Junts per Catalunya torna a quedar retratat –i no pas per bé– davant les institucions comunitàries per les seves últimes crítiques a la Unió Europea (UE): aquesta vegada, contra les presidentes de la Comissió i del Parlament Europeu, Ursula von der Leyen i Roberta Metsola, respectivament, per les seves felicitacions a Espanya pels seus 40 anys de permanència a la Unió Europea.
Així ho han fet els darrers dies dos destacats dirigents de la formació postconvergent: la seva diputada al Parlament Anna Navarro Schlegel i el cap de l’Oficina del pròfug Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, indignats tots dos perquè, com és natural, les institucions comunitàries identifiquen Barcelona i els seus habitants amb Espanya.
En el cas de Navarro, la seva irritació prové del fet que, en el vídeo de felicitació de la UE, s’elogiï Espanya posant com a exemple ciutats com Barcelona i artistes com l’arquitecte Antoni Gaudí. Una cosa que la diputada de Junts considera poc menys que una ofensa: "Antoni Gaudí no és un símbol espanyol. Ell era català" i "Barcelona i Catalunya no són Espanya" són dues de les seves soflames en la seva resposta a Von der Leyen a les xarxes socials.
Dos missatges pràcticament calcats als d’Alay –expert en la matèria, vistos els seus reiterats atacs a la UE els darrers anys– en les seves rèpliques a les dues màximes dirigents comunitàries.
Un cop més, Junts queda en evidència davant la resta del món per la seva intolerància i el seu nacionalisme identitari i excloent. I, pel que es veu, també pels escassos coneixements de geografia dels seus dirigents, que al mateix temps que reneguen d’Espanya, no tenen cap problema a cobrar els seus considerables sous del mateix Estat al qual denigren.
