Quan pensem en el Nadal, la imatge va molt més enllà dels llums, la xocolata o els mercats. Són dates en què la cuina pren un protagonisme especial i en què sorgeix el desig de sorprendre en les reunions familiars.
L'objectiu és clar: conquerir el paladar dels convidats. Per això, molts recorren a receptaris tradicionals o s'inspiren directament en les propostes de grans xefs, adaptant-les a les seves pròpies cuines. Entre aquestes elaboracions imprescindibles del receptari nadalenc n'hi ha una que mai falla del reconegut Dani García.
Espatlla de xai
L'espatlla de xai és un clàssic indiscutible a moltes taules durant les festes. El cuiner ha compartit una de les seves receptes més personals, fidel a la seva filosofia culinària: pocs ingredients, producte de qualitat i màxim respecte pel sabor original. Una proposta que demostra que no cal complicar-se massa per aconseguir un gran resultat.
L'espatlla, procedent de la part davantera de l'animal, és més petita i encaixa millor a la safata del forn, que ofereix un resultat molt més sucós. A més, requereix menys temps de cocció, conserva millor la humitat i permet un daurat uniforme sense dificultat.
Això sí, insisteix en la qualitat del producte. De res serveix aplicar una tècnica impecable si la matèria primera no està a l'alçada: "L'espatlla de xai es rosteix millor i queda més sucosa; la cuixa tendeix a ressecar-se"
Recepta d'espatlla de xai
Aquesta és la recepta de Dani García de l'espatlla de xai, ideal per a aquest Nadal.
- Espatlla de xai.
- Herbes aromàtiques al gust.
- All.
- Patates.
- Oli d'oliva verge extra.
- Aigua.
El primer pas és preescalfar el forn a 220 graus. Des del principi hem d'anar amb una temperatura alta, perquè això ajudarà a segellar la peça i, a més, crearà aquest efecte cruixent a la pell.
Mentrestant, posem l'espatlla de xai en una safata de fang. Sí, es pot fer en la de vidre, però en aquesta, la porositat i distribució uniforme de la calor conserven la humitat i la sucositat de l'aliment i, alhora, realcen el seu sabor natural i s'aconsegueixen coccions lentes i homogènies.
En aquesta, hi posem aigua, all aixafat i herbes aromàtiques, al gust del consumidor i depenent del matís de sabor final que vulguem aconseguir. Al començament, la part inferior la posem cap amunt i afegim sal.
Un cop al forn, programem el cronòmetre a 25 minuts, amb aquests 220 graus, girant la peça a meitat de cocció perquè es dauri per igual.
Per al toc final, com a acompanyament, hi ha dues opcions. D'una banda, a meitat de la cocció, es poden afegir unes patates tallades a làmines, per fer-ho amb patates a lo pobre o, si vols que sigui una mica més healthy, una amanida simple d'enciam, tomàquet i ceba.
Propietats de l'espatlla de xai
L'espatlla de xai, com a part de la carn de xai, és una font nutricional interessant, especialment, pel seu alt contingut en proteïnes d'alt valor biològic. Per cada 100 g pot aportar al voltant de 20–23 g de proteïna, cosa que afavoreix la reparació i manteniment muscular, així com funcions metabòliques essencials gràcies als aminoàcids que conté.
A més, és rica en minerals com ferro (al voltant d'1,9 mg per 100 g), fòsfor, potassi i zinc, nutrients clau per a la formació de glòbuls vermells, el metabolisme energètic i el sistema immunitari. Alguns perfils també destaquen una quantitat apreciable de seleni, un antioxidant que participa en la defensa cel·lular. Aquestes característiques coincideixen amb anàlisis nutricionals de talls similars de xai, que assenyalen el seu aportament de micronutrients beneficiosos quan s'inclou en una dieta variada.