Després de mesos i mesos de feina, probablement eclipsada per altres consellers durant el primer any i mig de legislatura de Salvador Illa al capdavant de la Generalitat, Alícia Romero ha aconseguit la complexa missió, nascuda de l'acord d'investidura entre ERC i PSC, de posar d'acord els republicans i el Govern d'Espanya per presentar una reforma del model de finançament que resulti satisfactòria per a tothom, també per a una amplíssima majoria de l'empresariat català.
Un acord que blinda el principi de l'ordinalitat i sumarà 4.700 milions d'euros anuals a les arques de la Generalitat si Junts no l'entorpeix quan necessàriament s'hagi de discutir i votar al Congrés dels Diputats. Una cosa que, malgrat els escarafalls dels neoconvergents els darrers dies, encara està per veure.
És només un primer pas per a un canvi de model que no serà fàcil. Que toparà amb obstacles de primer ordre com, per començar, el partit més votat a les darreres eleccions generals. Un PP que ja amenaça amb portar la reforma al Tribunal Constitucional, titllant-la d'injusta. I que pretén carregar-se-la d'una revolada, prosperi o no, tan bon punt trepitgi la Moncloa, que tal com està l'actual legislatura tot apunta que serà més aviat que tard.
Però hi ha acord. Una proposta sòlida, treballada, coherent i, sobretot, beneficiosa per a Catalunya, amb una injecció de recursos que arribarà fins als 5.200 euros per habitant i any. Era l'objectiu i la consellera d'Economia té un mèrit indiscutible en l'operació.
