Rafael García Santos (71), crític gastronòmic: «El futur de la restauració el representa McDonald's»

Rafael García Santos (nascut a Santander el 1954) és un dels crítics gastronòmics més influents a Espanya. Ha treballat durant dècades per a mitjans com El Diario Vasco i El Correo Español i va ser editor de la guia anual Lo Mejor de la Gastronomía, que va marcar una fita en la valoració de l'alta cuina espanyola. A més de la seva tasca com a crític, va crear i promoure esdeveniments gastronòmics rellevants com el Congrés Lo Mejor de la Gastronomía i altres trobades professionals que van ajudar a dinamitzar la cuina espanyola.

El seu estil es caracteritza per la independència, la franquesa i una voluntat de provocar reflexió més que simplement elogiar. Durant la seva carrera va convertir la crítica gastronòmica en un instrument d'impuls per a la renovació de la cuina espanyola, reclamant coherència, qualitat i una certa ètica professional. Tot i que es va retirar del periodisme actiu el 2012, el seu llegat continua sent referència en l'àmbit culinari.

El poble que tots volen per viure a Tarragona, segons la IA: “Natura, mar i gastronomia de qualitat”

El crític retirat

Retirat des de 2012, després d'haver viscut de prop l'auge i la caiguda de la revolució culinària iniciada per Ferran Adrià, observa el panorama actual amb escepticisme. «Qui triomfa a la vida treballa unes 14 hores», afirma en una entrevista a El País, reivindicant l'esforç i la dedicació que, al seu parer, van definir els grans cuiners de la seva generació. 

Tot i que admet que ha guanyat prou per fer el que li dóna la gana i subratlla que mai no va acceptar publicitat i que la seva independència va ser un senyal d'identitat: «No em vaig vendre. Invertia a borsa per poder dir el que pensava».

El poble de pescadors on va néixer David Verdaguer: modernisme, zones verdes i mar

En el seu diagnòstic sobre la crítica gastronòmica, García Santos llança dards encertats. «Els crítics no existeixen; els cuiners se'ls han carregat», sentencia, denunciant que qui abans van ser artífexs d'una revolució cultural avui estan dominats pels diners, la fama i l'ego.

Edat d'or

Segons ell, la gastronomia espanyola va viure una edat d'or que es va apagar amb el tancament d'elBulli el 2011: «La revolució s'acaba aquí. Des de llavors, cap cuiner ha tingut transcendència històrica». El crític associa aquest declivi no només a l'esgotament creatiu, sinó també a la crisi econòmica de 2009, que va colpejar durament el sector. Per a ell, el que va venir després va ser una mentida, el naufragi total d'un moviment que havia nascut de l'idealisme i la recerca de l'excel·lència.

El present, segons la seva opinió, està marcat per la pèrdua de profunditat intel·lectual i artística a la cuina. «Veus algú parlar d'obra, de conceptes, de tècniques que aportin a la societat? Estan en una altra cosa», lamenta. Els xefs, assegura, s'han convertit en gestors de negocis més preocupats per la rendibilitat i els premis que per cuinar per al client: «Qui pagarà 500 euros per anar a un restaurant?». Davant d'aquella generació que va transformar el gust i el pensament culinari, García Santos veu avui un panorama dominat per la superficialitat, on la innovació es confon amb espectacle i la crítica independent ha desaparegut. 

La seva reflexió culmina en una provocadora metàfora: «El millor restaurant ara és McDonald’s», diu, no pas perquè admiri el seu menjar, sinó perquè encarna el futur de la restauració. «S'adreça a les noves generacions i connecta amb els nous clients. Utilitza la intel·ligència artificial i elimina cambrers i cuiners. Això és el futur». La frase, deliberadament provocadora, sintetitza la seva tesi: la gastronomia d'autor ha perdut el pols del seu temps.