva versatilitat, tot i que la seva història es remunta a les regions seques i muntanyoses d'Orient Mitjà i Àsia Central, com l'Iran, Turquia, Turkmenistan o Afganistan. Des d'allà ha arribat a les cuines de mig món, on avui protagonitza elaboracions molt diverses, tant dolces com salades.

Cuiners de referència han incorporat el festuc a les seves creacions, donant-li un paper central en receptes cada cop més reconeixibles. En propostes salades, la seva presència és habitual en amanides o com a aperitiu, tot i que alguns xefs han anat més enllà, com Dani García, que ha sorprès amb un pesto elaborat a partir de festuc.

Un bon exemple és la pasta amb pesto de festuc signada per Dani García, una recepta que el mateix xef associa a la seva faceta més quotidiana i personal, més propera a la cuina de casa que a la de restaurant. 

Recepta de Dani García

Aquesta és la recepta de pasta al pesto de Dani García. Apunta els ingredients: 

  • 400 gr. de mezze maniche (o la teva pasta curta preferida).
  • 150 gr. de bimi.
  • 20 gr. d'alfàbrega fresca.
  • 50 gr. d'espinacs frescos.
  • 30 gr. de festucs torrats (i més per decorar).
  • 40 gr. de formatge parmesà.
  • 1 gra d'all.
  • 80 mil·lilitres d'oli d'oliva.
  • 20 gr. de mantega.
  • Pebre negre.
  • Formatge pecorino ratllat per decorar.


El primer és escaldar les fulles de bimi, alfàbrega i espinac. Aquest procés consisteix a submergir, breument, les fulles en aigua bullent i refredar-les immediatament després amb aigua amb gel per aturar la cocció. Es fa per millorar la textura i eliminar les impureses. Després, les introduïm en un got batedor juntament amb el gra d'all, els festucs i el formatge parmesà. Triturem mentre anem afegint l'oli d'oliva, a poc a poc, fins a aconseguir la textura desitjada, i reservem.

Mentre elaborem el pesto, coem la pasta. Quan estigui llesta, guardem una mica de l'aigua de cocció. La posem en una paella fonda amb una mica de l'aigua de la cocció. Remenem una mica i afegim el pesto per sobre. Incorporem la salsa amb cura per no trencar la pasta.

Afegim la mantega per al procés de mantecat i seguim movent la paella. Ratllem una mica més de parmesà i una mica més de pecorino. Emplatem cada ració. Finalment, espolsem més formatge per sobre, col·loquem uns festucs torrats per al toc cruixent, uns germinats d'alfàbrega i una mica de pebre.

Gastronomia de Dani García

La gastronomia de Dani García es caracteritza per una base profundament andalusa, reinterpretada des d'una mirada contemporània i tècnica. La seva cuina parteix dels sabors reconeixibles de la tradició -l'oli d'oliva, els guisats, els fons i els productes del mar i del camp-, però els transforma mitjançant processos creatius que busquen sorprendre sense perdre identitat.

Al llarg de la seva trajectòria, García ha demostrat una gran capacitat per elevar la cuina popular a un llenguatge gastronòmic d'alt nivell, combinant memòria, innovació i una execució molt acurada.

Al mateix temps, la seva proposta culinària es distingeix per una constant inquietud creativa i una clara vocació internacional. Dani García no entén la cuina com quelcom estàtic, sinó com un terreny d'evolució permanent, on conviuen tècniques d'avantguarda, influències globals i un profund respecte pel producte. Aquesta combinació li ha permès desenvolupar una gastronomia reconeixible i personal, capaç de connectar tant amb el gran públic com amb l'alta cuina, mantenint sempre una línia clara: emoció, sabor i caràcter propi.